DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

 Fa un parell de setmanes vam provar d'agarrar un segon gos de la gossera. Dana a voltes pareix un gat, es passa el dia ajocada i la veterinària diu que ha de perdre pes. A més, d'ençà que va començar la quarantena s'ha acostumat massa a què sempre hi haja algú per casa i pensem que un poc de companyia de la mateixa espècie no li caurà mal. Vam agarrar un gos gran, un poc infantil i amb cara de borinot, en definitiva un caràcter que li complementava al dominant de Dana. Que Dana rebera el nou integrant amb indiferència ja havia d'haver-nos posat sobre avís de què la cosa no acabaria gaire bé. La gossa el va deixar fer, regirar tots els racons i passejar-se per tota la parcel·la, ara bé, el problema va vindre quan el gos tirà a entrar dins de casa. A Dana no li va fer gens de gràcia i no va tardar a envestir-se-li.  Haguérem de posar-li a Dana el morral per dins de casa i amb la calor que feia tampoc ens semblava una bona decisió així que havien d'alternar amb el mor

 El darrer cap de setmana he estat de viatge amb un grup d'amics d'eixos que viuen lluny i sols puc vore de tant en tant però que sent més propers d'altres que són més a prop. No hem anat gaire lluny, a l'Alt Maestrat, ens hem banyat en el riu Millars, hem passejat i hem gaudit de la ruralitat. Amb el viatge fins a Castelló i d'altres que he fet a València, Alacant, la Vila i Llutxent, esta setmana ha estat prou completa i això també m'ha permés de callar els fantasmes. A més qui sap si ha sigut l'última escapada abans que no ens tornen a confinar?

Supose que la quarantena ens ha deixat a tots tocats de l'ala, la qüestió és que a mi m'ha agreujat la crisi existencial per la qual passe sempre que la faena afluixa i s'incrementen les hores mortes, les hores sense res a fer, de pensar, de rumiar. L'altre dia em van fer la pregunta: què vols de la vida? i després de pegar-li moltes voltes trobe que aquell aspecte en el qual em sent més buit és en el social, al cap i a la fi visc la major part del temps envoltat de gent amb els quals tinc una relació molt superficial: els companys de treball, les caixeres del supermercat, el xic de la benzinera, la veterinària, els companys de piscina...en canvi, amics físics, a qui veus a sovint i amb qui comparteixes coses no en tinc, sempre s'interposa per davant una pantalla i trobe que tampoc demane gaire si vull amics amb qui fer plans, anar al cinema, viatjar, anar d'excursió, vore'ns els divendres a la nit i contar-nos la merda de setmana que hem tingut. No vull més