tag:blogger.com,1999:blog-66440551912188627882024-03-24T13:34:39.981+01:00DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT La vida no és tot allò que hem tingut, sinó allò que hem viscut.APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.comBlogger654125tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-47565469157801924422024-03-24T13:33:00.003+01:002024-03-24T13:33:42.389+01:00I DE SOBTE<p> M'agradaria escriure que tinc ganes que arriben les vacances de Pasqua per a descansar o voldria parlar sobre les impressions d'un viatge al Marroc, de com se'm tiren sempre damunt les avaluacions i que em sentia més optimista sobre el futur. Però esta setmana la meua vida s'ha reduït a anar del treball a l'hospital i de l'hospital ja tard, cap a casa i amb molta faena pendent per a fer i amb el temor que esta nova situació s'allargarà durant molt de temps. També em sent pressionat per molts costats i ja no sent ni la meua pròpia veu, així que em sent esgotat anímicament i física i la perspectiva de tindre temps lliure s'ha esvait. I de sobte, el temps que havia d'arribar, ha arribat.</p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-36931761870824930712024-03-10T18:17:00.003+01:002024-03-10T18:17:15.350+01:00ETIQUETES<p> <span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">L'altre dia en una conversa va eixir el comentari següent: és que hui en dia tots tenen </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">alguna cosa</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> en referència al nombre de problemes que van eixint als centres educatius i d'ací se'n deriven tres idees:</span></p><p class="MsoNormal"><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">a) Som una societat més delicada o obsessionada en la diagnosi i la patologització.</span><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">b) Abans hi havia els mateixos problemes d'al·lèrgies o trastorns cognitius, però com que no es coneixien, no preocupaven.</span><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">c) Els ritmes de producció actuals estan accelerant la seua proliferació degut a un empitjorament de les condicions ambientals.</span><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Jo trobe que és una barreja dels tres elements. </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Antigament,</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> no es coneixien molts dels problemes actuals i quan la gent els patia, ho feia en silenci o morien jóvens o d'alguna qüestió desconeguda i fins i tot no arribaven a reproduir-se, amb la qual cosa no arribaven a la següent generació. Al mateix temps la vida actual i l'ús de substàncies ens afecta a la nostra salut i la necessitat d'etiquetar-nos en una societat del benestar fa que siguen més visibles.</span><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Al marge d'</span><span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">estes</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> qüestions, trobe que darrere del</span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;"> " </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">tots tenen </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">alguna cosa</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">" també s'amaga el fàstic a haver de fer més faena. Són comentaris que es poden sentir als corredors dels centres educatius, o en molts altres llocs. Ho sent, la meua vida social no és molt diversa i desconec si als bars, gimnasos i sales de festa també se'n parla, encara que la meua impressió és que sí.</span><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">La finalitat de la diagnosi no és col·locar una etiqueta, com en un afany classificatori més propi dels botànics il·lustrats, sinó la de proporcionar ferramentes adequades per a ajudar a viure millor i no solament pel que fa a les condicions materials, em referisc més aïna a les mentals. Conéixer-se millor és clau en el procés d'acceptació i saber de quines condicions es parteix ajuda a preveure reaccions o fins i tot a assumir-les com un fet més o menys inevitable de la </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">pròpia</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> personalitat.</span><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Quan jo era estudiant m'hauria agradat que algú m'explicara </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">per què</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> l'institut no em motivava gens i em pareixia avorrit a pesar </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">que</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> m'agradava llegir i aprendre, o per què em costava tant socialitzar i concentrar-me en determinades tasques i acabava per abandonar-les i pensar que no </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">m'anaven bé</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> i prou. Recorde que quan visitava la </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">psicòloga</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> un dia </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">vaig compartir amb ella</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> les meues sospites sobre un suposat </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">dèficit</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> en l'atenció i ella se'n va riure perquè aparentment en eixes circumstàncies un està condemnat a l'abandonament escolar i prou. No en va voler parlar més i reflexionant en el temps i parlant amb altra gent entesa, </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">m'he adonat</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> que vaig desenvolupar mecanismes de supervivència als exàmens o als treballs, tot i que a costa de ser dispers, de la </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">multifaena</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> i d'uns resultats mediocres.</span><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Bona part de la meua existència </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">fins</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> hui ha estat marcada per eixe sentiment de no ser bo per a res, de sentir-me perdut i de castigar-me i maltractar-me fins a tindre una autoestima apta per a fregar el terra. No vull allargar-me més, però sí, a favor </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">que</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> cadascú es conega millor i no sols si </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">dona</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> problemes a la resta i en contra dels cunyats que es dediquen a opinar de tot sense tindre una remota idea de res.</span></p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-51392727909281481362024-03-03T19:01:00.002+01:002024-03-03T19:02:05.042+01:00ETIMOLOGIES PERSES (V) TAULA<p>En la llengua persa taula es diu میز [miz] nom que de seguida podem relacionar amb el castellà, l'aragonés i el portugués <i>mesa </i>o el romanés <i>masă </i>encara que són un fals cognat. El mot persa prové d'una paraula indoeuropea relacionada amb fer un sacrifici, és a dir que seria una taula sacrificial i el podem trobar amb el mateix significat en l'hindi मेज़ [miz] i en el suahili <i>meza. </i></p><p>Pel que fa al castellà/ portugués/ aragonés/ romanés deriva del llatí <i>mensa</i> que també tenia el sentit de taula sacrificial, però que en este cas se'n deriva de <i>metior </i>mesura. </p><p>I la nostra taula? És un altre derivat llatí, de <i>tabula </i>encara que no hi ha un consens sobre de quina llengua prové. En canvi, és més prolífic perquè apareix en francés <i>table, </i>i d'ací l'anglés <i>table, </i>en l'italià <i>tavola </i>i el sicilià<i> tàvula</i>, en l'occità <i>taula </i>o l'àrab طَاوِلَة [Taawila] un manlleu d'alguna llengua llatina. </p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-65438687501836308172024-02-25T13:21:00.003+01:002024-02-25T13:21:26.150+01:00EL MODEL DE CIUTAT JARDÍ<p><span style="font-family: arial;">Tots els canvis econòmics i socials, i de retruc, culturals encara que menys explorats, associats a allò que anomenem revolució industrial van transformar el món per a sempre i el feren irreconeixible i d'aleshores ençà, encara lidiem amb els seus efectes com un trauma no resolt.<br /><br />En la segona meitat del segle XIX la població europea començà a créixer, disminuí la mortalitat mentre que la natalitat es mantenia elevada i tota eixa teoria. La mecanització i la revolució liberal expulsaren molta gent del camp i la incipient indústria urbana absorbí la mà d'obra excedentària. Tanmateix, les ciutats no podien acollir eixa població al mateix ritme i començaren a créixer de manera desordenada fora de les muralles i al voltant de fàbriques i vies de tren. Abans hauria dit que les ciutats medievals havien crescut amb eixe caos, però després de <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">dos</span> assignatures d'art medieval, he de reconéixer que la ciutat seguia uns patrons més lògics que l'ordenament posterior. S'enderroquen muralles, apareixen ravals sencers, infrahabitatges a la vora de camins, rius i platges...<br /><br />Paral·lelament, començà a aparéixer una preocupació per l'habitatge, l'urbanisme i el creixement ordenat de les ciutats. I hi aparegueren llavors noves propostes, algunes ben conegudes i vinculades al socialisme utòpic, com la de Cerdà a Barcelona i la de <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Soria</span> a Madrid, que l'especulació immobiliària, gens nova, desvirtuaren.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhCAehpTYUfmgI16TFUB4xrLjsMLp57fholMz-asqin0j3GrYtOwHb5fYHK8DRdXjJgzZVhXfIUngon2g7U3agwRuwK6ksMEkNxEKpVse5s91rpblde7dz82CkOejCSCB1TGwdeRWyMYLiEwLQhPT-kpnJpfAnxkBO597L4y5sB_2pZi4fZ_lgr_qXRx31k" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img alt="" data-original-height="1114" data-original-width="1677" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhCAehpTYUfmgI16TFUB4xrLjsMLp57fholMz-asqin0j3GrYtOwHb5fYHK8DRdXjJgzZVhXfIUngon2g7U3agwRuwK6ksMEkNxEKpVse5s91rpblde7dz82CkOejCSCB1TGwdeRWyMYLiEwLQhPT-kpnJpfAnxkBO597L4y5sB_2pZi4fZ_lgr_qXRx31k" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi6faMZWxzLUF1m1kcKTWIW-Rx8ZPnu9aRR1NwMKtEovtflunUYQl_RiAmWR0_6xJdlOvsYMvqOa7rnK5iDPs-4R-QHB_KUgRZDznyb-O0zSx-oBj-SLx6WbDqDNQidIKx7ZVteQpGhpqneuOiw_iAeleCrdLMJ8dw-s7ampHgHuaYNaleJ2ab5iBmT95_e" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img alt="" data-original-height="226" data-original-width="611" height="118" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi6faMZWxzLUF1m1kcKTWIW-Rx8ZPnu9aRR1NwMKtEovtflunUYQl_RiAmWR0_6xJdlOvsYMvqOa7rnK5iDPs-4R-QHB_KUgRZDznyb-O0zSx-oBj-SLx6WbDqDNQidIKx7ZVteQpGhpqneuOiw_iAeleCrdLMJ8dw-s7ampHgHuaYNaleJ2ab5iBmT95_e" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br />Una proposta original és la que plantejà en Anglaterra l'urbanista <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Ebenezer</span> Howard (1850-1928): una Ciutat-Jardí cooperativista, que eliminara les diferències socioeconòmiques dels seus habitants, que estretira els llaços socials que es difuminaven a les urbs i que acostaren l'home a la naturalesa, lluny de xemeneies, fum i parets per tot.</span><p></p><p><span face="TwitterChirp, -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #0f1419; font-family: arial; white-space-collapse: preserve;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEicqa8qCN3_DtrCFVH-2xzrS3om0iWk09EGTM4K5Tm6sQw5hkompX2H61Mv3QVgcVCGFGrAcEHdHka7ALulNTiS5S36wv8w4q8knUZSRfz4mmr--9ZhPHXdeN3fAY0bdWKQVg_khvEZk8yrfDeHsl8KK6DSp3rw57heIB6ywXNJbWoqFoHTRA3JM1y4sU9B" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img alt="" data-original-height="352" data-original-width="360" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEicqa8qCN3_DtrCFVH-2xzrS3om0iWk09EGTM4K5Tm6sQw5hkompX2H61Mv3QVgcVCGFGrAcEHdHka7ALulNTiS5S36wv8w4q8knUZSRfz4mmr--9ZhPHXdeN3fAY0bdWKQVg_khvEZk8yrfDeHsl8KK6DSp3rw57heIB6ywXNJbWoqFoHTRA3JM1y4sU9B" width="245" /></span></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjReXCcmdKpxaWatkj_fKHB3BybWUxq9s_Zp3Qv1nlFFtPy6ClSI8PsiJa5QPo8kmpZqOJCwObV_BgGgEZ75s8cL4-C2cnow-MEWvqlAQ7TXaINyr6-paHYWZWep0z5t9IcbXO71JlvpklJfv4n_BM8i0Ag6MIY6l9_KzuvE_cIiQst2ly9XpQRfaSTfUQ-" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img alt="" data-original-height="328" data-original-width="360" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjReXCcmdKpxaWatkj_fKHB3BybWUxq9s_Zp3Qv1nlFFtPy6ClSI8PsiJa5QPo8kmpZqOJCwObV_BgGgEZ75s8cL4-C2cnow-MEWvqlAQ7TXaINyr6-paHYWZWep0z5t9IcbXO71JlvpklJfv4n_BM8i0Ag6MIY6l9_KzuvE_cIiQst2ly9XpQRfaSTfUQ-" width="263" /></span></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="text-align: start;">Les cases havien de ser una versió assequible de les cases burgeses o nobiliàries: edificació baixa, amb </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px; text-align: start;">dos</span><span style="text-align: start;"> plantes i un jardí davant, model en miniatura dels grans jardins dels palaus. La il·luminació natural i la ventilació jugaven un paper destacat des d'una perspectiva higienista. En Anglaterra es poden </span><span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px; text-align: start;">vore</span><span style="text-align: start;"> a les poblacions de </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Letchworth</span><span style="text-align: start;"> i </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Welwyn</span><span style="text-align: start;">.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="background-color: rgba(0, 0, 0, 0.03); font-family: arial; text-align: start;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="background-color: rgba(0, 0, 0, 0.03); text-align: start;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgiIuk5BGJazwTr1LazjuN5M1EJFnEfrNfgE-5blfwsXWIChbmZzoDUcRzlC08KH8fhb4VTRsdEPk518fwM4tE5mge4RPKpaVRnlL8u6dLmkJBKwPutX3OvnGRGlQLvGTOY6R4hhFAg4rCGlYu7V1aCBXwjnHxdRspXcrrJXztsYG55xAZBu2ZTQ6RvzfvV" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img alt="" data-original-height="453" data-original-width="680" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgiIuk5BGJazwTr1LazjuN5M1EJFnEfrNfgE-5blfwsXWIChbmZzoDUcRzlC08KH8fhb4VTRsdEPk518fwM4tE5mge4RPKpaVRnlL8u6dLmkJBKwPutX3OvnGRGlQLvGTOY6R4hhFAg4rCGlYu7V1aCBXwjnHxdRspXcrrJXztsYG55xAZBu2ZTQ6RvzfvV" width="320" /></span></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="text-align: start;">A Espanya les Lleis de 1911 i 1922 de Cases Barates van afavorir la construcció de ravals com estos, per exemple la Ciutat Jardí de València que es construeix als anys </span><span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px; text-align: start;">30</span><span style="text-align: start;"> en el districte d'Algirós, Pedralbes a Barcelona, el Viso a Madrid, la Ciutat Jardí d'Alacant. Ara, moltes d'estes propostes pensades per a obrers, han esdevingut barris de classes aspiracionistes.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; text-align: start;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: start;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjg0ccg1COLkl8Qv-PSJcoo48rb-SxAZFmD9Vc0HGz67IxPjVd6o97Wc9tuqXg2hZsHEboGrTAMi-673Rhea3kGkOjI7ylcqM7wnrGf5UcyyH6QWTwNs03S7OkGElNzjjVn4m4aKZiyBC3ysnMY4fIfCtVix3KzivjsyDsLcX1nJs1FYeu51PegEs4HL-Te" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img alt="" data-original-height="513" data-original-width="680" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjg0ccg1COLkl8Qv-PSJcoo48rb-SxAZFmD9Vc0HGz67IxPjVd6o97Wc9tuqXg2hZsHEboGrTAMi-673Rhea3kGkOjI7ylcqM7wnrGf5UcyyH6QWTwNs03S7OkGElNzjjVn4m4aKZiyBC3ysnMY4fIfCtVix3KzivjsyDsLcX1nJs1FYeu51PegEs4HL-Te" width="318" /></span></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgCzw3UuKyo7wyp_XxjkTi8bZ09xE2ndW5JAGzMRx4TAdlGdMEoOKbn2c38tg7jtoUabnrz9e2F0n2Zm6vkIOvy459FAe7jYvrp4OfD5OqrL7ZXpFXcqGqJP_KPlUp42DVbQjVqBtOMc7MvIY37uuWq5e1Itn-DnQnyC_0Ssh-pBWJPcIrTUJOwNdjK0plL" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img alt="" data-original-height="350" data-original-width="680" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgCzw3UuKyo7wyp_XxjkTi8bZ09xE2ndW5JAGzMRx4TAdlGdMEoOKbn2c38tg7jtoUabnrz9e2F0n2Zm6vkIOvy459FAe7jYvrp4OfD5OqrL7ZXpFXcqGqJP_KPlUp42DVbQjVqBtOMc7MvIY37uuWq5e1Itn-DnQnyC_0Ssh-pBWJPcIrTUJOwNdjK0plL" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br style="text-align: start;" /><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: start;">Acabada la Segona Guerra Mundial, s'abandonà este model, substituït per un altre de </span><span style="text-align: start;">caràcter</span><span style="text-align: start;"> més racionalista, que permetera de traure més rendiment al sòl, edificacions ràpides i barates per a una Europa en reconstrucció i expansió. La màquina d'habitar de Le Corbusier era molt més sostenible per a la planificació urbanística perquè afavoria concentrar serveis.</span></div></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; text-align: start;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: start;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhu_UdHg86WCpbPzEPeH1SgfVlJTAlF0IeWKQp01UeYjx6JwPyenp_xGDaVHehAXUmKWwxrEyibW15-cQtzMdtMluILXddLaOlmkTRM0dMODF9zWqAUTIZRY3U2mQDFvvXt1EOBssbjZKvMkfsJzfwtNkQzvmB-I1CdiBcUe-ChR7kIHJErPSvV-sMzoaY1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img alt="" data-original-height="357" data-original-width="528" height="216" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhu_UdHg86WCpbPzEPeH1SgfVlJTAlF0IeWKQp01UeYjx6JwPyenp_xGDaVHehAXUmKWwxrEyibW15-cQtzMdtMluILXddLaOlmkTRM0dMODF9zWqAUTIZRY3U2mQDFvvXt1EOBssbjZKvMkfsJzfwtNkQzvmB-I1CdiBcUe-ChR7kIHJErPSvV-sMzoaY1" width="320" /></span></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; text-align: start;">Pel que fa a</span><span style="font-family: arial; text-align: start;"> este model a la Marina, a finals dels </span><span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: arial; padding-bottom: 2px; text-align: start;">50</span><span style="font-family: arial; text-align: start;"> Xàbia visqué el seu </span><span style="font-family: arial; text-align: start;">període</span><span style="font-family: arial; text-align: start;"> d'acceleració demogràfica, això i la riuada del 1957 que havia fet mal a moltes cases i fins i tot s'havia endut un raval per davant, el Raval de Baix, impulsen la construcció d'habitatges barats. Les Cases Barates o Cases Noves del Freginal.</span></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: start;">El Freginal és un raval de Xàbia que fita cap a migdia amb el riu Gorgos i a ponent amb el Barranquet. Des de finals dels </span><span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px; text-align: start;">90</span><span style="text-align: start;"> ha romàs aïllat de la resta de la Vila per la construcció d'una carretera de 4 carrils mal anomenada </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Avinguda</span><span style="text-align: start;"> de </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Palmela</span><span style="text-align: start;">, circumval·lació de la 734.</span></div></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; text-align: start;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="text-align: start;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg3t-EjkD57AfGP9f7kXU6LflpeGK4zcDKYKm5HLCRGU384JEXazxDXsUUFTVfOCAQV6ghR0_inw7boXGNCCNyE-DPIWN8Qhe7PaPGogFgw7-nV56Sq2EAD88mSWozSbAukbqLZpXapxD7RNvS1miclFXosJwmIuMFk9DJUn40saW5CbCNimRLnyWlTNrXQ" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="369" data-original-width="680" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg3t-EjkD57AfGP9f7kXU6LflpeGK4zcDKYKm5HLCRGU384JEXazxDXsUUFTVfOCAQV6ghR0_inw7boXGNCCNyE-DPIWN8Qhe7PaPGogFgw7-nV56Sq2EAD88mSWozSbAukbqLZpXapxD7RNvS1miclFXosJwmIuMFk9DJUn40saW5CbCNimRLnyWlTNrXQ=w400-h217" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: start;">Les cases es construïren a finals dels 50 i principis dels 60, totes iguals, dos plantes i un jardinet davant. El plànol és de tipus ortogonal o hipodàmic amb un espai central vertebrador, la plaça de Xàtiva. De la part original hi ha 4 carrers paral·lels E-W i 3 transversals N-S.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: start;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgEtPg7JnkzCgP3uRJAaa6VxgUWyU74jXTiQ3DunwV7leJBv0mHhvrSuGHNHPNFYIq22YMN469TV6q8JzlNRDcB4gh_vrOcoFPT60LsTdLuZwjiMn89qFng9t0_TU-xSFRqbhWo_K7wVCYo2-hh4DmcWPtx9YbgRum64uK8u2ZQ5Kh2vPEunNW3DYs1kHcJ" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span> </span><img alt="" data-original-height="351" data-original-width="680" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgEtPg7JnkzCgP3uRJAaa6VxgUWyU74jXTiQ3DunwV7leJBv0mHhvrSuGHNHPNFYIq22YMN469TV6q8JzlNRDcB4gh_vrOcoFPT60LsTdLuZwjiMn89qFng9t0_TU-xSFRqbhWo_K7wVCYo2-hh4DmcWPtx9YbgRum64uK8u2ZQ5Kh2vPEunNW3DYs1kHcJ" width="320" /></a></div><br /><br /></span></div></span><span style="text-align: start;"><div style="text-align: justify;">A partir dels 70 s'abandona la construcció baixa i s'edifiquen les finques de 4 o 5 pisos que desvirtuen per complet l'essència original. Encara que este model no s'ha descartat, és el que s'ha seguit en urbanitzacions de xalets i bungalous, tot i que sense el vessant comunitari i fent de cada edifici una xicoteta fortalesa. Este urbanisme ideat per Howard no ha contribuït a crear una estructura social més forta, al contrari, durant els anys del boom immobiliari afavorí l'aparició de plans urbanístics allunyats dels centres, sense serveis, que accentuaven el caràcter individualista d'este tipus de casa. </div></span></span></div><br /><br /></span></div><br /><br /></span></div><br /><br /></span></div><br /><br /></div><br /><br /><p></p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-15210539356719441582024-02-18T18:47:00.001+01:002024-02-18T18:47:34.177+01:00REBOSTERIA PER A LA VIDA<p><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Pel meu aniversari em van regalar un llibre de receptes de rebosteria, però un llibre professional, no d'eixos amb receptes i prou, sinó un que t'explica científicament </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">el perquè</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> de les mescles, les temperatures, les mesures, quin és el paper de cada ingredient en el producte final, etc. I jo, optimista he començat per un pastís força complicat, el de la Selva Negra, perquè implica dominar una </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">série</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> de tècniques com el bescuit sense </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">llevat</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">, el glaçat, la </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">ganache</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">, </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">etc.