D'UNA EXPERIÈNCIA EDUCATIVA EN ITÀLIA

  Fa uns dies he estat de nou per Itàlia, però esta volta per faena. Dins del programa Erasmus he anat a visitar un institut d'una localitat propera a Florència. Per a mi, el més destacable ha sigut tindre una excusa per a visitar de nou Florència perquè l'experiència en si no ha sigut tan edificant. M'explique, no és que utilitzen metodologies innovadores o que tinguen uns resultats acadèmics elevats. El programa està pensat per a poder difondre allò que millors resultats done, tot i que en la pràctica la possibilitat d'anar a visitar centres és més reduïda. Tot i això, no consisteix solament a veure què fan de diferent en un altre país, sinó que ajuda a ser més conscient del mateix sistema, no sols amb les seues mancances sinó també amb les seues fortaleses.

El sistema educatiu italià és un poc diferent de l'espanyol i es pareix més a l'alemany. Entre l'ensenyament primari i secundari hi ha un ensenyament mig que va dels 10 als 14 anys, equivalent als nostres cursos de cinqué i sisé d'ensenyament primari i primer i segon d'ESO, llavors als alumnes se'ls presenta un triple itinerari: poden estudiar per a entrar en una universitat i llavors s'anomena liceu, poden fer un ensenyament professional o poden fer una via intermèdia que és com un cicle professional amb assignatures més troncals que és l'institut tècnic. El centre en el qual vaig estar té liceu i institut tècnic, però del liceu no vaig observar res i pel que fa al tècnic tenen dues branques: una econòmica i una electrònica. En ambdues branques tenen assignatures de llengua, literatura, història, etcètera. A més esta etapa secundària no acaba a 18 anys, ja que tenen un cinqué any, com si nosaltres tinguérem un tercer de batxillerat. En acabar l'etapa secundària han de fer la maturità independentment dels estudis triats, o així ho vaig entendre, i el resultat no condiciona l'accés universitari atés que cada universitat té els seus criteris d'admissió. 

La tria d'un tipus d'estudis no depén tant de l'alumne o de les famílies com dels resultats obtinguts en l'ensenyament mitjà, cosa que afig un element de pressió als professors, malgrat que on vaig estar, als estudis electrònics eren tot xics mentre que en l'econòmic predominaven les xiques. Este sistema es va intentar introduir en Espanya quan Esperanza Aguirre era ministra d'educació i llavors va tindre moltes protestes. La veritat que té els seus pros i els seus contres perquè la tria es fa en una edat poc madura i imagine que tindran vies per a passar d'uns itineraris a uns altres, almanco en Finlàndia que té un sistema paregut sí que en tenen.

Pel que fa a la metodologia, no vaig presenciar res de nou, el professor parlava i els alumnes agarraven apunts. Com que la maturità inclou quatre exàmens orals sí que li donen més importància que nosaltres a l'expressió oral, però vaig poder escodrinyar un examen de quart de secundària, el nostre segon de batxillerat, i era d'omplir buits o escriure en dues o tres línies, pareix que l'expressió escrita és menys important. M'haguera agradat presenciar cursos més baixos, però no va poder ser. 

Itàlia és coneguda per la seua política d'inclusió educativa i així en el centre hi havia estudiants adults amb problemes de psicomotricitat importants. També en els cursos més elevats hi havia pedagogs terapèutics dins de l'aula que ajuden alumnes amb alguna dificultat sensorial o d'aprenentatge, ací fora de l'ESO no és obligatori. Fins i tot vaig entrar en una aula en la qual hi havia 16 alumnes i tres professors. Ah, perquè eixa és una altra cosa que em va cridar l'atenció, la ràtio d'alumne per aula és molt baixa, l'aula més nombrosa tenia 16 alumnes. Igual que ací. 

Finalment pel que fa als elements més materials, els professors tenen un salari brut que no arriba als 2000 euros, menys que en Espanya i encara més tenint en compte que el nivell de vida és més car. Així sí que poden contractar més professors. A més a més, fan classe els dissabtes! També les instal·lacions fan molta llàstima, l'edifici en el qual vaig estar era molt vellot i molt brut, amb mobiliari de l'any de la polca i humitats per tot arreu. 

En conclusió, em va faltar veure més coses o comparar amb altres regions italianes, malgrat que allà l'ensenyament està més centralitzat i no deu variar força entre territoris. Té algunes coses positives com l'atenció a la diversitat, la ràtio o la importància que encara tenen les humanitats, però les instal·lacions i els salaris són millorables.