DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Sovint la història de l’art s’entén com un seguit de modes que es juxtaposen en el temps, quasi de manera capriciosa i eixa interpretació se’n deriva bona part de les etiquetes que els historiadors han creat per a estudiar-les de manera més còmoda. Clàssic, romànic, gòtic, renaixentista, barroc… Pareixeria que les societats se’n van a dormir i es desperten amb un gust totalment canviat. Però la realitat és molt més complexa i l’experiència mostra que les tendències se superposen i conviuen. De fet, la història de l’art són deu obres paradigmàtiques i tres cabassos d’excepcions. Un bon exemple d’això és l’Hospital Reial de Xàtiva. Encara que com a institució existeix des de la conquista cristiana del segle XIII, el creixement de la ciutat i l’augment de la població, alhora que la projecció que guanya Xàtiva amb l’arribada dels Borja a l’escena internacional fan que al segle XV se n'edifique un de nou que va estar en funcionament fins als anys 80 del segle XX. En la façana conflueix...

GENER L'any va començar bé, vaig viatjar a Itàlia. Bé, me'n vaig haver d'anar-hi carregat d'analgèsics perquè tenia febra i en fugia per a no haver d'assistir a celebracions familiars nadalenques, però vaig poder complir un somni que tenia d'ençà que estudiava primer d'ESO i teníem el llibre d'història de Vicens Vives i em fascinaven els mosaics bizantins de la ciutat de Ravenna. Vaig poder visitar el mausoleu de Teodoric, l'església de Sant Vital, la de Sant Apol·linar nou i la de Sant Apol·linar en Classe, el baptisteri dels ortodoxos i el mausoleu de Gala Placídia. A més vaig estar en Bolonya i en Ferrara. Després vaig tornar a la rutina i vaig  notar que quan passe molt de temps dret o assegut em fa mal l'esquena, però no li vaig donar importància. En vista que no reobrien la piscina, vaig tornar a eixir a córrer i vaig fer 37 anys. També vaig  tindre una estudiant de pràctiques. En la part d'estudis em vaig examinar de l'assignatura ...

Mare és una paraula gairebé universal, els filòlegs han relacionat la m amb els primers balbucejos infantils, d'ací que este so es troba present en moltes llengües del món per a dessignar l'engendradora de fills. Els perses en diuen  مادر [mader], модар en el tadjik. La trobem en l'hindi माता [mata], el rus мать [mat'], l'ucraïnés i el serbi-croata мати [mati] o мајка, el gaèlic escocés màthair , l'anglés mother , l'alemany Mutter i l'ídix מוטער [muter] , el neerlandés moeder , el suec mor , el grec μητέρα [mitera], el castellà, el portugués i l'italià madre , el sicilià matri , el català mare , l'occità maire , l'aragonés mai i el romanés mamă mostren un origen comú.

 He estat aprofitant les vacances de Nadal per a fer neteja en l'altell de ca ma mare i he tirat al fem moltes coses de quan era menut: llibres d'escola, dibuixos, joguets, adhesius, revistes, ninots... andròmines tot plegat, i m'ha sabut molt de mal, desfer-me d'una part del meu passat, ha sigut com trencar definitivament amb la infantesa. Però també és cert que tard o d'hora calia fer-ho, no sols perquè al remat són objectes que estan ocupant espai, oblidats i agarrant pols, sinó també perquè nosaltres no hem de durar per a sempre. Em ve al cap per exemple en la gent que han patit les riuades i ho han perdut tot. Ma mare no m'haguera deixat fer-ho, ella s'aferrava a cada objecte del passat, cada mistera, detallet de comunió, capsa de bombons, plats, gots, peces de roba, sabons d'hotel... tenia un problema encara més greu que jo. Això també em permet reflexionar sobre la funció dels records, per què resulta tan dramàtic desprendre's de coses que ja ...