</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> que bé em costen, bé no acabe de fer-me amb elles. El resultat és imaginable, a banda de l'esgotament mental i una cuina com la de la </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Pelopony</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">, una presentació i una execució horribles.</span><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">La qüestió és que passat el disgust, he arribat a la conclusió que primer hauria de treballar els diferents procediments per separat i una volta les domine o no em resulten complicades de fer, ja les puc posar totes juntes per a elaborar una recepta complexa. Com que a tot se li pot traure un ensenyament per al dia a dia, d'això mateix va l'educació i l'enfrontament entre pedagogies tradicionals i modernes. Vull dir, la Selva Negra es podria contemplar com un projecte, l'aplicació d'una </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">seguit</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> de coneixements per a dur a terme un element palpable i suposadament útil, i això és el que cerca l'anomenada pedagogia per projectes, que l'alumne vaja aprenent i aplicant els diferents coneixements al tall que els necessite i justament si jo haguera dominat prèviament eixes tècniques necessàries, el projecte hauria eixit redó, no obstant, com que no s'ha donat eixe cas, he suspés, malgrat les bones intencions, el temps i els recursos dedicats (mitja vaixella). En canvi, si aprenguera </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">bé</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> a fer un glaçat, un bescuit, una </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">ganache</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">, </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">etc</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> no tindria gaires problemes per a fer una Selva Negra bona al gust i bonica a la vista. Però fins a arribar a eixe punt, caldrà que </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">faça</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> molts </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">glassats</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">, molts bescuits...</span><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Amb </span><span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">este</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> símil gastronòmic intente dir que un projecte, i també basant-me en els resultats de quan ho he aplicat a classe, ha de ser el resultat de l'aplicació d'un conjunt</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> de sabers i coneixements apresos prèviament i no ha de ser l'objectiu per se de l'aprenentatge, això ja vindrà quan siga necessari. Tanmateix, els corrents actuals posen massa l'accent en el projecte perquè és el més vistós i ens estem enfocant massa en els resultats i no tant en els processos.</span></p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-10123379552536290732024-02-11T19:19:00.001+01:002024-02-11T19:19:08.833+01:00LLIBRES DEL 2023<p> <span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">1. Comence l'any amb una relectura, la del Guepard (</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">il</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Gattopardo</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">, 1958) del palermità Giuseppe Tomasi di Lampedusa (1896-1957). La història del liberalisme en terres sicilianes, de la mort de l'Antic Règim i de l'adveniment d'una nova societat burgesa </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">en la qual</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> tot havia canviat, però tot </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">continuava</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> igual.</span></p><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">2. La Casa del mar </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">celest</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> (</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">The</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">House</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">in</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">the</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Cerulean</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Sea</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">, 2020) del nord-americà T.J</span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">.Klune</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> (1982) funciona com un hospici per a criatures màgiques que no poden viure en la societat civil. Fins </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">allà</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> envien un inspector de l'estat per a comprovar que el seu director estiga fent la faena que toca i això és l'excusa per a parlar-nos d'acceptació, de diversitat sexual i de prejudicis. Una de les coses que més m'ha agradat és la relació que s'estableix entre el director i l'inspector, una relació </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">romántica</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> i sexual normalitzada, sense que la relació en </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">sí</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> esdevinga el centre de la trama per a dir: mira, estem normalitzant.</span><div><br style="font-size: 16px;" /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">3. </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Las</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">amigas</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> de </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">postín</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> i altres relats de l'escriptor i músic Álvaro Retana</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> (1890-1970) ens parlen d'una societat Alfonsina ben </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">diferent d'aquella</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> que traspua de les obres de l'edat de la plata. Són una </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">série</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> de </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">novel•les</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> habitades per personatges sexualment no normatius que viuen en la fina línia que separa la transgressió de la decència, una mostra d'una literatura que es nodria del format de fulletó. </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Retana</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> acabà en la presó per la seua vida transgressora tot i que pel que es pot desprendre de les seues entrevistes, era un personatge més aïna que encaixaria en l'esperit de la </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">movida</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> madrilenya, rupturista per fora i profundament conservador per dins. Al cap i a la </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">fi,</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> provenia de l'aristocràcia.</span></div><div><br style="font-size: 16px;" /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">4. Amb l'aigua al coll (Acqua alta, 2001) de la nord-americana Donna Leon (1942): el comissari </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Brunetti</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> investiga l'assassinat d'un treballador de l'empresa encarregada de depurar les aigües de la ciutat de Venècia, l'element aquàtic és per tot. La ciutat dels canals, lluny de l'atractiu que l'ha conduït a morir d'èxit, és una ciutat atapeïda de turistes i insofrible al ple de l'estiu, una visió alternativa de la Sereníssima.</span></div><div><br style="font-size: 16px;" /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">5. Després de descriure les memòries de la seua </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">família</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> a Les cendres d'Àngela (</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Angela</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">'s </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Ashes</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">, 1996) i Ho és (</span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">'</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">Tis: a </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Memoir</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">, 1999), l'escriptor nord-americà d'arrels irlandeses </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Franck</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">McCourt</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> (1930-2009) continuà explotant el filó a El </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Professor</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> (</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Teacher</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> Man, 2005) en el qual parla de les seues experiències com a </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">s</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> en diverses institucions de Nova York. </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">Personalment,</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> comença fatal, tot burlant-se dels intents de revifar l'irlandés al sistema educatiu irlandés, tot i que algunes de les seues reflexions sobre els seus alumnes dels anys 60-70 mostren que aquelles actituds que ens pareixen tan recents i de les quals sovint ens en queixem, no ho són gaire.</span></div><div><br /><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">6. José Ortega y Gasset (1883-1995) és un dels principals filòsofs del moviment regeneracionista espanyol que </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">buscava</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> les raons de la decadència que havien dut a la pèrdua de les últimes colònies l'any 1898. En la seua </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">España</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> invertebrada (1921) explora més en </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">estes</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> causes per a acabar per arribar a conclusions que ens posen davant del que representarà el moviment feixista als anys </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">30</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">. Lamenta que no existisca un poder fort que solucione tots els mals de la nació, ni que </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">esta</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> nació haja perdut l'ambició d'expandir-se </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">en l'àmbit internacional</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">.</span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">7. La Comuna de París és un dels fets més apassionants del segle XIX i que sovint passa desapercebut, però va ser el primer intent seriós de dur a la pràctica les teories de Marx així com d'acabar amb les recialles de l'Antic Règim barrejades amb el monstre bonapartista. </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">Malauradament,</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> l'experiència acabà amb les elits aliant-se als enemics, els prussians, per a reprimir durament el poble. En l'obra Història de la Comuna de 1871 (</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Histoire</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> de la </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Commune</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> de 1871, 1876) el periodista tolosà </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Prosper</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">-</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Olivier</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Lissagaray</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> (1838-1901) </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">dona</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> veu a </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">este</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> episodi.</span></div><div><br style="font-size: 16px;" /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">8. </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Piazza</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> d'</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Italia</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> (1975) és una </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">novel•la</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> d'Antonio Tabucchi (1943-2012) que va escriure en meitat dels anys de plom i que ens trasllada als marenys de</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> la Toscana, on a principi del segle XX la gent encara vivia en barraques. Des d'eixe paratge inhòspit ens conta la història contemporània italiana, les guerres, l'auge del feixisme i la postguerra, tot servint-se del realisme màgic per a crear un relat que és alhora humil i fantàstic i fer una radiografia de la societat italiana, dels seus somnis i dels seus temors, de la </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">misèria</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> i de les migracions </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">aldilà</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> de la mar.</span></div><div><br style="font-size: 16px;" /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">9</span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">.Un</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> jardí a </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Baldapur</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> (</span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Le</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">jardín</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> de </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Baldapour</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">, 1998) és la biografia ficcionada de la periodista francesa </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Kenizé</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Mourad</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> (1939), descendent d'un rajà de l'Índia per part de pare i del soldà d'Istanbul per part de mare. Nascuda a París poc abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial i òrfena des de ben petita, </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Kenizé</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> tardarà a trobar-se amb les seues </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">autèntiques</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> arrels</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">, tanmateix,</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> quan per fi arribe a l'Índia i conega la seua família, li vindrà el desencant per la </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">distància</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> entre allò que imaginava i la realitat. </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">Paral·lelament</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> és un retrat sobre l'esdevenir històric de l'Índia al llarg del segle XX, la construcció de la seua nacionalitat i la difícil convivència entre hindis i musulmans.</span></div><div><br style="font-size: 16px;" /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">10. Alacant contra València (2005) d'Emili Rodríguez-Bernabeu (Alacant, 1940) és un assaig que intenta posar llum a l'animadversió que sent Alacant cap a València i a la ignorància que sent València envers Alacant. Esta manca d'enteniment</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> beneficia, i per això ha estat potenciat, l'estat central. De tota manera em fa la sensació que no aprofundeix en cap idea i va repetint al llarg de les pàgines la mateixa tonadeta i parteix de pressupostos fusterians prou superats com considerar la burgesia l'únic actor capaç de fer canviar les coses.</span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">11. El jardí dels </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Finzi</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">-</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Contini</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> [</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Il</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Giardino</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> dei </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Finzi</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">-</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Contini</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">, 1962]. La vaig rellegir fa uns anys (en el 2017) i enguany he tornat a passejar pel jardí de la família </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Finzi</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">-</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Contini</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> de Ferrara, però en la llengua original en què fou escrita per </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Giorgio</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Bassani</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> (1916-2000) allà pels anys </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">50</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">. És la crònica de la mort anunciada de la comunitat jueva de Ferrara en la Itàlia de Mussolini. Per a no repetir-me i com que cada lectura és diferent, trobe que en </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">este</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> viatge m'he identificat més amb el desfici que sent el protagonista i l'animadversió que acaba per despertar en la protagonista. Supose que són coses de l'edat.</span></div><div><br style="font-size: 16px;" /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">12. Paul Lafargue (1842-1911) provenia d'una família cubana d'arrels franceses i és conegut per ser el gendre de Karl Marx i introduir el marxisme en Espanya. En el Dret a la peresa (</span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Le</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">droite</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">à</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> la </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">paresse</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">, 1880) va més enllà dels postulats del seu sogre i defensa que en una societat ideal els seus individus haurien de treballar menys i així podrien dedicar més hores a l'oci, a gaudir i a formar-se, però per a això caldria que tots treballaren, incloent-hi l'aristocràcia i la burgesia. Així també s'evitarien les periòdiques crisis de sobreproducció i s'assoliria l'estat del benestar ideal. Ara amb això de les jornades de </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">4</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> dies crec que està més d'actualitat i que caldria rellegir-lo.</span></div><div><br style="font-size: 16px;" /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">13. A través d'un relat que trontolla entre la realitat científica i la màgica, l'escriptor turc Orhan Pamuk (1952) ens endinsa en una Turquia que es debat entre trair-se a si mateixa i esdevenir occidental, fer un pas arrere cap a les seues arrels musulmanes o abocar-se en braços d'un nacionalisme excloent a través del viatge del protagonista que busca un llibre, el qual per revolucionari, també persegueixen les autoritats. L'estil de </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Pamuk</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> a la Nova vida (</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Yeni</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Hayat</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">, 1995) és justament una barreja d'allò que s'espera de Turquia, l'orient amb la seua màgia, i el que es desitja que siga, l'Occident racional. Tal volta això </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">estiga</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> marcat pel seu naixement a la ciutat dividida per antonomàsia, Istanbul.