DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Tot i que tots estan fent les seues retrospectives de la dècada del 2010, com a historiador sé que la dècada acabarà el 31 de desembre del 2020. De tota manera, l'any 2019 ha suposat la fi d'una etapa que va començar l'any 2010 quan acabava la carrera i no sabia què fer amb el meu futur. Bé, en 2019 he deixat de preocupar-me'n perquè sense saber encara que vull ser de major, encara com la meua estabilitat econòmica ja no dependrà d'això, sempre que continue existint l'estat, clar.  He decidit enguany recuperar de les retrospectives anteriors alguns paràgrafs: 2010: No m'atrevisc a pronosticar res per al futur, sempre se m'ha donat mal. No sé des d'on escriuré el dia 31 de desembre del 2020, de fet no sé si continuarà existint aquest bloc. Bé, puc pronosticar que d'aquí deu anys en tindre 33, la qual cosa produeix vertigen sols de pensar-la. L'únic que sé és que el viatge continua, que l'equipatge serà diferent, el mitjà de tran

1. Les Vespres Sicilianes ( The Sicilian Vespers: A History of the Mediterranean World in the Later Thirteenth Century   ). Seguint l'estela de Braudel, l'historiador britànic Steve Runciman (1903-2000) proposa una història comparada de la Mediterrània medieval a partir de l'episodi de les vespres sicilianes i els actors que hi participaren. Cal conéixer l'origen nobiliari de Runciman per a comprendre perquè sols fa una història de grans personatges i s'oblida de la resta d'elements d'un relat històric. Una llàstima. 2. El déu de les petites coses ( The God of Small Things, 1997) és una novel·la de l'escriptora índia Roy Arundhati (1961) emmarcada dins del corrent del realisme màgic i que parla sobre dos germans bessons de Kerala que són separats de menuts i com es reuneixen trenta anys més tard, indagant sobre el motiu de la separació i alhora fent un relat descarnat sobre el sistema de castes. 3. La terra que crema (The Burning Land, 2009) la cinq