</span></div><div><br style="font-size: 16px;" /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">14. Brigadistes, les Brigades internacionals a Benissa i Dénia (1936-1939) (2021) és un treball del benisser Robert Llopis que gira al voltant de l'estada d'</span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">estos</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> voluntaris que arribaren per a combatre el feixisme i dels hospitals de repòs que el govern de la República </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">instal•là</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> als municipis de Benissa i de Dénia, tot oferint una instantània ben interessant de la vida a la rereguarda i de la dimensió internacional que assolí el conflicte.</span></div><div><br style="font-size: 16px;" /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">15. Violeta i el llop (2018) és una història aparentment senzilla, però d'una gran profunditat escrita per Mònica </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Richart</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> (1992) i situada en Anglaterra, lloc al qual es trasllada el protagonista, un jove de la Ribera acabat d'eixir de la facultat de filologia i amb ganes de menjar-se el món. Allà es trobarà amb dos jóvens valencians, Violeta i el seu estrany company de pis. Darrere de les extravagàncies de Violeta s'amaga una personalitat complexa marcada per l'autisme. </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">Cal destacar</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> la manera d'apropar-se a </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">esta</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> situació i a la de molts jóvens que han hagut d'emigrar per a cercar un futur millor.</span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">16. La llarga vida de Marianna </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Ucrìa</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> (La </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">lunga</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> vita de Marianna </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Ucrìa</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">, 1990) és una </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">novel•la</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> històrica basada en la vida d'aquest personatge que va viure al segle XVIII. La seua escriptora, Dacia Maraini (1936) ens trasllada al regne de Sicília en plena època de les llums. La nostra Cicerone serà </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">esta</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> dama que fou obligada a casar-se de ben petita amb un oncle matxutxo. A més a més, a causa d'un trauma que se'ns revela cap al final, va perdre la capacitat de sentir, de manera que s'ha de comunicar amb la resta de membres de la seua família a través de paperets.</span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">17. La bona lletra (La </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">buena</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">letra</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">, 1992) de Rafael </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Chirbes</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> (1949-2015) és una </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">novel•la</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> que m'ha resultat dolorosament familiar, les absències presents, els </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">nusos</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> deslligats. El temps que passa i ho rosega tot a </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">miconetes</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">. La tristesa que es converteix en costum i en mania. Una societat </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">aspiracionista</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> que ha anat traint els seus orígens amb la promesa d'una vida regalada. </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Chirbes</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> retracta molt bé tot el mal que ens van deixar quaranta anys de dictadura i dels quals mai ens en podrem eixir. Els personatges d'</span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">esta</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">novel•la</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> podrien ser ben bé els que d'adults protagonitzen Crematori.</span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">18. El portador de la flama (</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">The</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> flame </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">bearer</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">, 2016) és el desé exemplar de la saga de </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Víkings</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">, saxons i normands de </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Bernard</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Cornwell</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> (1944) i en el qual no succeeix res de rellevant per a la resta de </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">novel•les</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">. La meua teoria és que </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">este</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> escriptor ja té el final fet i es dedica a traure obres de palla mentre continue en vida per a poder mantindre's d'això i sense que res puga alterar el final que ja té fet. L'any 2020 es va publicar la darrera </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">novel•la</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> de la </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">col•lecció</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> i </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">pareix que</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> final. És una llàstima perquè els primers volums estaven bé i ha anat perdent interés.</span></div><div><br style="font-size: 16px;" /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">19. Coses de la Cosa Nostra (</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Cose</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">della</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> Cosa Nostra, 1991) és una petita obra escrita pel jutge sicilià Giovanni Falcone (1939-1992) poc abans del seu assassinat en un atemptat i a través de la qual s'endinsa en el món de la màfia per a tractar de comprendre el fenomen. És força interessant, tot i que no aprofundeix en les dinàmiques caciquils i capitalistes que en formen part i acaba explicant-ho des de la perspectiva sudista, el sud incorregible que mai podrà ser civilitzat.</span></div><div><br style="font-size: 16px;" /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">20. Gabriel Tortella (1936) és un economista i historiador català que en El desenvolupament de l'Espanya contemporània. Història econòmica dels segles XIX i XX </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">(</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">El </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">desarrollo</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> de la </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">España</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">contemporánea</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">. </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Historia</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">económica</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> de </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">los</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">siglos</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> XIX </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">y</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> XX, 1994) analitza les principals qüestions econòmiques de l'estat espanyol per a entendre la seua evolució i la seua desigual relació respecte al context europeu. Trobe que tot ho analitza des d'una perspectiva liberal en què l'èxit o el fracàs es mesura segons el grau d'intervenció de l'estat. A més és un llibre que ha envellit malament perquè inclou moltes vegades a </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Tamames</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> com a figura d'autoritat.</span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">21. Isabel i Maria (1991) de Mercé Rodoreda (1908-1983) és una </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">novel•la</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> inacabada, concebuda a l'exili i parida pòstumament. Ens parla sobre la treseta entre dos germans i Isabel, de la qual naixerà Maria. La xiqueta no sabrà qui és son pare i viurà idealitzant l'home que va morir i odiant aquell que la va arreplegar ja d'òrfena. Una història contada des de diverses veus que ens transporta a la Barcelona de principis del segle XX i en la qual l'escriptora no sols aboca molt de la seua ànima sinó que prefigura alguns dels seus personatges més icònics que apareixeran posteriorment a la </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Plaça</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> del Diamant o Mirall Trencat.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">22. La Casa alemanya (</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Deutsches</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> Haus, 2018) de l'escriptora alemanya </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Anette</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> Hesse (1967) és una ficció històrica que transcorre a l'Alemanya de finals dels </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">50</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, durant els processos judicials de tots aquells involucrats en el camp d'Auschwitz. La protagonista que és contractada per a treballar d'intèrpret de llengua polonesa en els judicis, comença a descobrir fins a quin punt la seua família, uns humils taverners, hi estigué involucrada. Una reflexió sobre el paper de la societat alemanya en el nazisme i l'Holocaust, una ferida que mai ha acabat de tancar.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">23. En el mes de juny m'he submergit en els escrits estoics de Sèneca i els seus Tractats Morals, un compendi de reflexions sobre la vida que no s'allunya massa de la literatura d'autoajuda de hui dia. El filòsof bètic instrueix de manera magistral sobre com afrontar les desgràcies de la vida i recomana una vida austera i allunyada dels plaers mundans, tot i que, i sovint se li retrau, ell va viure en un ambient molt diferent, en la cort imperial. Cal llavors, contextualitzar-ho en la seua experiència, en un ambient patrici i amb unes preocupacions que la majoria del poble no podia tindre o no tenia temps per a fixar-s'hi.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">24. El Jurament (2018) de l'escriptora catalana Sílvia Romero i </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Olea</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> (1962) és una </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">novel•la</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> històrica que ens situa entre el present i al segle XVII i que gira al voltant d'una obra de Rembrandt amagada davall d'un quadre anglés amb el tema del Gran Incendi de Londres de 1666. Els protagonistes intentaran descobrir la relació que hi ha entre les </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">dos</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> pintures. És una </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">novel•la</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> entretinguda i sense gaires pretensions que si haguera sigut escrita per un home i en castellà o en anglés hauria tingut més ressò, i més pàgines també.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">25. No coneixia l'obra de Simone Weil (1909-1943) filòsofa francesa que lluità en la Guerra d'Espanya com a voluntària amb els anarquistes. De la seua experiència en el conflicte i del clima que es respirava a la França prèvia a la invasió nazi naix Escrits sobre la guerra (</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Réflexions</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">sur</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> la </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">guerre</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">). Ella mostra un total desencant cap a la violència</span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;"> i</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> per això acabà caient en l'equidistància, i és el més decebedor de tot perquè </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">col•loca</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> en un mateix lloc </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">agredits </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">i agressors. L'obra també inclou pensaments sobre la Guerra de Troia i de quina manera viurien els seus protagonistes el conflicte.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">26. La </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">novel•la</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> de Jules Verne (1828-1905) De Glasgow a Charleston (Les forces de </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">blocus</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, 1865) és un fulletó situat en la dècada dels anys </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">60</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> del segle XIX quan la Guerra de Secessió als Estats Units va provocar una escassesa generalitzada de cotó en Europa i de retruc, dugué a la Gran Crisi del Capitalisme dels anys </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">70</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">. Un comerciant britànic decideix embarcar-se cap al litoral de Carolina del Sud per a fer-se amb un carregament del preuat or blanc fins que acaba involucrant-se en la situació política del moment. És interessant </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">per a</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">vore</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> les imatges que provocava el conflicte civil en la societat del moment. El pitjor és sempre la construcció dels personatges en l'obra de Verne, sempre molt plans i pobres.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">27. El Raïm de la ira (</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">The</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> Grapes </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">of</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Wrath</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, 1939) de John Steinbeck. Li vaig dedicar una entrada sencera, així que no m'hi allargaré més.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">28. La vista des del Vesuvi (</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">The</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">View</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">from</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">the</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Vesuvius</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, 2002) és un assaig de l'escriptor nord-americà Nelson </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Moe</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> (1961) en què aborda el problema del </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">meridionalisme</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, és a dir com Itàlia ha creat una imatge del sud d'Itàlia que tenia com a finalitat poder conquerir-lo i assimilar-lo sota la idea de crear una cosa nova de més positiva per a tots els italians. És interessant perquè podem traslladar la seua problemàtica a qualsevol altra relació seguint l'eix Nord-Sud o fins i tot Oest-Est.</span><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif;" /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">29. Història de Finlàndia (A </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">concisse</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">history</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">of</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Finland</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, 2006) de David </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Kirby</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, historiador britànic especialitzat en l'est d'Europa i el món Bàltic, és una introducció d'</span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">este</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> país desconegut del nord del continent. Encara que posa el focus en els esdevenirs polítics i es deixa pel camí altres aspectes de tipus social, econòmic i cultural, a banda que com a bon britànic demonitza </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">l'URSS</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> i minimitza la relació que tingué Finlàndia amb el feixisme durant els anys 30 i 40.</span><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif;" /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">30. Això (</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">It</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, 1986) de Stephen King. Llibrot de vora 1500 pàgines que narra l'enfrontament entre un grup de set adolescents contra un monstre que s'alimenta dels xiquets de la població on viuen. Com sempre, en les </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">novel•les</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> de King més que l'ens sobrenatural de torn, el més paorós és la societat nord-americana farcida de racisme, xenofòbia, violència, violacions i armes. A més, a la </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">novel•la</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> es diu que eixe poble és el que més casos de desaparicions de xiquets té i a ningú li importa. Ho podem llegir com una crítica a una societat cada volta més individualista que no es preocupa per l'esdevenir de la comunitat i que solament mira pel </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">mateix</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> benestar.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">31. Història Oxford de l'Antic Egipte (</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">The</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> Oxford </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">History</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">of</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Ancient</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Egypt</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, 2000</span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;"> )</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, coordinada per Ian Shaw i amb la participació de diversos autors, és un repàs sobre la </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">quatrimil•lenària</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> història d'una civilització de la qual pareix que no s'ha acabat d'escriure tot. L'estil es fa un poc pesat en el sentit que està molt enfocat a arqueòlegs i que a voltes més que una obra de divulgació, pareix el catàleg d'un museu. D'això se'n queixava Jacques </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Barzun</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, que els historiadors havien perdut la capacitat d'escriure i de comunicar revestits d'un pretés </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">cientificisme</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">32. </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Canto</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> jo i la muntanya balla (2019) d'Irene Solà (1990) és un conjunt d'històries lligades com a </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">novel•la</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> i que transporten a un temps passat dels Pirineus, fins que alguna paraula moderna com dron o </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">facebook</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> et torna a la realitat i llavors no saps ben bé on et trobes, un marge format per pedres entre les quals conviuen bruixes, gegants, assassins, soldats, el present, el passat i el futur. El realisme màgic eixamora les seues pàgines en un relat àgil i gens pesat que </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">dona</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> veu no sols als humans, també als animals i als accidents del paisatge.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">33. Assortiment d'animals (Animal Crackers, 2004) </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">de Hannah</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> Tinti (1973) és un compendi de relats que tenen com a protagonistes directament o indirecta, els animals. La majoria d'ells d'una resolució força inquietant i que desdibuixen la ratlla que separa la racionalitat humana del fet animal. Hi ha per exemple unes girafes que es declaren en vaga per a aconseguir millores en el zoològic, una elefanta que maltracta els seus cuidadors, una dona que ha de </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">cuidar</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> la serp del seu amant desaparegut, etc. Són ben frescos i amb un estil senzill, però d'una gran profunditat moral, com una mena de faules del segle XXI.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">34. Trenque la regla d'autor per any i llig per segona vegada enguany </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Chirbes</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> (1949-2015), o millor dit rellig el seu Viatger sedentari </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">(</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">El </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">viajero</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">sedentario</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">. </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Ciudades</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, 2004) perquè m'abelleix descobrir algunes ciutats a través dels seus ulls, de la seua mirada desencantada amb el món. Lluny de les guies de viatge genèriques, i pareix que sempre assegut a una terrassa, </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Chirbes</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> contempla l'ànima de les ciutats, els seus viava, des del tràfec del port de </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">Shanghai</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> fins a l'animació de Puerto </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Vallarta</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, la Leningrad desapareguda o la delicadesa de ciutats com Salzburg o </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Zurich</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">35. La </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">maja</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">desnuda</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> (1909) de Blasco Ibáñez (1867-1928) és una </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">novel•la</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> poc ambiciosa</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, ja de maduresa en què es donen la mà l'Obra d'Émile Zola, publicada una vintena d'anys abans, i la trajectòria vital del pintor </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Joaquín</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> Sorolla i amic de l'escriptor. El resultat és la història d'un pintor turmentat perquè el seu desig de retratar una figura nua</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, entropessa</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> amb el sentit de la moralitat de la seua muller, per a la qual això és pornografia. Llavors el pintor cercarà venjar-se amb una relació fora del matrimoni.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">36. L'any del diluvi (</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">The</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">year</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">of</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">the</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">flood</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, 2010) de Margaret Atwood (1939). En una societat postapocalíptica un grup de membres d'una secta vegana intenta sobreviure en un món destrossat per un virus. Els supervivents intentaran no perdre la seua humanitat en un entorn hostil que replanteja el vell debat </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">il•lustrat</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> que esguita </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">este</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> tipus de </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">novel•les</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">: és l'home </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">roín</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> per naturalesa o és la societat la que el corromp? El món </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">del qual</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> provenen no és molt millor: hamburgueseries de carn humana, control de les grans corporacions, animals modificats genèticament, impunitat dels rics sobre els pobres. Em va costar entendre molt del </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">neollenguatge</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> que hi apareix, referit a plantes i animals i també perquè forma part d'una </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">série</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">37. Mireia de Purificació Mascarell (1985) és una </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">novel•la</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> que actualitza els mites romàntics, no amatoris, sinó del corrent cultural huit-</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">centista</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, però a l'Horta de Xàtiva, tot seguint l'obra d'un psiquiatre que analitza la histèria femenina, aquella malaltia també d'època, una pintura arreplega l'encàrrec de fer el retrat d'un psicòleg que amaga un secret. Al mateix temps troba en el cementeri, eixe altre indret romàntic, un altre home ben paregut disfressat de Lord Byron. En poques pàgines ens desplega </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">esta</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> davallada als inferns de la bogeria.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">38. Això diu que era</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">... així</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> comencen molts contes valencians i en aquesta obra, la seua autora, Pilar Carrillo fa una arreplega d'alguns d'ells, a partir de la tradició oral del seu poble, de la Romana. Ha emprat a més el valencià propi de la població, intentant mantindre's fidel al relat contat pels seus majors. Això sí, he trobat a faltar alguna explicació històrica o interpretació antropològica, especialment </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">pel que fa a</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> alguns contes que pareixen calcats dels germans Grimm o de Perrault i se'm queda el dubte de si formen part d'un corpus oral continental, o si es deu a la influència de la literatura sobre els informants.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">39. Balzac i la petita modista xinesa (Balzac </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">et</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> la </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">petite</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">tailleuse</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">chinoise</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">) de </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Dai</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Sijie</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> (1954) conta el viatge de dos jóvens urbanites a la Xina rural, a prop del Tibet, en plena Revolució cultural durant el govern de Mao </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Tse</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Tung</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">. Allà els jóvens s'enamoren de la modista que </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">dona</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> nom a la </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">novel•la</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">. Gràcies als llibres prohibits que porten, la modista coneixerà el món que hi ha més enllà de la vall i començarà a covar un desig per anar-se'n ben lluny de les muntanyes.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">40. L'emigració valenciana als Estats Units i el Canadà: el somni americà contra el caciquisme i la </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">fil•loxera</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> (2021) de Juli Esteve Carbonell és un treball molt extens sobre el fenomen migratori valencià cap a les Amèriques, des dels motius a les repercussions, passant per la integració, el retorn, èxits i fracassos i l'impacte dels fets històrics. Aporta gran valor pel treball de la memòria oral just en un moment en què molts dels seus protagonistes estan morint.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">41. El cementeri de Praga (</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Il</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">cimetero</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">di</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> Praga, 2010) d'Umberto Eco (1932-2016) és una faula sobre la manipulació i això que hom anomena més modernament postveritat. Situada en la Itàlia vuitcentista, el protagonista es veu involucrat en una </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">série</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> de conspiracions polítiques conservadores per a protegir els interessos de les elits. El dit cementeri fa referència als famosos Protocols de Sió que bastiren tota la propaganda antisemita anterior a l'Holocaust. L'obra fou </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">pol•lèmica</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> en el seu dia perquè ni l'Església ni la burgesia n'ixen ben parades. La manera de narrar és a dos </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">veus</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, les </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">dos</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> personalitats que ocupen el mateix cos del protagonista i que es comuniquen entre elles a través d'escrits. En eixe aspecte em va recordar a la </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">pel•lícula</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> japonesa </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Your</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">name</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">42. </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Boccato</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">di</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">cardinale</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> (1986) d'Ofèlia Dracs és un compendi de relats que giren al voltant del menjar i que tenen com a escenari un sopar a cal Papa Alexandre VI. Llavors es fa un concurs i els convidats conten alguna història sobre l'acte d'alimentar-se, són narracions preses dels evangelis principalment, per exemple el fruit de l'</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Eden</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, el </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Sant Sopar</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, les llentilles d'Esaú, el sopar a ca Emaús, el </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">miracle</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> dels pans i dels peixos</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">... ben</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> mirat la Bíblia n'és plena, de menjar. Ofèlia Dracs va ser un grup d'escriptors catalans que davall d'eixe pseudònim van desenvolupar la seua tasca literària principalment als anys </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">80</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> i que es va dedicar a la literatura de gènere.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">43. Andròmines (2009) de Rafa </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Gomar</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> és la història d'un vidu que tracta de superar la pèrdua de la seua muller mentre lidia amb la crisi de la mitjana edat. El punt de vista és el dels objectes que foren de la dona finada i que evoquen tants records, les andròmines del dia a dia. Ací la descripció pren una gran importància, més que la història en si, que està molt vista. La manera com aborda el tema del sexe és un poc incòmoda, perquè pareix més una autorealització de fantasies de l'autor que un aspecte que aporte a la trama un punt d'avanç.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">44. El món de l'antiguitat tardana (</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">The</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">World</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Of</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Late</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Antiquity</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> 1971) de l'historiador irlandés Peter Brown (1935) analitza la transició des de l'antiguitat a l'edat mitjana superant les velles interpretacions que parlaven de ruptura i subratllant els elements de canvi, i més interessant encara per les lectures actuals que s'hi poden fer, aventura que </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">esta</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> transició va ser un oportú canvi dirigit per les elits o </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">almanco</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> del qual se n'aprofitaren, per a poder retindre el seu poder en un context de </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">forta crisi</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> social i econòmica que feia inviable els sistemes que havien funcionat </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">fins al</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> moment.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">45. Dotze contes pelegrins (</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Doce</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">cuentos</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">peregrinos</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, 1992) de Gabriel García Márquez (1927-2014) és una arreplega de relats escrits en diferents ciutats del planeta per les quals passà l'escriptor colombià. Fidel al seu estil, s'hi barregen la realitat i la fantasia alhora que fan un retrat social de ciutadans d'Amèrica Llatina i el xoc cultural que troben en uns altres contextos, que esdevé aleshores el fil conductor. En alguns relats apareix el mateix autor, acompanyat d'altres figures com Neruda i interactuant amb personatges sorgits de la seua imaginació, però que segons ell, tenen una base real.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">46. Feixisme persistent (2020) d'Alba </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Sidera</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> és una anàlisi de com ha anat creixent el neofeixisme a Itàlia al recer d'uns mitjans de comunicació cada volta més controlats per l'oligarquia, la desídia de l'electorat, el creixement del populisme i la despolitització provocada pels anys de Berlusconi en un context de crisi econòmica i social. Tot plegat és un espill on mirar-se per a </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">vore</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> el futur que ens espera.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">47. Màrmara (1994) de Maria de la Pau Janer (1966) és una faula moderna que em recorda a eixes </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">pel•lícules</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> que barregen animació i acció real perquè Màrmara és</span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;"> per</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> una banda, la típica </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">novel•la</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> costumista de Bromera sobre una jove que decideix buscar faena en Palma i per l'altra banda té un component de </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">novel•la</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> gòtica que evoca narracions huitcentistes amb un toc de dramatisme tràgic que és marca de la casa i que també apareix en Orient, occident. Tot plegat no acaben d'encaixar les peces, però també al mateix temps resulta renovador atés el catàleg tan poc ambiciós en la narrativa, que trobem normalment escrit en català.</span></span></div><div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">48. L'home del llac (</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Kleifarvatn</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">, 2004) de l'escriptor islandés </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Arnaldur</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Indridason</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> (1961) és una </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">novel•la</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> policíaca ambientada en la </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Guerra Freda</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> que pren com a punt de partida la troballa d'un cadàver no identificat en un llac que s'ha assecat. Escrita a dos temps, entre el Berlín dels anys </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">60</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"> i principis del segle XX, s'endinsa en un laberint d'espionatge dins del Partit Comunista Islandés. M'ha resultat original per l'ambientació desacostumada, un poc repetitiva en el seu missatge "que roïns són els comunistes" mentre passa per alt les ingerències dels EUA en l'illa, i embolicada pels noms islandesos. Això sí, vaig haver de reprimir la temptació de començar a estudiar islandés.</span></span></div></div>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-88944047297742613462024-02-04T19:09:00.001+01:002024-02-04T19:09:09.368+01:00NOSTÀLGIA AMB OLOR DE SAL<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEidcrBbbuPmmoS6zqBJ161MkkruDgGTwl3zJOu52yXxLggdA2KIrtONCfwtay0MYTFCQuOoD39JuZQNVNOBguiY1Cio3qzGa1rhuV7VmUs8xVK9dX1Rf4IXbqEAoTBMDJLNnniAimbPpWHEIPM7w_sohkBJfo7OAQ0GqM10yX8viy_yujGtUwJ3rZUXrk5Z" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="577" data-original-width="1280" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEidcrBbbuPmmoS6zqBJ161MkkruDgGTwl3zJOu52yXxLggdA2KIrtONCfwtay0MYTFCQuOoD39JuZQNVNOBguiY1Cio3qzGa1rhuV7VmUs8xVK9dX1Rf4IXbqEAoTBMDJLNnniAimbPpWHEIPM7w_sohkBJfo7OAQ0GqM10yX8viy_yujGtUwJ3rZUXrk5Z=w400-h180" width="400" /></a></div><br /><br /><p></p><p>Passegem pel port de Xàbia una tranquil·la vesprada d'hivern, al fons el Puig de la Llorença pareix el Mont Vesuvi en una estampa napolitana, amb la mar com una bassa d'oli i el cel rosat producte de les calmes de gener i entre l'olor de salobre i a humitat sempre resta un regust amarg a nostàlgia verinosa. Cada racó és una porta evocadora al passat, a un passat que sols existeix en la memòria. Ací hi havia...allà estava...quan eixia d'escola passava per ací...em sabia este camí de memòria...jugàvem entre les roques de l'escollera...entre les runes d'un riurau abandonat i que ara és un bloc de cases d'estiueig...a l'antiga caserna de carrabiners que ha deixat pas a una plaça perquè els bars tinguen més terrasses...en una cala que la mar es va engolir...</p><p>Passejar pels espais de la infantesa arriba a ser traumàtic perquè tots es constata el fet que tots eixos llocs han sucumbit substituïts per una anodina modernitat que ho ompli i ho despersonalitza tot. M'embarga la melangia i em pose trist. Tot canvia, ja ho sé, però cal que canvie tot tan de pressa? Construccions i més construccions, destruccions i més destruccions. Tot de turistes i visitants que seuen per unes hores, que consumeixen un espai i desapareixen per a sempre, com tot, fins que també el temps esborre els records. </p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-50014021949831360372024-01-28T19:22:00.005+01:002024-01-28T19:22:50.838+01:00ETIMOLOGIES PERSES (IV) RATOLÍ<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCWloBRagpHFheJ1FZwbmr3eRF3JGcWJDvIqvXA_UvtlvRH3eGf42XLanMfBVrPC3U2BNXwkqtvhcPtymaJxDuDIHcWMOaa1Zcvaq70FkeizgzT3DOia21DTh0J6jpGL5TMx0ltGA1jNVX-nO_U-5WwbSPNjOQT2uHWq5pAoqmecuE0GpywLGqriSZ0Psw/s375/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="290" data-original-width="375" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCWloBRagpHFheJ1FZwbmr3eRF3JGcWJDvIqvXA_UvtlvRH3eGf42XLanMfBVrPC3U2BNXwkqtvhcPtymaJxDuDIHcWMOaa1Zcvaq70FkeizgzT3DOia21DTh0J6jpGL5TMx0ltGA1jNVX-nO_U-5WwbSPNjOQT2uHWq5pAoqmecuE0GpywLGqriSZ0Psw/s320/Captura.PNG" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div><br /> El ratolí és un animal que ha conviscut amb els humans des de ben antic, tot aprofitant el menjar que els nostres avantpassats emmagatzemaven. Per això, trobem molts cognats en les llengües indoeuropees. En la branca germànica trobem l'anglés <i>mouse, </i>el neerlandés <i>muis</i>, l'alemany <i>Maus</i>, el suec <i>mus </i>o l'ídix מויז [moiz]. Pel que fa a la branca eslava comptem amb el rus мышь [muix], el serbi-croata миш o l'ucraïnés миша [mixa]. Entre les llengües indo-iranianes tenim el persa موش [muix] i l'hindi मूस [muus], tot i que també és comú el terme चूहा [txuha] i això ens du a la qüestió de com en altres branques hui s'empren altres paraules i el mot panindoeuropeu s'ha desplaçat a altres usos. <p></p><p>En les llengües goidèliques no s'ha conservat, així en gaèlic escocés en diuen luch i en gal·lés llygoden. En grec μυς conviu amb ποντίκι, terme que apareix en el grec bizantí i que originalment es referia a una mostela típica d'Anatòlia o dit també ratolí del Pont μυς ποντίκι. En grec μυς també s'empra per a anomenar el múscul i això ens du a la qüestió de la branca llatina.</p><p>En les llengües romàniques pareix que sols l'occità <i>mirga </i>ha conservat el sentit del llatí <i>mur</i>, mentre que per a designar els ratolins es fan servir altres mots com <i>rato </i>en portugués, <i>ratón </i>en castellà, <i>topo </i>en italià, <i>souris </i>en francés, <i>șoarece </i>en romanés, <i>surci</i> en sicilià, o <i>zorz </i>en aragonés. Veiem que unes llengües han fet un derivat del llatí <i>rata</i>, <i>talpa </i>o <i>sorex</i> tres tipus diferents de rosegadors. </p><p>Això no vol dir que no tinguem cognats en valencià. Per exemple, com en grec la paraula múscul i dos derivats més, muscle i musclo. A més a més, hi ha altres animals com el busarany (de <i>musaraneus</i>), el mosseguello, muricec, muriac, voliac o rata-penada (de <i>m</i><i>uris caecus</i>), la marmota (de <i>muris montaneus</i>), la mostela (de <i>mustela</i>). </p><p>Finalment, tenim una altra paraula derivada, però que ens ha arribat des de l'hindi a través de l'àrab, l'almesc o मुष्क [muska] que vol dir literalment, ratolinet i que es com s'anomenen els testicles. L'almesc s'extrau de les feromones que generen un tipus de bous. </p><p><br /></p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-62244787377136871842024-01-21T19:53:00.003+01:002024-01-21T19:53:18.324+01:00AL SUD DEL SUD<p><span style="font-family: inherit;">Vivim en un sistema econòmic que alterna la crisi econòmica amb l'onada inflacionista, de manera que per defecte o per excés perdem poder adquisitiu. Però mentre que per a les crisis trobem anàlisis complexes, en els darrers anys la pujada de preus ve donada sempre per un problema en ics part del món. Les bondats de la globalitat, supose. La qüestió és que ara un conflicte latent de fa dècades ens alleugera més les butxaques. Iemen és un d'eixos casos en què la pèssima gestió colonial o més aïna, el temor a la voluntat popular, dugué a ingerències de tota mena que es traduïren en una divisió del país allà pels setanta, una decisió salomònica que es revesteix d'ironia si tenim en compte que era en Iemen on es trobava el mític regne de Sabà governat per una reina de nom desconegut que fou amant del rei Salomó. </span></p><p><span style="font-family: inherit;">En els 90 el país es tornà a unir i condemnat a l'oblit pels mitjans de comunicació fins que fa poc ha tornat a la palestra. Però ací no vinc a parlar de geopolítica ni de socialisme àrab, tota esta llarga introducció és per a parlar de l'etimologia del Iemen, que és ben interessant. </span></p><p><span style="font-family: inherit;">Encara que no és concloent, una hipotesi fa vindre Iemen de l'àrab اليمن [al-yaman] que vol dir dret, ja que mirant al sol de llevant, Iemen queda a la dreta. Nosaltres diríem que està al sud, però en àrab vindrien a ser sinònims. Així, en aquells temps de divisió, la República Àrab del Iemen era el nord del sud i la República Democràtica Popular del Iemen era el sud del sud. </span></p><p><span face="TwitterChirp, -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: rgba(0, 0, 0, 0.03); color: #0f1419; font-size: 15px; white-space-collapse: preserve;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEimQmx506RiJlqJAOVJYKu560dKM5JeM5kJt3RQEVd2phT7iI9jxn0llTm6O6Pjera0whwwSe14EYO3a_5ojVjnufKqifCtwLlmcyNcpm8gNMiNr6ZH0gUFON2EZ91axnIxRfdmY7Tyi1p51ClsEddZfag6hCkswYeaoEHcb_vrS5Gmg56sxRd98UXt9o8R" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="410" data-original-width="680" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEimQmx506RiJlqJAOVJYKu560dKM5JeM5kJt3RQEVd2phT7iI9jxn0llTm6O6Pjera0whwwSe14EYO3a_5ojVjnufKqifCtwLlmcyNcpm8gNMiNr6ZH0gUFON2EZ91axnIxRfdmY7Tyi1p51ClsEddZfag6hCkswYeaoEHcb_vrS5Gmg56sxRd98UXt9o8R" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: white; text-align: start;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: white; text-align: start;"><span style="font-family: inherit;">Però una altra hipòtesi fa derivar el nom de يمن [yamn] que significa felicitat, amb el sentit de riquesa. El regne de Sabà comerciava amb mercaderies com l'encens i la mirra, també tenia una agricultura rica atesa la seua ubicació que afavoreix les precipitacions. Encara més, la seua posició, que hui se'ns mostra fonamental, també ho era en trobar-se al bell mig de les rutes comercials que des de Síria anaven cap al sud en direcció al litoral africà i que des de l'Índia hi passaven en direcció a Egipte. Per això els romans anomenaren este territori com a Aràbia Felix. </span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: white; text-align: start;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; text-align: start;">Per als britànics el port d'Aden era cabdal en les seues rutes cap a l'Índia. El seu significat, planura fèrtil, el connecta amb l'Edén bíblic. Un dels seus ports importants era el de Moca que en els segles XVI-XVII era el principal exportador de café cap a Europa, d'ací que es conega amb el nom de la ciutat una varietat de café. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; text-align: start;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">En definitiva, un d'eixos territoris amb una realitat ben interessant, però que a ulls d'Occident no deixa de ser un element sacrificable més a la glòria del nostre sistema econòmic. </div><p></p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-81001341926315212922024-01-14T18:39:00.002+01:002024-01-14T18:39:34.780+01:0037<p> Quan eres professor, les queixes que més se senten entre els companys tenen a vore amb l'actitud dels alumnes, que si no escolten, que quan els manes fer alguna cosa la fan com volen i sense seguir les instruccions. Alguns ho atribueixen a una qüestió generacional, d'altres culpen a les pantalles. La bona qüestió és que després es parlen i s'aproven assumptes als claustres o a les reunions d'equips docents i molts d'eixos companys que clamen contra la desatenció de l'alumnat, posen el crit en el cel per decisions que s'han pres i que a ells ningú els ha informat prèviament perquè eixe dia estaven en la lluna de València.</p><p>Jo no trobe que siga generacional, el que ja no sé és si això forma part de la naturalesa humana, el no sentir-se interpel·lat quan es parla des de dins d'una multitud o que som d'ànima punki i ens posem en contra de tot per sistema. O pot ser, es deu al fet que estem tan envoltats d'estímuls que la nostra ment per a protegir-se d'eixa allau, desconnecta i ja no escoltem, sols sentim, i ja no mirem, sols veiem. Estem físicament presents, però les nostres ments vaguen en un món de fantasia. </p><p>Eixa sobreestimulació la faig extensiva també a les relacions humanes a través de la tecnologia. Hui més que mai tenim presents a totes les persones que ens envolten: família, amics, companys, coneguts, persones amb les quals vas coincidir en una excursió ara fa deu anys... Tanmateix ja no ens interessa el que tinguen a dir, s'han convertit en un fantasma que ignorem com si foren els personatges de la tele o els que poblen els anuncis, els fem i ens fem invisibles a força de sobrerepresentar-nos. </p><p>Enyore uns temps que no he conegut. </p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-56090985529903577662024-01-07T19:58:00.000+01:002024-01-07T19:58:01.709+01:00DE LA CASANOVA A PEDRAMALA<p> Tot baixant del tossal de
la Casa Nova, el camí s’endinsa per una pinada que du al viatger primer pel Pla
de Carles i en travessant un pontet sobre el riu Quisi, per la Salamanca. <span lang="IT">Bancals d’ametlers i tarongers, algun poet
i la Serra d’Oltà animen el trànsit pel paratge. </span></p><p><span lang="IT"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbT5N_WHDZbytg1OBrU5CVpluloZgD4bp9eQZTZouwyPTDZaWEHYuBrHJgH_HCqpJkJ4Q8Il0sqwHEZoHc7Rw1p8UQ_Zy3npMJhTKdHYzqhn1q4RVsEnrFdHBpRC6rDeAoY84T1Lv6iyqPiSzSPq7x_XrTcsIzt-hVM0MVUVDekxszRRo9OPQGy4sVOppm/s960/67812989_10220831821532351_2737132737335918592_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbT5N_WHDZbytg1OBrU5CVpluloZgD4bp9eQZTZouwyPTDZaWEHYuBrHJgH_HCqpJkJ4Q8Il0sqwHEZoHc7Rw1p8UQ_Zy3npMJhTKdHYzqhn1q4RVsEnrFdHBpRC6rDeAoY84T1Lv6iyqPiSzSPq7x_XrTcsIzt-hVM0MVUVDekxszRRo9OPQGy4sVOppm/s320/67812989_10220831821532351_2737132737335918592_n.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p><span lang="IT">Poc després de travessar el
barranc, el camí gira i finalment arriba a la Cometa, una partida de Calp filla
de l’embranzida agrícola del segle XVIII i que conserva molta personalitat,
s’hi celebren encara festes per Sant Joan.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="IT" style="mso-ansi-language: IT;">Hi trobem una
ermita que es va bastir a finals del segle XVII o principis del XVIII per a
donar servei principalment a una casa forta annexa, hui desapareguda, i a tots
els seus veïns. </span><span style="mso-ansi-language: ES;">El conjunt es
completa amb riuraus, un forn d’escaldar pansa, pous, aljubs, una bassa de reg
i una era que formen una estampa ben interessant de la vida agrícola.</span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1RJGkCI0IjTPVuwxnGWhZJsyydiH2LzT8DSqp6PECrygL3tfo2cT89a0F48Rprokuzpik3ijoyhz-FDGmQTROefSXJD6DqKpAQRb28OdKIPm1dBpKyMu62b1d9MZ3mJxuRGtiMweT4MiZll6AaCUInks5r4rxYBmA7M5ZBBNoNejqTGhiGfbP9nFHCCSi/s960/67710651_10220831819452299_1913783542437904384_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1RJGkCI0IjTPVuwxnGWhZJsyydiH2LzT8DSqp6PECrygL3tfo2cT89a0F48Rprokuzpik3ijoyhz-FDGmQTROefSXJD6DqKpAQRb28OdKIPm1dBpKyMu62b1d9MZ3mJxuRGtiMweT4MiZll6AaCUInks5r4rxYBmA7M5ZBBNoNejqTGhiGfbP9nFHCCSi/s320/67710651_10220831819452299_1913783542437904384_n.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLAxMsiq9c6cW6aN4WT9_8MJ2NkfLxfjWwBE0sbgNYH3-JhMI1273IxX3MMCF56pe8BR6HlLlESDV9goKDI_15HdxorCfuTOG1GvOJcLp6qIqx0OCmBg9Aft_yIyjiAwFk2Gq4_ZQmDf_wNNCplZwW-jQeYgaoH8vxvGrIUXGIDD00chKUAD8xJ3YPzwNt/s960/67731047_10220831815212193_7692722688439091200_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLAxMsiq9c6cW6aN4WT9_8MJ2NkfLxfjWwBE0sbgNYH3-JhMI1273IxX3MMCF56pe8BR6HlLlESDV9goKDI_15HdxorCfuTOG1GvOJcLp6qIqx0OCmBg9Aft_yIyjiAwFk2Gq4_ZQmDf_wNNCplZwW-jQeYgaoH8vxvGrIUXGIDD00chKUAD8xJ3YPzwNt/s320/67731047_10220831815212193_7692722688439091200_n.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGo4_wk8gn29Lv8yCmNKdMBW9IDve8Hpkx0euivDuHBaYrBY7it0Kl-GrCr2ShFbbl05Yy_l6YAxCWuykuRqTs1NckmwZh-0aykMfstfbL9qA60sufihT6ISJHUU559TlQ3XQLe0EFXUfIm2t23DYuzOya4hdMXQm_tMDpOV-L1tCopIVTPwzCg1v9sAbv/s960/68346685_10220831819052289_8364959252938227712_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGo4_wk8gn29Lv8yCmNKdMBW9IDve8Hpkx0euivDuHBaYrBY7it0Kl-GrCr2ShFbbl05Yy_l6YAxCWuykuRqTs1NckmwZh-0aykMfstfbL9qA60sufihT6ISJHUU559TlQ3XQLe0EFXUfIm2t23DYuzOya4hdMXQm_tMDpOV-L1tCopIVTPwzCg1v9sAbv/s320/68346685_10220831819052289_8364959252938227712_n.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh24Ahh1nu4xK6L6YP7ufs3TTwMaDHEwTEplDVGgR8ZrziW1Jjqmll3pcNS7ffyJ4oCFAaF_D9a54hcKNxFik8ELbUK6Rx9iIdURiPkt4Qf8Cb74guaRWp0W-hvSGeodhEP1bidGfI7hyphenhyphenO8VQMRvn3BOO_n1SLJ4t0dVmztlj12pqidhWpzg5uZy4m7FVxm/s960/68398445_10220831813972162_2823124188829581312_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh24Ahh1nu4xK6L6YP7ufs3TTwMaDHEwTEplDVGgR8ZrziW1Jjqmll3pcNS7ffyJ4oCFAaF_D9a54hcKNxFik8ELbUK6Rx9iIdURiPkt4Qf8Cb74guaRWp0W-hvSGeodhEP1bidGfI7hyphenhyphenO8VQMRvn3BOO_n1SLJ4t0dVmztlj12pqidhWpzg5uZy4m7FVxm/s320/68398445_10220831813972162_2823124188829581312_n.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"> </span><span style="text-align: left;">Ara caminant cap a llevant entropessa amb el
camí Vell de Teulada que munta per una costera empinada per la partida de les
Cometes.</span><span style="text-align: left;"> </span><span style="text-align: left;">El viatger fa la vista arrere i
veu una miríade de xalets que corren muntanya avall fins a arribar a la mar on
una barrera d’edificis impedeixen que prenguen el bany. A la seua esquerra queda el tossal de l'Empedrola on s'ha trobat una fortificació ibera des de la qual es podien controlar les rutes de pas que anaven des de l'interior cap a la costa i les estimades salines. Hui el jaciment es troba dins d'una parcel·la amb xalet en venda. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Un replanell marca la
fita entre els termes de Calp i Benissa però en entrar a Benissa el paisatge no
deixa de ser menys esfereïdor: una munió de grues s’arrapen als vessants dels
tossals i fan la imatge de trobar-nos en el mateix Gòlgota, la muntanya sagrada
que els romans empraven per a castigar els delinqüents.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEW-q96AkE_9QSZPdpOGsc9U1tECvSiCuBs4E0_FCAddAWhladtylJx77pwqMqgW07Owo8nz7yfMmUJpEtjjJIMMyU1yMnTfb1W2KPrjsGaeX78qpyuHstAOq0UALCWb8qsElfVhP4qqEtduft5-V2NEKpcnfYwhABMdX6j-mAFBxWCqGGJ1rQTuHtpCKR/s960/68535624_10220831820492325_4854978581257781248_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEW-q96AkE_9QSZPdpOGsc9U1tECvSiCuBs4E0_FCAddAWhladtylJx77pwqMqgW07Owo8nz7yfMmUJpEtjjJIMMyU1yMnTfb1W2KPrjsGaeX78qpyuHstAOq0UALCWb8qsElfVhP4qqEtduft5-V2NEKpcnfYwhABMdX6j-mAFBxWCqGGJ1rQTuHtpCKR/s320/68535624_10220831820492325_4854978581257781248_n.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Finalment arriba el camí
al cim i a mà esquerra una casa graciosa tanca la corba i dóna la benvinguda a
la partida de Pedramala. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjscFTSeJhIFc9HVy8csYJJ6h8Mgqp94W374_kQMxYW-gn7tnYFZ-EPwoFEq52ih0KvcSa8PKehwGMaDWM0GvrK9WEGY4Re2Gs_Tnj53YTyVRzNwVr3gM6A-jR3lKJcT5cy-MoCYRqL7prPtjAe6SUxj2Vgf4j6G1kSnfwoBMfKmA3HjhJ6Pdbg04g1_iza/s960/67624735_10220831824332421_2203443348130234368_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjscFTSeJhIFc9HVy8csYJJ6h8Mgqp94W374_kQMxYW-gn7tnYFZ-EPwoFEq52ih0KvcSa8PKehwGMaDWM0GvrK9WEGY4Re2Gs_Tnj53YTyVRzNwVr3gM6A-jR3lKJcT5cy-MoCYRqL7prPtjAe6SUxj2Vgf4j6G1kSnfwoBMfKmA3HjhJ6Pdbg04g1_iza/s320/67624735_10220831824332421_2203443348130234368_n.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Just d’enfront hi ha el mirador homònim des del qual
s’albiren els cingles que formen els litorals de Benissa i Teulada fins al Cap
d’Or. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGabA86mNPug5NpJi5hPddd3ynGnMKnbYdgLTQr1tYrYOPpRFgjqU0OK9qZETM57r-NDw1Y28eXAtno0DfQAVb5cusq8YYoZlwe8f6y_4jfbHH4ADo-KWx-PQDTmtay41oLEwcZKHx6SrerYZfJBqWnUsx2ECvIxC15zhw4foX_oVoHob1I-4PhtssYRfd/s960/67800500_10220831813092140_8174118132101677056_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGabA86mNPug5NpJi5hPddd3ynGnMKnbYdgLTQr1tYrYOPpRFgjqU0OK9qZETM57r-NDw1Y28eXAtno0DfQAVb5cusq8YYoZlwe8f6y_4jfbHH4ADo-KWx-PQDTmtay41oLEwcZKHx6SrerYZfJBqWnUsx2ECvIxC15zhw4foX_oVoHob1I-4PhtssYRfd/s320/67800500_10220831813092140_8174118132101677056_n.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Pedramala conforma un estret altiplà que en despenjar-se cap a la mar per
un costat i cap als barrancs de Benissa per l’altre, deixa un paisatge sinuós
de terrasses esculpides per l’erosió i que fins fa no molt estaven atapeïdes de
vinyes fins on es perd la vista. L’edifici de les escoles de Pedramala,
construït a mitjans del segle XX per a donar servei educatiu als xiquets que
habitaven aquesta partida, és un bon lloc per a seure i deixar-se perdre davant
de la majestuositat de la Serra de Bèrnia, acompanyat per les xitxarres i algun
gall despistat.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG_EyIB7kybR6-kqg2zMA5DRMZQHOvZAa15SPO5B8sstkkj3GB7KHD4Jls2b_wMRGHNZFLj3PXj0tAWrgTVEGdfbze0P1_1q4HmmGFYKvFMaPv80GzroBhWVubmATKZ6yD2VIXCmtWKYZjTRTktev3o_Wu8tnnF1GTT5owh7WV2_4YSky4iax6Stp5SP6c/s960/67909616_10220831818292270_319769145639960576_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG_EyIB7kybR6-kqg2zMA5DRMZQHOvZAa15SPO5B8sstkkj3GB7KHD4Jls2b_wMRGHNZFLj3PXj0tAWrgTVEGdfbze0P1_1q4HmmGFYKvFMaPv80GzroBhWVubmATKZ6yD2VIXCmtWKYZjTRTktev3o_Wu8tnnF1GTT5owh7WV2_4YSky4iax6Stp5SP6c/s320/67909616_10220831818292270_319769145639960576_n.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOkXd8lOPpi8758N88POBfzrApfI3hZ9IatvPttJJHydC1EAe8HQh32F6I8v-Wb46OJbCiPb2_pl3S0eipzO_6wR9F2CDYGolaL-FodMpIH-8eYFUbdzg-bpWtibIhEUPqR3dr9_uhehDRvOHZAO2w_kZKNgRkgQJ57hhI7iJ5Blcah580zl6JVs6mmE-z/s960/69127950_10220831826532476_8579803245185073152_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOkXd8lOPpi8758N88POBfzrApfI3hZ9IatvPttJJHydC1EAe8HQh32F6I8v-Wb46OJbCiPb2_pl3S0eipzO_6wR9F2CDYGolaL-FodMpIH-8eYFUbdzg-bpWtibIhEUPqR3dr9_uhehDRvOHZAO2w_kZKNgRkgQJ57hhI7iJ5Blcah580zl6JVs6mmE-z/s320/69127950_10220831826532476_8579803245185073152_n.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><p></p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-80166390879727580282023-12-31T18:44:00.005+01:002023-12-31T19:03:10.067+01:00CAPÍTOL RECOPILATORI DEL 2023<p> Ara toca fer eixos resums de l'any, no?</p><p>La veritat que el 2022 el vaig acabar de manera molt negativa, tanmateix ha anat millorant o millor dit, fins i tot, no m'he sentit infeliç, però sí que queda la por a que eixa felicitat fràgil es puga trencar, no ho sé, un poc records de Vietnam. Al remat sí que sent que he assolit cert equilibri i em conec molt més i he començat a acceptar-me, que pareix poc, però no ho és.</p><p>Continuant amb inèrcies que vaig encetar l'any passat, en el 2023 he sigut un poc ermità, a penes he vist un parell d'amics. És que els anys pesen i la distància sí que fa l'oblit, més per a gent com jo que és com si hagueren de començar de nou cada volta. A més amb algunes amistats i familiars m'he adonat que no em sentia ja còmode, que eren relacions basades en la nostàlgia i en evocar el passat, però que ja no estan en el present. </p><p>He aprovat dos assignatures més del grau d'Història de l'Art, les assignatures d'Art del Pròxim Orient i Egipte i de Grècia i Roma. Ja tinc 4 assignatures. M'he matriculat en tres més, dos d'art medieval i una de tècniques artístiques de la qual encara no he tocat res i que em fa un poc de por.</p><p>Pel que fa a les llengües, m'he tret el B2 d'italià i malgrat que han ofert el C1 en l'EOI he decidit no fer-lo i pel que m'han dit antics companys, he pres una bona decisió. Continue amb l'A2 d'àrab que acabaré <i>inxaal·lah</i> en el 2024, encara que no tinc pressa perquè ja no puc fer el B1 a distància. </p><p>Em va eixir l'oportunitat d'anar a fer un curs d'educació a Finlàndia i vaig començar a estudiar finés, tot i que quan hi vaig arribar, vaig ser conscient que no en sabia res i en tornar d'allà tampoc no l'he tocat més i trobe que l'he oblidat. També vaig començar a aprendre hongarés per a poder parlar amb alguns familiars polítics, ara, no li he dedicat molt de temps perquè no en tinc. </p><p>A nivell laboral, estic, per una banda a gust, continue sent tutor en primer d'ESO, però ja sense àmbit i en eixe aspecte no ho trobe a faltar. Encara que per l'altra no em veig fent la mateixa faena 30 anys més en el mateix lloc. Tampoc tinc una alternativa, de moment.</p><p>El més destacat del 2023 han sigut sens dubte els viatges. En gener me'n vaig anar sol a la Toscana i vaig visitar Florència per segona volta i Pisa, Lucca, Siena, Pistoia i Prato. Després en abril me'n vaig anar d'acompanyant amb els de 4t d'ESO una altra volta a Pisa i Florència i vaig visitar Roma per quarta volta. En juny anàrem un cap de setmana al parc d'atraccions de la Warner de Madrid i a principis d'agost vaig estar una setmana en Finlàndia. Encara en el pont de desembre he estat amb unes companyes de treball en Irlanda. </p><p>Finalment pel que fa a escriure, tinc encara una novel·la a mitges des de fa més de 10 anys i en el bloc tot i que no escric molt, estic traslladant molts dels fils que vaig fer en twitter sobre història i llengües. </p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-88008601823297687772023-12-30T15:59:00.001+01:002023-12-30T15:59:27.107+01:00PENSAMENTS I NÈGUITS<p> Estos dies estic més melancòlic del que acostumava a estar-ho últimament i no és sols perquè estes dates es presten a la melangia, sinó també fel que el ritme frenètic que precedeix les darreres setmanes abans de Nadal no em deixa temps ni per a pensar i és ara, quan tot ha passat i sols queda la calma, que el mur que conté tots eixos pensaments solseix i es vessen com un torrent. Com més tranquil intente estar, més vagareja el meu cap d'ací a allà i qualsevol estímul desperta una situació, una persona, un record que normalment són negatius i llavors tinc converses imaginàries i projecte hipotètiques situacions futures en les quals m'agradaria dir les coses que de normal no m'atrevisc, perquè em continc o perquè em fa por que el que puga dir siga verinós. Llavors em quede esgotat i sense energia i també enfadat i trist i rabiós i el cap em bull i no sé si és una cosa que em passa a mi sol i que el comú dels mortals es veuen lliures d'eixa maledicció. </p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-63612178266726858072023-12-27T17:39:00.001+01:002023-12-27T17:39:21.764+01:00ESTAMPES D'HIVERN<p> Els diumenges ens agrada passejar prop de casa. Anem alternant la serra amb la mar, així que a voltes ens allarguem fins a Altea i passegem pel seu litoral o per la vila. Malgrat el descens de les temperatures, tot continua de gom a gom, amb tot de turistes que es perden pels carreronets estrets, blancs i empedrats del centre històric, que pareixen un decorat més orientat a la fotografia que a la vida. Els visitants xafardegen a les botigues de bijuteria i de roba pretesament eivissenca. Sempre m'ha fet gràcia l'apel·latiu eivissenc perquè no puc imaginar els pagesos tradicionals de l'illa anar a doblar el llom al bancal vestits de lli. Alguns es fan fotos davant de les buguemvil·lies que escapen d'algun pati, d'altres s'aboquen a l'entrada de l'església. Se senten totes les llengües, especialment les nòrdiques, fins i tot algun restaurant ofereix la carta en islandés. Malauradament, el valencià cada volta és més absent i va quedant arraconat a un element folklòric. </p><p>Un senyor al bell mig de la plaça toca la guitarra, cançons que un dia també foren modernes i algú del públic, agraït arreballa una trista moneda en la funda de l'instrument, una moneda cansada d'anar de mà en mà. D'altres turistes s'aboquen als miradors i contemplen la badia ocupada per la boirina que provoca el contrast de temperatures dels dies anteriors, les terrasses aprofiten el mobiliari urbà per a fer-lo seu i anar expandint-se, unes xapes de ferro tracten d'amagar uns contenidors, que ningú veja on van a parar les deixalles entre tant de glamour. Els cambrers es llancen sobre potencials clients per a fer-los entrar als seus bars, cada volta hi ha més negocis dedicats a la restauració i cada volta de dimensions més claustrofòbiques. Ara en diuen <i>boutique</i>, que en francés deu voler dir capsa de sabates. Mentrestant el veïnat va anant-se'n perquè no deu ser agradable tindre tot el dia gent estranya pel voltant de casa, o perquè és més rendible llogar l'habitatge a una parella de noruecs queferosos, o fins i tot perquè s'imposa la realitat i eixes viles damunt de les altures ja no són còmodes per a viure. La bona qüestió és que al lloc dels veïns floreixen l'hostaleria, els allotjaments i els <i>ateliers</i> d'artistes pretensiosos que busquen en la llum de la Mediterrània un poc d'inspiració.</p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-47881150350240205732023-12-17T18:27:00.003+01:002023-12-17T18:27:55.038+01:00L'ÀNIMA DE DUBLIN<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgjOKJ79LfBV60f2HTDFseKWra39JdDKdyvvD9tJcBwWWn__mH4jiPdlUd2fg2oqVQ3p-B4xN_YRyAyz9FMQ_NyOqEFSaPnIhrJRYFcFduMvJv7vC0pPrf9-isaqCd5OAUX-Dd7KBTxzfhILNc964Ja8oWVdgLmi4gBMh2Syv6ZXH6k5vLt4-Va7DYjafGv" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="923" data-original-width="2048" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgjOKJ79LfBV60f2HTDFseKWra39JdDKdyvvD9tJcBwWWn__mH4jiPdlUd2fg2oqVQ3p-B4xN_YRyAyz9FMQ_NyOqEFSaPnIhrJRYFcFduMvJv7vC0pPrf9-isaqCd5OAUX-Dd7KBTxzfhILNc964Ja8oWVdgLmi4gBMh2Syv6ZXH6k5vLt4-Va7DYjafGv" width="320" /></a></div><br /> <p></p><p>Tenen les ciutats ànima? O són simplement una aglomeració de vides anònimes, edificis, vehicles i carrers anodins? Tenen res que les diferencie les unes de les altres? Són les ciutats actuals capaces de retindre i de guardar com un tresor aquells elements únics i singulars que les diferencien en un món globalitzat, paregut a un aeroport, en què cada volta costa més ser especial?</p><p>A simple vista la ciutat de Dublín no em va paréixer diferent d'altres ciutats de les Illes Britàniques com Londres, Edimburg o Glasgow i és irònic perquè la història del darrer segle a Irlanda ha sigut la de lluitar contra la Gran Bretanya. Trobe que fou un ministre irlandés del qual ara no recorde el nom, que va dir que Irlanda havia aconseguit la seua independència quan més es pareixia a Anglaterra. Llavors anys i anys de lluita anticolonial amb episodis molt dramàtics per a acabar esdevenint una còpia de Londres, això sí més verda?</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhLFfmAxC2MDyl4iMmflC9vCwVQzgsi7SLM2WgZXwmg17dEXgcSTUVR-tR-HXRPrx1Az3ZRx6srHUj9a03Fk5_iU-6KBgfFwi70R9LlUHwUciGmbIwsIxIThjZKi3cu9ZWf7f0EFbYt9pTGp90jGhXKvsS3qLDT8bhW9vG7TyYmAh4okiUOOuix-ga0JBJ1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="640" data-original-width="1422" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhLFfmAxC2MDyl4iMmflC9vCwVQzgsi7SLM2WgZXwmg17dEXgcSTUVR-tR-HXRPrx1Az3ZRx6srHUj9a03Fk5_iU-6KBgfFwi70R9LlUHwUciGmbIwsIxIThjZKi3cu9ZWf7f0EFbYt9pTGp90jGhXKvsS3qLDT8bhW9vG7TyYmAh4okiUOOuix-ga0JBJ1" width="320" /></a></div><br /><br /><p></p><p>El Regne Unit va inventar la globalització quan encara ningú havia donat nom al fenomen. Ciutats victorianes de carrers amples, construccions de rajola i neogòtic, enreixats i subterranis davall de la vorera, casetes fotocopiades i tallades pel mateix patró, sorgides de la ment de l'arquitecte John Nash, arrenglerades com un escamot de soldats en les quals les classes mitjanes es refugien d'un temps gairebé sempre hostil.</p><p>És per això que les gents passen el seu dia en un pub? De bona veritat que no tenen res a vore amb els nostres bars, pareixen ciutats en miniatura, amb tot de carrerets i placetes i amagatalls en els quals hom pot entrar a desdejunar i eixir a altes hores de la nit, amb una falsa impressió que el ric i el pobre poden brindar colpejant les gerres abans d'eixir al carrer i tornar a posar-se les màscares socials. </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjtpR8006Qw9ZzRRK2iHKfti7B6vcsyL9MsKlzXPavYKI6sybNX3Di-5nqlpUr62jP4bq2kW4hdIUcw91FJrKkbye0PhR0JS_n6r_FClKH8x3-Dgmz_gGpzMNJ6cUXZXfS6WiVLSP7sQkrQXEXvIuglC1FQ1JjvEd0DAqPRK62E_6kNF4AG565z9sPY04cI" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="922" data-original-width="2048" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjtpR8006Qw9ZzRRK2iHKfti7B6vcsyL9MsKlzXPavYKI6sybNX3Di-5nqlpUr62jP4bq2kW4hdIUcw91FJrKkbye0PhR0JS_n6r_FClKH8x3-Dgmz_gGpzMNJ6cUXZXfS6WiVLSP7sQkrQXEXvIuglC1FQ1JjvEd0DAqPRK62E_6kNF4AG565z9sPY04cI" width="320" /></a></div><br /><br /><p></p><p>Davall de cels metàl·lics que cobreixen tapissos de vellut verd, recorre un aire de melangia d'una ciutat derrotada en la victòria, assimilada i alhora panteixant com un moribund tractant de buscar en un últim alé la seua singularitat que se situa més enllà dels cingles d'Albió, que cerca cap a Europa amb desesperació de no ser engolida per la solitud de l'Atlàntic, amb els sentiments a flor de pell com si els seus habitants foren mediterranis exiliats per alguna deïtat castigadora.</p><p>Per tant, les ciutats tenen ànima? Jo trobe que molt en el fons, sí, i eixa és l'ànima de Dublín, malgrat Londres. </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgk9JBGHFrhV_k8BGsZCAM1VOneWkN2i295kOFQszq43eNc2OMdP5L_3v3ba5DIzOhneGG8CYT53lzqHuwqp56uRnQ8lYTfWudvb9o_WTIQU5XGU3A7ggh7oijocTqmeCzBOEQ2x5lZStrvozYPvXnEzq8aJUsc9vg2MzLXDUQGSBlqdlXJRv-qmAd7uSvS" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="640" data-original-width="1422" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgk9JBGHFrhV_k8BGsZCAM1VOneWkN2i295kOFQszq43eNc2OMdP5L_3v3ba5DIzOhneGG8CYT53lzqHuwqp56uRnQ8lYTfWudvb9o_WTIQU5XGU3A7ggh7oijocTqmeCzBOEQ2x5lZStrvozYPvXnEzq8aJUsc9vg2MzLXDUQGSBlqdlXJRv-qmAd7uSvS" width="320" /></a></div><br /><br /><p></p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-54621222124744777652023-11-23T20:52:00.002+01:002023-11-23T20:52:54.340+01:00ELS GÀLATES<p><span face="TwitterChirp, -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #0f1419; font-size: 17px; white-space-collapse: preserve;">En el segle III aC un grup de gals, després de travessar els Balcans i atacar Grècia, es va instal·lar en el centre d'Àsia Menor i creà el regne de Galàcia. Si fem cas a Estrasbó, provenien del sud de la Gàl·lia, d'una àrea compresa entre els Pirineus i el Massís Central francés i a causa d'un creixement de la població que l'havia duta a un nivell superior als recursos disponibles, alguns dels seus membres hagueren d'emigrar. </span></p><p><span face="TwitterChirp, -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #0f1419; font-size: 17px; white-space-collapse: preserve;">Després de ser repel·lits diverses vegades, acabaren per consolidar el seu domini al centre de la península anatòlica amb Ancyra, l'actual Ankara, com a capital. S'enfrontaren als frigis, als licis, als micis, als capadocis i fins i tot als lidis del tot poderós regne de Pèrgam. Era tal la paor que causaven que després d'una victòria contra ells, el rei Àtal de Pèrgam (269-197 aC) manà fer diverses escultures en les quals estos celtes apareixien com a vençuts. Una d'estes obres és una joia de l'art hel·lenístic, el Gàlata Moribund, peça emblemàtica que sintetitza les característiques d'este corrent: la pèrdua de serenitat, la recerca del detall, la representació del pathos: el patetisme, el sentiment, la derrota, la mort. </span></p><p><span style="color: #0f1419;"><span style="font-size: 17px; white-space-collapse: preserve;"><br /></span></span><span face="TwitterChirp, -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #0f1419; font-size: 17px; white-space-collapse: preserve;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span face="TwitterChirp, -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #0f1419; font-size: 17px; white-space-collapse: preserve;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj-LrcvwkBoGuqnkUT4mIFY2U96AxBbgDWo54s5ghnmA1jPLI6WnNnvS1KKWDMrWKU5-HMjgu8Gib4Ch06e19vBkcQt8IIq-dCttlZOpvDKmBhMKChtAsbGiHyrCCpUJkbnE7aAZLKyDEBunsE0Zy02hjIny452_mktXcgJNSh7RxIM5P3gsQ_6k0xk5Ysp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="930" data-original-width="1311" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj-LrcvwkBoGuqnkUT4mIFY2U96AxBbgDWo54s5ghnmA1jPLI6WnNnvS1KKWDMrWKU5-HMjgu8Gib4Ch06e19vBkcQt8IIq-dCttlZOpvDKmBhMKChtAsbGiHyrCCpUJkbnE7aAZLKyDEBunsE0Zy02hjIny452_mktXcgJNSh7RxIM5P3gsQ_6k0xk5Ysp" width="320" /></a></span></div><p></p><p><span face="TwitterChirp, -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #0f1419; font-size: 17px; white-space-collapse: preserve;">Tanmateix, resten evidències de la presència gal·la a a l'actual Turquia?</span></p><p><span face="TwitterChirp, -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #0f1419; font-size: 17px; white-space-collapse: preserve;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEilS6UeXDI2ryG63JBe_FGha7HL_b2JUCkd-kX1IOEzI8kXAH1-L-YrM7GEnkkx5Udx7S5VXD4MESXfdAok3tzHURGDXQBp6wFU-nomPkOncskuKYe8kg9NS4qCj0tFR_Iq3Ctb-QxDD44gIwVNp6lPvkMz5QBmRNp6YIzwVgUh3PuAittU9ZeBjWJNQFuX" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="310" data-original-width="435" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEilS6UeXDI2ryG63JBe_FGha7HL_b2JUCkd-kX1IOEzI8kXAH1-L-YrM7GEnkkx5Udx7S5VXD4MESXfdAok3tzHURGDXQBp6wFU-nomPkOncskuKYe8kg9NS4qCj0tFR_Iq3Ctb-QxDD44gIwVNp6lPvkMz5QBmRNp6YIzwVgUh3PuAittU9ZeBjWJNQFuX" width="320" /></a></div><br />No, malauradament els gals eren una minoria, un grup social dominant, però demogràficament tenien poc pes i acabaren per assimilar com a propis molts elements de la cultura frígia fins a diluir-se com el contingut d'un sobret de sucre en un got d'aigua. Tanmateix, tenim algunes referències històriques a la seua història posterior. Per exemple, Sant Jeroni al segle V en un comentari a la Carta als Gàlates de Sant Pau, esmenta que estos gàlates parlen de manera pareguda a aquells de Tréveris (Trier, actual Alemanya).<div><br /></div><div>Un segle més tard, el monjo Ciril d'Escitòpolis també parla del cas d'un monjo gàlata que parlava la seua llengua nativa gàlata i no el grec, després d'haver sigut posseït pel dimoni. Fou en eixes dates quan la pressió de l'Església ortodoxa i de l'administració bizantina provocaren l'extinció del gàlata i del frigi, en favor del grec. </div><div><br /></div><div>Fora d'això, posseïm alguns antropònims acabats en -riks que es relacionen amb el -rix dels celtes, o en -marus (paregut a l'actual gal·lés <i>mawr</i>, gran). a nivell religiós, l'existència del déu Telesfor, fill d'Asclepi, s'ha posat en relació amb alguna divinitat gal·la, car este culte va nàixer en Pèrgam al voltant del segle I a.C.<br /><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiVOFy_6YJdQruvwhN2W_XDVVbO10JcuZbbH27gc8suzvD2sog_QXB6rHmZ2H7Y_DAiqoqI5LUYuQx1Z9zhdjaSKXyJTpwagp_Fzk7WCR3O38L0fAyVujF-QACkZHmPBrQFYDaZk_mrmU8IT0AP6Yt47uM0yXg8Qu8fjLu9l1IwzOZdi5o-ls0dW48SUys0" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="438" data-original-width="220" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiVOFy_6YJdQruvwhN2W_XDVVbO10JcuZbbH27gc8suzvD2sog_QXB6rHmZ2H7Y_DAiqoqI5LUYuQx1Z9zhdjaSKXyJTpwagp_Fzk7WCR3O38L0fAyVujF-QACkZHmPBrQFYDaZk_mrmU8IT0AP6Yt47uM0yXg8Qu8fjLu9l1IwzOZdi5o-ls0dW48SUys0" width="121" /></a></div><br /><br /><p></p></div>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-72978989259385576542023-11-06T15:45:00.003+01:002023-11-12T12:00:01.239+01:00ETIMOLOGIES PERSES (III) GERMANS <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgYSjd92MgNLZZRXQAClNeesfgYktr0xuLDRELEsLZ0M0hOwjRyNzEFC_KrbEaf3kbWDKH5xacwj0t3PFTds_FXZftyBOXYaweFcS12GxPfGJK_i6uAO5EX_QImBaud9B2U7EBj1TTPmy4NGzVyfLLbc4YDzbJ3ek_Xv8WG8LQPTcRmVWkq2aj4RmlSejwT" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="2867" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgYSjd92MgNLZZRXQAClNeesfgYktr0xuLDRELEsLZ0M0hOwjRyNzEFC_KrbEaf3kbWDKH5xacwj0t3PFTds_FXZftyBOXYaweFcS12GxPfGJK_i6uAO5EX_QImBaud9B2U7EBj1TTPmy4NGzVyfLLbc4YDzbJ3ek_Xv8WG8LQPTcRmVWkq2aj4RmlSejwT" width="171" /></a></div><br /><p></p><p>Germà en persa es diu برادر [barodar]. En tadjik бародар [barodar] i en dari i trobem cognats a moltes llengües com ara l'anglés <i>brother, </i>l'alemany <i>Bruder, </i>el neerlandés<i> broer, </i>l'ídix ברודער [bruder] o el suec bror, això pel que fa a les llengües germàniques. </p><p>En una altra família com l'eslava trobaríem el rus i ucraïnés <i>брат </i>[brat] o el serbi брат [brat]. El serbi també té un doblet ja que буразер [burazer] que es fa servir amb un sentit més col·loquial, hi arriba a través del turc des del persa. </p><p>En les godèliques hi ha el gal·lés <i>brawd </i>i el gaèl·lic escocés<i> bràthair. </i>En l'antic grec un <i>φρᾱ́τηρ</i> [fráter] era un conciutadà o camarada.</p><p>Més lluny, en l'hindi diuen भ्रातृ [bhratr].</p><p>Pel que fa a les llengües llatines, el llatí <i>frater </i>donà el romanés <i>frate, </i>el sicilià <i>frati, </i>el francés <i>frère </i>o l'occità <i>fraire. </i>L'italià <i>fratello </i>es formà a partir d'un diminutiu. A les llengües de la península Ibèrica, en tenim, de descendents a l'ambient religiós: el català <i>frare</i>, el castellà <i>fraile, </i>el portugués <i>freire </i>o l'aragonés <i>flaire</i>, però més que del llatí, pareix que arribaren des de l'occità. El portugués <i>irmão, </i>el castellà <i>hermano, </i>el català <i>germà </i>i l'aragonés <i>chirmán </i>provenen en canvi, del baix llatí germanus, que originalment feia referència als germans bessons i que amb el pas del temps designà un germà de manera genèrica.</p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-53379495598939315292023-10-25T15:12:00.003+02:002023-10-25T15:12:30.844+02:00VESTIT DE PRATO<p> Vaig acabar en Prato de
casualitat perquè la meua intenció era visitar la catedral de Florència,
allargar-me fins a l’església de la Santa Creu i vore un parell de llocs més
que em faltaven de la capital toscana. En canvi, el calendari litúrgic no estava a favor meu i com que era el dia de l’Epifania i eixe dia cap de les esglésies
podia ser visitada, llavors vaig haver d’improvisar un pla. Mirant el mapa, vaig
trobar Prato, nom que em sonava i no sé ben bé, pot ser de les classes d’història
moderna, en una d’eixes inacabables guerres de la Itàlia renaixentista. A més a més, no és gaire lluny de Florència, a vora vint quilòmetres i mitja hora en tren.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEihmA5gjJFu5WhyU4o8TSZaBJ7gYNOXxxrKPgYhtdXCbvZf6ULLBQDIXDaXjhzBpeOUb3pE-HRQWZJylQILaBwsi71I-3XiljvwLuP0JsnFd072DX3ArvmcohPNPAzzJnd_WzKaYJjKjjs_oZE3tuq2SdC81JXyebeo5Aauk705NtXdY0ZGRpKNZPM9BZiC" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="922" data-original-width="2048" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEihmA5gjJFu5WhyU4o8TSZaBJ7gYNOXxxrKPgYhtdXCbvZf6ULLBQDIXDaXjhzBpeOUb3pE-HRQWZJylQILaBwsi71I-3XiljvwLuP0JsnFd072DX3ArvmcohPNPAzzJnd_WzKaYJjKjjs_oZE3tuq2SdC81JXyebeo5Aauk705NtXdY0ZGRpKNZPM9BZiC" width="320" /></a></div><br /><br /><p></p><p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"></span></p><p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-ansi-language: ES;">Prato rep el sobrenom de
la capital de la moda italiana, tot per damunt de Milà, que s’ha fet
universalment famosa gràcies a les seues passarel·les de roba que ningú es posaria mai i les seues boutiques de preus fora de l’abast del comú dels mortals. La
tradició industrial de Prato, si no de tota la regió, ve de ben antic. Gràcies a
l’aigua del riu que recorre la ciutat funcionaven les màquines teixidores.
Prato es vist de seda, de cotó, de tafetà, de teles diferents, estampades,
ratllades, llises, d’abrics i de vestits de festa. Els italians tenen fama de vestir bé, els de Prato encara més. </span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-ansi-language: ES;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjBvdl4ifUjxmpx8aqcvQSqXeTm42UJJ5DVYqqIpDP4hJ7a8n0gZe29CHudDnISyNmuW3lVnD4n9D1pcqyNwCPFMn5m6k_EUj5UqqapxznwnRfpdbOesLQQwXss81X7veP8Nzp5Vv6VVjuSdT3pnKnuz_XgcoYYEA7hMXVzmJj_1f0nYrvwd2t9tCLfRrZK" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="922" data-original-width="2048" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjBvdl4ifUjxmpx8aqcvQSqXeTm42UJJ5DVYqqIpDP4hJ7a8n0gZe29CHudDnISyNmuW3lVnD4n9D1pcqyNwCPFMn5m6k_EUj5UqqapxznwnRfpdbOesLQQwXss81X7veP8Nzp5Vv6VVjuSdT3pnKnuz_XgcoYYEA7hMXVzmJj_1f0nYrvwd2t9tCLfRrZK" width="320" /></a></span></span></div><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-ansi-language: ES;"><br /><br /></span></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-ansi-language: ES;">La ciutat també és un dels llocs toscans on sobreviu la gorja toscana, una peculiaritat de l'italià de la regió que consistix a trocar una série de consonants. El canvi més reconegut és el de l'aspiració de la k intervocàlica, de manera que una coca-cola esdevé una coha-hola. És un tret que em resulta curiós perquè sempre s'ha dit que l'italià estàndard ve del toscà, però esta evolució fonètica no s'hi ha quedat. </span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-ansi-language: ES;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgcI_Dyx_ip5I0EuxjMCVs7m0-2cef_GhB27RujE-LjQyaBmFqnyEtpHEKHkJIolEZ1jBqtj88VFZNYprRLx6uoItnQTb9wnbTm5qi7qRs0jR3XXenNEyi0Shx2QQidVFSn9MilsutdBgxPAA4ra9rf2SdtC6f0mDwzgBXJmZ4wb9dydSKhgEVXXc2SxwWk" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="2048" data-original-width="922" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgcI_Dyx_ip5I0EuxjMCVs7m0-2cef_GhB27RujE-LjQyaBmFqnyEtpHEKHkJIolEZ1jBqtj88VFZNYprRLx6uoItnQTb9wnbTm5qi7qRs0jR3XXenNEyi0Shx2QQidVFSn9MilsutdBgxPAA4ra9rf2SdtC6f0mDwzgBXJmZ4wb9dydSKhgEVXXc2SxwWk" width="108" /></a></span></span></div><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-ansi-language: ES;"><br /><br /></span></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-ansi-language: ES;">La segona llengua de Prato
és el xinés. Hi viu la comunitat més gran d’Itàlia i trobe que també d’Europa i n</span></span>o és fútil, perquè de
Prato es nodreixen moltes fàbriques xineses que es dediquen a imitar les marques italianes. Mai com en eixe moment pren sentit la frase que uns tenen la fama i
els altres carden la llana. </p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiabGmkFUqENaJjwTwUYwKN11DVl2W1hWLwOivuVVR6-4yvIS6JapK_SFFTdCjdArzP-v7cZesYagwu1go8hgNuK9oMFPIChOWXKHNXTJH1SvEm0BJUfqbyhraCvMgjxARPWjBo8mADgk4-JXxv-L_a-xfqlFPs0EW19-gJkXzJcDLEjeZC08kLtgLMhi4Y" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="923" data-original-width="2048" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiabGmkFUqENaJjwTwUYwKN11DVl2W1hWLwOivuVVR6-4yvIS6JapK_SFFTdCjdArzP-v7cZesYagwu1go8hgNuK9oMFPIChOWXKHNXTJH1SvEm0BJUfqbyhraCvMgjxARPWjBo8mADgk4-JXxv-L_a-xfqlFPs0EW19-gJkXzJcDLEjeZC08kLtgLMhi4Y" width="320" /></a></div><br /><br /><p></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;">
</span></p><p class="MsoNormal">Però de totes, el que més em va
sorprendre de Prato foren els seus carrers deserts. En la catedral,
de Florència estant i fins a arribar a l’estació de tren en Santa Maria
Novella, m’havia costat avançar entre el rierol de gent que hi havia, tota la
Toscana pareixia concentrada en eixe petit espai que fa de mitjancer entre
ambdós temples. En canvi, en baixar del tren, si bé que ja era vora migdia, no s'hi veia molta gent pel carrer.</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhLTtc0mtm9PPMQjkU_VuPEUUFHP7iWOXS8B0lFAM6XpZNXrNQnVCRRZMCPJf75AafoKJyLa5BBex_Y2u_lI7Smij4Ku61xy1fTabfulbfJIpsUe89dhTTKQFxyeLLqY5db_W8QTAbQwwecm9lne2SfEIJH9BlqXvjgnORhbM0AWxbCJQGNVwNuqBeEuSv7" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="923" data-original-width="2048" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhLTtc0mtm9PPMQjkU_VuPEUUFHP7iWOXS8B0lFAM6XpZNXrNQnVCRRZMCPJf75AafoKJyLa5BBex_Y2u_lI7Smij4Ku61xy1fTabfulbfJIpsUe89dhTTKQFxyeLLqY5db_W8QTAbQwwecm9lne2SfEIJH9BlqXvjgnORhbM0AWxbCJQGNVwNuqBeEuSv7" width="320" /></a></div><br /><br /><p></p><p class="MsoNormal">Es
reconeix en el seu entramat de carrers estrets que giravolten sense ordre ni
concert, a la riba del riu Bisenzio i al voltant de la catedral de Sant Esteve.
Els emperadors del Sacre Imperi hi manaren construir un castell que en època de
la República de Saló fou emprat com a camp de reclusió i concentració pels
nazis. També hi destaca entre els seus edificis més antics el Palau Pretori. I
una altra visita recomanable és el Museu del Teixit que ocupa les
instal·lacions d’una antiga fàbrica de teles. D’entre les peces allà exposades,
el que més em va cridar l’atenció foren unes cartes del segle XIV en les quals
els teixidors de Prato compraven llana menorquina als seus enllaços
mallorquins. Clar, la Guerra dels Cent Anys entre França i Anglaterra va
dificultar el trànsit de llana anglesa cap a la Península itàlica i llavors fou
la Corona d’Aragó qui se n'aprofità. Mallorca s’anomenava Majòlica, d’ací que la
majòlica en moltes llengües europees haja també designat les nostres manises o rejoles. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjPXX-ngLHhiioJPrcR8aYZnxWsXntRMzVXDTKj5u-1N8MV5ZqRZ5TRwg-crsjKKrVlo4odmc-jHb-TSDxCZWoeu8ZzErCUb1gWNGEc1rhZ8ouSaUyInjGbC9XQP1ZJcgcRE03H_07P6O_mViupfaMH_gn7WcK7vAN7wWgAM3NNWymeF9g38XobqXs_FjGD" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="922" data-original-width="2048" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjPXX-ngLHhiioJPrcR8aYZnxWsXntRMzVXDTKj5u-1N8MV5ZqRZ5TRwg-crsjKKrVlo4odmc-jHb-TSDxCZWoeu8ZzErCUb1gWNGEc1rhZ8ouSaUyInjGbC9XQP1ZJcgcRE03H_07P6O_mViupfaMH_gn7WcK7vAN7wWgAM3NNWymeF9g38XobqXs_FjGD" width="320" /></a></div><br /><br /><p></p><p class="MsoNormal">
</p><p class="MsoNormal">Quan vaig eixir del museu
ja fosquejava, però era eixe moment de la vesprada d’hivern que especialment
quan estàs de viatge, és massa prompte encara per a arreplegar-se.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjVz88pa0e3EayXvcKF6Ab9c0GPj0JNqmc0vcXC2WBeZ4K8SCmPoZiIni3Uv38dXBYRwz-JKd5vfaVeeZ_ncCd_roPbiP4o7EfsdkPl05HJq3pnDx2mfbhd-ZXV1WVTzxfHa2vpUjGI_JM6XPbbo8ybqTDVgU6vgOy1CoC3NxqajHijE46quqVGTHqwAuQp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="922" data-original-width="2048" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjVz88pa0e3EayXvcKF6Ab9c0GPj0JNqmc0vcXC2WBeZ4K8SCmPoZiIni3Uv38dXBYRwz-JKd5vfaVeeZ_ncCd_roPbiP4o7EfsdkPl05HJq3pnDx2mfbhd-ZXV1WVTzxfHa2vpUjGI_JM6XPbbo8ybqTDVgU6vgOy1CoC3NxqajHijE46quqVGTHqwAuQp" width="320" /></a></div><br /><br /><p></p><span style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-77962711965675847572023-10-17T16:28:00.006+02:002023-10-17T16:28:38.003+02:00DE LES LLENGÜES DE FINLÀNDIA<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img alt="" border="0" class="placeholder" height="240" id="85ec03da95bf9" src="https://www.blogger.com/img/transparent.gif" style="background-color: #d8d8d8; background-image: url('https://fonts.gstatic.com/s/i/materialiconsextended/insert_photo/v6/grey600-24dp/1x/baseline_insert_photo_grey600_24dp.png'); background-position: center; background-repeat: no-repeat; opacity: 0.6;" width="320" /></div><br /><p></p><p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;">Prop del port de Hèlsinki
hi ha la vanha kirkko o església vella, un dels edificis més antics de la ciutat, tot i que data solament del
1826. Això és perquè la ciutat fou fundada pel rei de Suècia com a base
comercial el 1550 i les construccions eren de fusta, material que crema amb facilitat </span>Hèlsinki esdevingué capital de Finlàndia després de 1814 quan passà a la
sobirania dels tsars de Rússia i estos van considerar que l’antiga capital, Turku
estava massa a prop de Suècia. </p><p class="MsoNormal">Bé, esta església no destaca gaire, la típica
arquitectura sòbria dels temples luterans seguint el disseny neoclàssic. Però davant hi ha les restes de l’antic
fossar, amb tombes dels segles XVIII-XIX. Les làpides són un exercici d’història.
És que abans de la Segona Guerra Mundial Finlàndia era un país molt pobre amb
una agricultura d’escàs rendiment, a causa d'un paisatge tan agrest i un clima
poc agraït. Això vol dir que en època senyorial els nobles no treien el gros de
les seues rendes de l’explotació dels camperols com en la resta d’Europa, sinó
a partir de l’exercici de serveis per a la corona sueca. D’esta manera començà
a generalitzar-se afegir al nom i cognom el càrrec exercit i això com a manera de distinció i s’hi pot vore
en algunes tombes del cementeri. Ben prompte este costum es generalitzà a la
resta de la població, a manera d’un segon cognom, com podem vore a les làpides.</p><p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"></span></p><p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-ansi-language: ES;">Un altre element que
destaca en les tombes del cementeri és l’omnipresència del suec. El suec va ser
la llengua oficial de Finlàndia fins al segle XIX i també la llengua de l’elit,
de la noblesa, del clergat i de la burgesia comercial, a banda de la dels
colons que s’havien instal·lat en el litoral occidental i meridional. El finés
era la llengua de la pagesia. Curiosament, fou el tsar de Rússia el primer que s’interessà
perquè els xiquets aprengueren a llegir i a escriure el finés, però no per filantropia
ni per consciència lingüística, sinó per a contrarestar novament, la influència que
poguera exercir Suècia.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal">Quan es va desenvolupar
el nacionalisme finés, a mitjan segle XIX, les elits es van vore en una
disjuntiva perquè, per una banda, allò que diferenciava el poble finés dels suecs
o dels russos era la llengua finesa, però per l’altra, ells no parlaven el finés
perquè era la gent del poble. Llavors hagueren d’adoptar la seua llengua, tot i
que el suec mantingué el seu estatut oficial en consideració a les arrels
històriques, d’alguna manera. És un procés molt paregut al d’Hongria, les elits
hongareses eren germanòfones, però necessitaven trencar amb els austríacs tot
potenciat la llengua i s’obligaren a fer-se pròpia la llengua. En este cas,
però l’alemany no té cap consideració dins de les fronteres hongareses. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;">
</span></p><p class="MsoNormal">Hui en dia el suec és la
llengua materna del 5% de la població finlandesa en l'àmbit institucional tot
és bilingüe, no sols a les regions històriques. Fins i tot els alumnes tenen
dret a fer l’ensenyament educatiu íntegrament en una de les dos llengües.
Figues d’un altre paner són les dos altres llengües finladeses: el saami i el
carelià. Ambdues estan relacionades amb el finés, igual que l’estonià i formen
part de la branca finoúgrica, emparentades totes de lluny amb l’hongarés. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">El saami té reconeixement
dins de la seua regió, una àrea que abraça Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia,
però fora els parlants no tenen cap de dret. Pel que fa al carelià, uns diuen
que és finés i altres que és una llengua independent i ambdós tenen raó. El
carelià és un dialecte del finés, però també existeix com a llengua independent.
La zona nuclear dels carelians és molt important per al nacionalisme finlandés,
un poc com Astúries per als espanyols, però dos terços de Carèlia estan dins de
Rússia. Pel que fa al carelià té un reconeixement molt tebi en Finlàndia, major
en Rússia i es parla en un territori molt més ample que el saami. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">És interessant observar estos processos lingüístics que no ens resulten tan llunyans. </p><span style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-64867078623254655972023-10-09T12:05:00.003+02:002023-10-09T12:05:49.587+02:00PUERTA FENICIA I LA TORRE DE LES CAPÇADES<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">A principis del segle XXI, Xàbia i tants altres pobles de la Marina, immersos en plena bambolla immobiliària va </span><span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">vore</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> aparéixer com a bolets urbanitzacions per tot arreu, vinculades a la burgesia rendista i al llavat de diners. Es construïa per construir, per un <i>horror vacui </i>i ens deixà tot una munió de cases de nul valor arquitectònic i poques comprensions urbanístiques. Eren temps en què el promotor feia l'obra i després si volia, feia el carrer, i al seu gust (filosofia que ens ha deixat a Xàbia un mosaic com la Via Augusta).</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgaOrumbypsysrRT2SrYmemLqZEim9c8whjJ8ky0K9X6dHmMbS3zfq8axhW5eaHFc9T_6U5vcI_p59QtnlIt17FHg2Hvc6nbyf5yislTCsFdAoekcna671oNIM79oHr1LiWGFlYLeMBnZOFcnhEuzxaX5tnGQPA3G2WOZLP4GEXwMNJ7jdWcOyKHh37F_MJ" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="339" data-original-width="680" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgaOrumbypsysrRT2SrYmemLqZEim9c8whjJ8ky0K9X6dHmMbS3zfq8axhW5eaHFc9T_6U5vcI_p59QtnlIt17FHg2Hvc6nbyf5yislTCsFdAoekcna671oNIM79oHr1LiWGFlYLeMBnZOFcnhEuzxaX5tnGQPA3G2WOZLP4GEXwMNJ7jdWcOyKHh37F_MJ" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">Tanmateix,</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> hi ha alguna urbanització que destaca pel seu exotisme. Per exemple, </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Puerta</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Fenicia</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">, a la vora del Camí Cabanes. Per a la seua inauguració dugueren fins i tot actors de Terra Mítica, vestits d'egipcis i romans per a fer la comèdia. D</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">arrere d'aquest projecte hi havia el capital de</span></div><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;"><div style="text-align: justify;"><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Butros</span> <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Ghali</span> un membre de la burgesia i classe política egípcia copta. Tot i que les cases que s'hi van construir no tenen evocacions orientalistes com podria pressuposar el nom, ens deixà una <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">odonímia</span> interessant que reivindica el passat andalusí de la població, com el carrer <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Xarq</span> al-Àndalus.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">També hi ha el carrer </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Ibn</span><span style="text-align: start;"> al-</span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Labbana</span><span style="text-align: start;"> (el de la lletera) malnom d'</span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Abu</span><span style="text-align: start;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Bakr</span><span style="text-align: start;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px; text-align: start;">ibn</span><span style="text-align: start;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Isa</span><span style="text-align: start;"> al-Dani, poeta de la taifa de Dénia (d'origen discutit, Jesús Pobre i Benissa es disputen el seu bressol) que va viure també a les corts de Saragossa, Mallorca i sobretot Sevilla, on va presenciar la conquesta de la ciutat pels almoràvits.</span></div></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="background-color: rgba(0, 0, 0, 0.03); text-align: start;"><div class="separator" style="clear: both; font-size: 15px; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgYcWm0nfRy8pjqIHDSmgmAzKy_fPtdBzezO5ckqeJM_couUIWi7B1IG5xkFWXPwFG4qNuMHak0eAoSwJfQ9G2z9h_hjLeb3Jl_gyudNjVdatQxWlfA5slMtyaM5w2Gr--OmH_HXw1ZS270F1HsRl8__Mc5zKh3EOsPMx_zVqluuPl6lbSfxB8finhqpKvz" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="494" data-original-width="592" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgYcWm0nfRy8pjqIHDSmgmAzKy_fPtdBzezO5ckqeJM_couUIWi7B1IG5xkFWXPwFG4qNuMHak0eAoSwJfQ9G2z9h_hjLeb3Jl_gyudNjVdatQxWlfA5slMtyaM5w2Gr--OmH_HXw1ZS270F1HsRl8__Mc5zKh3EOsPMx_zVqluuPl6lbSfxB8finhqpKvz" width="288" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; font-size: 15px; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; font-size: 15px; text-align: justify;"><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">El carrer </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">d' Ibn</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> al-</span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Abbar</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> fa un homenatge al poeta d'Onda nascut el 1199. Secretari d'</span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Abu</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Zaid</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">, va haver de fugir de València després de la rebel·lió d'</span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Ibn</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Mardanix</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> i estigué un temps en Dénia, però finalment quan Jaume I conquistà la ciutat, s'exilià a Tunis, on morí l'any 1260.</span></div><div class="separator" style="clear: both; font-size: 15px; text-align: center;"><span style="text-align: start;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: start;"><div class="separator" style="clear: both; font-size: 15px; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg7wleecW956zJbF9cU9KApfZrSrs2Tua0RGF5I9Y6eyCyGBp-2PuvHxdm30iWhk9YbSoVfeLbMdOTM6UT0lpZTntdD7SNrFMnkkYamkauk3_Jn8WGHbR7xqYac_OojEdSyKzfdNhWaNP7PE9tOHZdu7AWYDSSqmmthwf7HfQewFle_672RB13NOEeyk8Xz" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="432" data-original-width="457" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg7wleecW956zJbF9cU9KApfZrSrs2Tua0RGF5I9Y6eyCyGBp-2PuvHxdm30iWhk9YbSoVfeLbMdOTM6UT0lpZTntdD7SNrFMnkkYamkauk3_Jn8WGHbR7xqYac_OojEdSyKzfdNhWaNP7PE9tOHZdu7AWYDSSqmmthwf7HfQewFle_672RB13NOEeyk8Xz" width="254" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; font-size: 15px; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; font-size: 15px; text-align: justify;"><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">Hi ha un carrer de </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Sidi</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Ghali</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">, personatge que no identifique i que podria ser algun avantpassat del promotor.</span></div><div class="separator" style="clear: both; font-size: 15px; text-align: center;"><span style="text-align: start;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: start;"><div class="separator" style="clear: both; font-size: 15px; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi2Z1V5I_tshtmQzrhnapvWoetSs1N_tPnaeB0_67hfGeoEnzJbDi5diE5sdwEQ1DD_9hnzbjMVt2xOW3Jme5_uACKXsrGzDYr-rr6UslwOGSEUx24u2oAleuJTetUyFDpH9VGzPP4Twwi2mHWYB4djgWiMO3nFkAEXAmZnwJQYQX-6wpr2M5E3O6CZ4mwR" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="434" data-original-width="446" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi2Z1V5I_tshtmQzrhnapvWoetSs1N_tPnaeB0_67hfGeoEnzJbDi5diE5sdwEQ1DD_9hnzbjMVt2xOW3Jme5_uACKXsrGzDYr-rr6UslwOGSEUx24u2oAleuJTetUyFDpH9VGzPP4Twwi2mHWYB4djgWiMO3nFkAEXAmZnwJQYQX-6wpr2M5E3O6CZ4mwR" width="247" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; font-size: 15px; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; font-size: 15px; text-align: justify;"><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">Un altre carrer és el de la Torre de Capçades, un jaciment andalusí que hi ha dins de la urbanització. Es tracta d'una alqueria amb torreo </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">alcheria</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">cum</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> </span><span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">torri</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">, un tipus de casa amb torre que servia de protecció a la població alhora que controlava les comunicacions viàries. </span></div><div class="separator" style="clear: both; font-size: 15px; text-align: center;"><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: start;"><div class="separator" style="clear: both; font-size: 15px; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg8EI6_Fp6XqV7P_S8wuazfe45RqU0lQcfhRJ5gIAYnWwpU9cLfb4UKW8qkoeMUkpRhnbMxXAvNL0FRMTYqsMI3hvIOse1WWPfV3FyYTilZfKuSZqm3ZliGWDkAHpYP-GfyHezYagCjGUtY4eWJqE5A2WsrkBYv1ePntPkEKgXQ1wnBENsLgNbO8kI1dRIQ" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="427" data-original-width="397" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg8EI6_Fp6XqV7P_S8wuazfe45RqU0lQcfhRJ5gIAYnWwpU9cLfb4UKW8qkoeMUkpRhnbMxXAvNL0FRMTYqsMI3hvIOse1WWPfV3FyYTilZfKuSZqm3ZliGWDkAHpYP-GfyHezYagCjGUtY4eWJqE5A2WsrkBYv1ePntPkEKgXQ1wnBENsLgNbO8kI1dRIQ" width="223" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; font-size: 15px; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif;"><br /></span></div><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"><div style="text-align: justify;">Una alqueria d'aquest tipus encara es conserva més o menys en la partida de Canor de Benissa i d'altres de l'estil conformarien els nuclis de població de viles com Teulada, Benissa o Xàbia (l'absis de l'església podria haver format part d'aquesta torre d'alqueria). A principis del segle XX encara es conservaven al terme de Xàbia, les de <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Lluca</span> i els <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Benimadrocs</span>.</div></span></div><div class="separator" style="clear: both; font-size: 15px; text-align: center;"><span style="text-align: start;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; font-size: 15px; text-align: justify;"><span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Estes</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> torres es construïren en una època tardana, a finals del segle XII i començaments del XIII, </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">període</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> marcat per la inestabilitat política i guerra entre taifes i contra els cristians. Aquí una reconstrucció de la de Capçades feta pel museu de Xàbia.</span></div><div class="separator" style="clear: both; font-size: 15px; text-align: center;"><span style="text-align: start;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; font-size: 15px; text-align: center;"><span style="text-align: start;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjWd7YePvuUKG9-2sUd5X7q0xMbwolI_wYcDGO5zMz7S7qpfNCGdbeeUT1yTOjb6rnvNtswOU1qrNbcZ3C25PdHu0uBVfrtTnbkzCez6ASIcuu8h3RwqSDz6K_mi7DvAZeEHkz1oFgd4ibYr4RvgAEjzmUE2mxVrzBRouRvL5j2mOby1Ym0j0u_J6e9GjEF" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="384" data-original-width="680" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjWd7YePvuUKG9-2sUd5X7q0xMbwolI_wYcDGO5zMz7S7qpfNCGdbeeUT1yTOjb6rnvNtswOU1qrNbcZ3C25PdHu0uBVfrtTnbkzCez6ASIcuu8h3RwqSDz6K_mi7DvAZeEHkz1oFgd4ibYr4RvgAEjzmUE2mxVrzBRouRvL5j2mOby1Ym0j0u_J6e9GjEF" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">L'alqueria de Capçades estava situada a la vora del Camí Cabanes, una via antiga que comunicava les salines i piscifactories de l'Arenal amb Dénia, enllaçant amb la Via </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Dianium</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">. Hi estaria vinculada amb la necròpolis andalusina del </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Rebaldí</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: start;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: start;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjHfiBoG-iTuU1oOvxmml6EXBh5LfhFesaukZ6kmZx0pq82t-6TEzubLEn4F7OLeXTntvQCrilf3ycYGuEjkVbeFvQry1_cuMlVNbpYuJpNllUQjz4tO34z9CiCEWH25TB0bmXxhFyplQEGFbslPwktKNOag1newheAG7qWbgMZe90BxvW3kB4qNQDkDiJ_" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="450" data-original-width="680" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjHfiBoG-iTuU1oOvxmml6EXBh5LfhFesaukZ6kmZx0pq82t-6TEzubLEn4F7OLeXTntvQCrilf3ycYGuEjkVbeFvQry1_cuMlVNbpYuJpNllUQjz4tO34z9CiCEWH25TB0bmXxhFyplQEGFbslPwktKNOag1newheAG7qWbgMZe90BxvW3kB4qNQDkDiJ_" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;" /><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">I una última qüestió: què tenen a </span><span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">vore</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> els fenicis amb els àrabs? Jo tampoc ho sé, imagine que era una manera d'arrelar amb la història antiga i al mateix temps desvincular el passat andalusí de l'islam. És una urbanització </span><span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">coenta</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">, però podria ser pitjor. Podria ser la </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Cumbre</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> del Sol.</span></div></span></div></span></div></span></div></span></div></span></div></span></div><p></p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-42528377924250418622023-09-25T15:57:00.003+02:002023-09-25T15:57:46.265+02:00ETIMOLOGIES PERSES (II)<p><span style="color: #0f1419;"><span style="background-color: white; font-size: 17px; white-space-collapse: preserve;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #0f1419;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUDjUsyLUCS9Ld_iZO9XfbaBEN-pfaCeAu7KDWil1pePtnMz2FswCkEO3wBBQISB0cYUFgBTRWkUKWMEyhwmsmjYD1x5M5Xc2Pt1GYqc41LuhoPcCs5hwx28GSIJP9BNPXMcLFwLIRrr_J1YF09wIsPoLaT-6mFB-_HPcHC-7shPE6dYRS0wSiQF-caM0N/s385/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="385" data-original-width="246" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUDjUsyLUCS9Ld_iZO9XfbaBEN-pfaCeAu7KDWil1pePtnMz2FswCkEO3wBBQISB0cYUFgBTRWkUKWMEyhwmsmjYD1x5M5Xc2Pt1GYqc41LuhoPcCs5hwx28GSIJP9BNPXMcLFwLIRrr_J1YF09wIsPoLaT-6mFB-_HPcHC-7shPE6dYRS0wSiQF-caM0N/s320/Captura.PNG" width="204" /></a></span></div><span style="color: #0f1419;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; color: #0f1419; text-align: left;">Dona en persa es diu زن, de la mateixa arrel indoeuropea que ha donat el rus <i>жена</i> [zhená] i l'ucraïnés <i>ж</i></span><span style="background-color: transparent; text-align: left;"><i>iнка</i> [zhínka] o el grec </span><span style="background-color: transparent; color: #0f1419; text-align: left;"><i>γυναίκα</i> [yinéka] amb el mateix significat. Entre les llengües germanes tenim el suec <i>kvinna,</i> mentre que és curiós el cas de l'anglés <i>queen</i>, que vol dir hui reina. </span></div></span></div></div></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #0f1419;"><span style="background-color: white; font-size: 17px; white-space-collapse: preserve;">En les llengües llatines este concepte de feminitat es va concentrar en una part de l'anatomia, així del llatí <i>cunnus </i>tenim cony, amb formes paregudes a tota la família de la romanitat. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #0f1419;"><span style="background-color: white; font-size: 17px; white-space-collapse: preserve;"><br /></span></span></p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-4175470069816958392023-09-16T12:33:00.005+02:002023-09-16T12:33:39.803+02:00PALLASSOS, PORS I CINTES DE VÍDEO<p>No sé quan va ser exactament que vaig començar a sentir antipatia pels pallassos. És que per a mi són el contrari del que pretenen representar: alegria i felicitat. Si ho penses bé, són unes persones inquietants, amb la cara pintada de blanc i empolsimada de talc, les faccions marcades de roig viu, com si fora sang, uns cabells abundants als costats, ataronjats com el foc, estufats de perruqueria dominical. Resulten tètrics.</p><p>Trobe que esta animadversió s'inicià de menut. En aquell temps m'agradava vore per la tele Sailor Moon, la feien en estiu als matins, però en els salvatges 90 seguir un programa per la tele era ben difícil: els llevaven, els posaven, els reposaven, els canviaven d'hora sense ordre ni concert. Potser és que llavors la gent no tenia criteri i mirava qualsevol cosa que li passaren per davant del tub catòdic. La qüestió és que jo tampoc podia quedar-me sol a casa i em passava bona part dels estius seguint ma mare per xalets diversos i amb una bossa carregada d'animalets que m'havien comprat a la parada del mercat dels dijous. Així que a voltes el meu germà em gravava en vídeo el capítol del dia. Ben mirat, el vídeo és un aparell curiós, no? Li ficaves dins un casette o caixeta, que és el que vol dir en francés, de plàstic que tenia una cinta de pel·lícula en el seu interior i quan apretaves un botó, gravava el contingut d'allò que estigueren fent a la tele. Premies un altre botó, el rew, que més avant descobriria que en anglés vol dir rewind, i la cinta anava cap arrere, fins al principi de la gravació. En canvi quan polsaves el ffw, que vol dir fast forward, anava cap endavant. Si premies el play, es reproduïa i amb un altre botó, el casette eixia de l'aparell. </p><p class="MsoNormal">D'eixa manera, un dia em disposava a vore el capítol quan en lloc de les guerrers de la lluna, va aparéixer un pallasso. I els pallassos agraden als xiquets, no? Així que vaig continuar amb la reproducció. El tal pallasso era It, d'una novel·la homònima de Stephen
King, en la seua adaptació per a la tele de finals dels 80. Bé, imagine que no cal presentar este autor de novel·les de terror i el
que vaig vore em va horroritzar. Encara més, durant un temps vaig tindre pànic a la cambra de bany, perquè si no el
coneixeu, It viu en el clavegueram i apareix a la superfície pels desaigües per a alimentar-se dels xiquets. Em
feia por dutxar-me o anar al vàter.</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">Durant molt de temps
també, tenia un malson recurrent en el qual jo caminava per un corredor fosc i s’entreobria
una porta al fons, pel clavill s’abocava un dit blanc amb una ungla esmolada i
em feia senyals perquè hi anara. Més de vint-i-cinc anys després he llegit la
novel·la i ha sigut com exorcitzar un vell dimoni. Això sí, és una novel·la
llarga, de més de 1500 pàgines, però com sempre en les novel·les de Stephen
King el més horrible és la societat nord-americana. En el poble on viu It
cohabiten l’homofòbia, el racisme, la violència cap a les dones i cap als
xiquets, mentre veïns desapareixen sense que ningú diga res. Pense que és una crítica a una societat individualista en la qual tots viuen sense preocupar-se de la resta, del que puga passar a les seues cases.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">Així que igual la meua animadversió als pallassos prové d'esta història, o de quan venia el circ a la ciutat i de les vesprades que em vaig quedar a casa, despagat, esperant que m'hi portaren a vore els pallassos, sense cap èxit. </p><span style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-7003144698084256762023-09-11T14:16:00.001+02:002023-09-11T14:16:29.100+02:00 DEL SISTEMA EDUCATIU FINLANDÉS<p><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;">Aquells que estem en el
món de l’educació, sentim molt parlar del model educatiu d’este país nòrdic com
una panacea. Un ungüent que tot ho cura i tot ho resol, però
com no és el mateix contar-ho que viure-ho, volia passar 21 dies en el sistema
educatiu finlandés. Malauradament i per problemes de pressupost, al remat sols ha sigut una setmana. A més a més, estes impressions es basen en l'experiència personal d'allò que he vist o que han volgut mostrar-me perquè a la fi és com quan hom visita una casa que no es seua, que mai li ensenyen el desastre del rebost.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;">Hi vaig estar fent un
curs centrat en l’abandonament escolar, car tenen una de les ràtios més baixes
d’Europa. Tot i que al remat el curs ha sigut ben bé una decepció, però he ataüllat la seua fórmula secreta. Quina és llavors? Es basa
en tres idees fonamentals: DINERS, FLEXIBILITAT I NECESSITAT.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;">Pel que fa als diners és
obvi. Amb diners, torrons, diu la saviesa popular. Està clar que si inverteixes
en educació, obtindràs millors resultats. Si baixes la ràtio d'alumnes per aula, pots atendre'ls millor. Si els proporciones tots els materials, no queda ningú arrere. Si els supleixes les seues necessitats bàsiques, trenques la desigualtat. En Finlàndia l’educació és
completament pública i gratuïta, hi ha unes poques escoles privades que es
mantenen al voltant de Hèlsinki i per tradició, encara que viuen d’alguna
manera de la caritat perquè està prohibit cobrar per ensenyar. L’educació és
obligatòria fins als 18 anys i els alumnes no paguen res, ni transport, ni
material ni menjar. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;">Dins de la flexibilitat
inclouria el fet que bona part dels centres educatius es gestionen des de la
municipalitat. Com més prop dels centres de decisió, millor, clar. Perquè </span>això implica que un
Ajuntament pot conéixer millor les necessitats del seu alumnat que un despatx a
dos o tres hores. Els ajuntaments també gestionen una bona part del currículum,
partint d’un mínim establert pel ministeri d’educació. Encara que ací al País Valencià trobe a faltar eixa implicació, molts ajuntaments ignoren què passa als centres educatius. Per a començar, cal fixar-se on s'ubiquen la majoria d'ells, als afores, ben lluny.</p><p class="MsoNormal">També hi destacaria la possibilitat d’adaptar l’ensenyament a les necessitats de l’alumne
sense perdre’s entre tanta burocràcia, paperassa i ordres d’inspecció. L’alumne
pot fer-se el seu propi horari, seguint les seues necessitats, un poc com el
sistema universitari (encara que Bolonya està tendint a fer de les
universitats, instituts amb horaris fixes de grup). Els professors adapten
també l’horari a les seues intencions, poden agrupar les hores, que duren al
voltant de 45 minuts. De nou ací, ens impregnem de la lògica laboral basada en la quantitat de temps per damunt de la qualitat. </p><p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"></span></p><p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-ansi-language: ES;">Un tercer element molt important
és que l’educació és de veritat necessària en Finlàndia per a accedir a
treballs qualificats i ben pagats, gairebé tots i poder viure en un entorn geogràfic hostil.
Al País Valencià el fracàs està molt localitzat a les zones periurbanes i el
litoral on hi ha massa treballs que no requereixen cap mena de qualificació,
treballs mal pagats i sense seguretats això sí, però que atrauen molts jóvens.
A la fi és un altre factor a tindre en compte, mentre el sistema educatiu es
veja com una guarderia diürna de menors d’edat ningú no se’l prendrà
seriosament.<o:p></o:p></span></span></p><span style="mso-ansi-language: ES;">Al remat, hi afegiria que hi ha una major consciència de comunitat, que els serveis públics són pagats per tots i que cal cuidar-los. Per exemple, em cridava l'atenció que pels carrers no es veien contenidors o papereres, i així i tot estaven nets. En canvi, a casa nostra pareix que les coses públiques no són de ningú i per això cal malmenar-les o aprofitar-se'n. </span><p></p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-64908607308681596682023-09-04T12:43:00.003+02:002023-09-04T12:43:45.424+02:00NOSTÀLGIES<p> <span style="font-size: 13.5pt;">El millor de tindre espai és que pots emmagatzemar moltes coses. O
millor caldria dir que el pitjor de tindre espai és que pots emmagatzemar moltes coses perquè comences a acumular objectes
que són inútils, objectes carregats de nostàlgia, que evoquen un temps
que ja no tornarà. Figuretes de déus d’aquell viatge a Egipte de final de
carrera, apunts de quan feia alemany aquell any a l’atur, llibres de
l’institut, tiquets de compra, formularis de la universitat. Guarde uns horaris
d’aquell curs d’anglés que vaig fer en Malta, també un calendari de 2013 amb
fotos, regal d’aniversari, bolígrafs amb la tinta seca o caputxons que han
perdut el seu boli. Em sap mal desfer-me d'algunes coses i alhora m'angoixa tindre coses i no donar-los cap ús.</span></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">Per què ens apeguem tant als objectes materials? Per què ens costa
tant desfer-nos-en, llançar-los al poal del fem i donar-los una nova vida? Einstein deia que la matèria ni es creava ni es destruïa, es transformava. Llavors l'acumulació és per l’objecte en sí o per
totes les memòries que hi van lligades? A la fi és com si adorarem uns tòtems
capaços de recordar vides ja passades, però que ja no tenen cap funció. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">El mateix em passa amb algunes relacions, quan el costum s’ha convertit
en l’eix director, quan eixa relació acaba per basar-se a rememorar un passat
comú, nostàlgic, de repassar velles memòries sense crear-ne de noves. Tard o d’hora
també convé deixar pas a unes altres que vindran. A la fi acabem per
evolucionar de maneres diferents i ja no som com els protagonistes dels nostres
records, ja no som ni qui érem ahir, volem coses diferents i ens entestem a
voler surar relacions simplement perquè en un passat llunyà formaven part de la
nostra vida. Aleshores ens hi aferrem perquè no volem perdre eixa part què vam ser?</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">
</span></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p></p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6644055191218862788.post-6168780741120277812023-08-28T11:15:00.002+02:002023-08-28T11:17:54.648+02:00ETIMOLOGIES PERSES (I)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXtj3p3gpcd1qkeqhyT_KcFd1y8bogzxies2XFhUheP4_aFoilrfxORBhHM5YrQLr120Xp4vtd0oudNHgBsNwhYiqwPw143k7-be7OmmyGt3mDyZ2oJPJLqwTx_nMqCH9UaiHnPIEWJfFmNT8TceAPX74yn2brvs5xtjb2_yG-0lnpDhKMUkWEkzIVplfv/s396/porta.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="386" data-original-width="396" height="312" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXtj3p3gpcd1qkeqhyT_KcFd1y8bogzxies2XFhUheP4_aFoilrfxORBhHM5YrQLr120Xp4vtd0oudNHgBsNwhYiqwPw143k7-be7OmmyGt3mDyZ2oJPJLqwTx_nMqCH9UaiHnPIEWJfFmNT8TceAPX74yn2brvs5xtjb2_yG-0lnpDhKMUkWEkzIVplfv/s320/porta.PNG" width="320" /></a></div><br /><p></p><p><br /></p><p>El persa és una llengua indoeuropea del grup indoari, així no és estrany trobar-hi molts cognats amb les llengües europees. Tanmateix, l'escriptura àrab i la religió musulmana fan que l'Iran ens parega un país molt alié. </p><p>Per exemple, porta es diu در, pronunciat [dar] i escrit també en tadjik дар [dar]. Entre els seus cognats, tenim l'anglés door, l'alemany Tür, , l'ídix טיר [tir], el neerlandés doer, el suec dörr. El rus двер [dvjer] i l'ucraïnés двері [dvjeri] o el grec θύρα [thyra] i l'hindi द्वार [dvar]. En llatí no tenim un cognat tan evident, ja que el protoindoeuropeu evolucionà a forum amb les seues evolucions, a banda del cultisme, com el català fur, el gallec foro, el castellà fuero. Un derivat curiós és forense, l'examinador que donava evidències públiques sobre algun delicte.</p><p><br /></p>APMBhttp://www.blogger.com/profile/00358097106757829559noreply@blogger.com0