DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Dona en persa es diu زن, de la mateixa arrel indoeuropea que ha donat el rus жена [zhená] i l'ucraïnés ж iнка [zhínka] o el grec γυναίκα [yinéka] amb el mateix significat. Entre les llengües germanes tenim el suec kvinna, mentre que és curiós el cas de l'anglés queen , que vol dir hui reina. En les llengües llatines este concepte de feminitat es va concentrar en una part de l'anatomia, així del llatí cunnus tenim cony, amb formes paregudes a tota la família de la romanitat.

No sé quan va ser exactament que vaig començar a sentir antipatia pels pallassos. És que per a mi són el contrari del que pretenen representar: alegria i felicitat. Si ho penses bé, són unes persones inquietants, amb la cara pintada de blanc i empolsimada de talc, les faccions marcades de roig viu, com si fora sang, uns cabells abundants als costats, ataronjats com el foc, estufats de perruqueria dominical. Resulten tètrics. Trobe que esta animadversió s'inicià de menut. En aquell temps m'agradava vore per la tele Sailor Moon, la feien en estiu als matins, però en els salvatges 90 seguir un programa per la tele era ben difícil: els llevaven, els posaven, els reposaven, els canviaven d'hora sense ordre ni concert. Potser és que llavors la gent no tenia criteri i mirava qualsevol cosa que li passaren per davant del tub catòdic. La qüestió és que jo tampoc podia quedar-me sol a casa i em passava bona part dels estius seguint ma mare per xalets diversos i amb una bossa carregad

Aquells que estem en el món de l’educació, sentim molt parlar del model educatiu d’este país nòrdic com una panacea. Un ungüent que tot ho cura i tot ho resol, però com no és el mateix contar-ho que viure-ho, volia passar 21 dies en el sistema educatiu finlandés. Malauradament i per problemes de pressupost, al remat sols ha sigut una setmana. A més a més, estes impressions es basen en l'experiència personal d'allò que he vist o que han volgut mostrar-me perquè a la fi és com quan hom visita una casa que no es seua, que mai li ensenyen el desastre del rebost. Hi vaig estar fent un curs centrat en l’abandonament escolar, car tenen una de les ràtios més baixes d’Europa. Tot i que al remat el curs ha sigut ben bé una decepció, però he ataüllat la seua fórmula secreta. Quina és llavors? Es basa en tres idees fonamentals: DINERS, FLEXIBILITAT I NECESSITAT. Pel que fa als diners és obvi. Amb diners, torrons, diu la saviesa popular. Està clar que si inverteixes en educació, obtin

  El millor de tindre espai és que pots emmagatzemar moltes coses. O millor caldria dir que  el pitjor de tindre espai és que pots emmagatzemar moltes coses perquè comences a acumular objectes que són inútils, objectes carregats de nostàlgia, que evoquen un temps que ja no tornarà. Figuretes de déus d’aquell viatge a Egipte de final de carrera, apunts de quan feia alemany aquell any a l’atur, llibres de l’institut, tiquets de compra, formularis de la universitat. Guarde uns horaris d’aquell curs d’anglés que vaig fer en Malta, també un calendari de 2013 amb fotos, regal d’aniversari, bolígrafs amb la tinta seca o caputxons que han perdut el seu boli. Em sap mal desfer-me d'algunes coses i alhora m'angoixa tindre coses i no donar-los cap ús. Per què ens apeguem tant als objectes materials? Per què ens costa tant desfer-nos-en, llançar-los al poal del fem i donar-los una nova vida? Einstein deia que la matèria ni es creava ni es destruïa, es transformava. Llavors l'acumulac

El persa és una llengua indoeuropea del grup indoari, així no és estrany trobar-hi molts cognats amb les llengües europees. Tanmateix, l'escriptura àrab i la religió musulmana fan que l'Iran ens parega un país molt alié.  Per exemple, porta es diu در, pronunciat [dar] i escrit també en tadjik дар [dar]. Entre els seus cognats, tenim l'anglés door, l'alemany Tür, , l'ídix טיר [tir], el neerlandés doer, el suec dörr. El rus двер [dvjer] i l'ucraïnés двері [dvjeri] o el grec θύρα [thyra] i l'hindi द्वार [dvar]. En llatí no tenim un cognat tan evident, ja que el protoindoeuropeu evolucionà a forum amb les seues evolucions, a banda del cultisme, com el català fur, el gallec foro, el castellà fuero. Un derivat curiós és forense, l'examinador que donava evidències públiques sobre algun delicte.

 Vull escriure algunes impressions que m’ha provocat Finlàndia, però sense esplaiar-me massa i deixant al marge el sistema educatiu, que ben bé mereix una entrada a part. GASTRONOMIA Pocs restaurants de cuina local i la majoria eren d’això que hom anomena “cuina internacional”. Fa poc vaig vore un mapa que dividia el nord del sud d’Europa també per esta qüestió. Al sud és més fàcil trobar llocs amb gastronomia local que al nord. No he tastat gaires menjars típics, i això que el Duolingo me’n va fer aprendre. El salmiakki és una mena de regalícia amb gust de cassalla i els korvapuusti són uns rotllets de canella i cardamom que estan molt bons. El café m’ha agradat perquè no és gaire fort, abunda el de cafetera de filtre tipus alemany i m’ha resultat curiós que enlloc et serveixen el café, sinó que hi ha una tauleta amb les cafeteres, el sucre, la llet, i cadascú se serveix al gust. No sé si es podia repetir, però no em vaig atrevir a provar-ho. En general molt car. Un menjar p

  27.07.2019. Seguint les escales del costerut calvari, el viatger arriba a la porta d’Altea i entra a la vila murada de Calp, segueix les passes pel carrer Major on les famílies més adinerades tenien la residència i trenca a mà esquerra pel carrer del Santíssim Crist. Per a qualsevol persona forastera i més durant els episodis de crisis infeccioses l’hospital seria parada obligatòria. Del vell hospital separat per una arcada xicoteta, no en queda ni la memòria del nom en el seu carrer, hui dedicat als pescadors. Més avant hi ha el Portalet o antic Ajuntament de la vila que feia de presó i d’entrada al baluard central. Aquest complex sistema de murs que envolten la vila ens parla del terror que causaven les incursions de pirates que atracaven la vila i s’emportaven tot el que podien. En temps del rei Felip IV una d’estes ràtzies suposà la desaparició de quasi tota la població calpina. En la plaça de l’Església ens crida l’atenció una construcció moderna que trenca l’harmonia del centre

 L'estiu passat vaig començar a compartir a través de tweets lliçons de llengua maltesa comparada amb la llengua àrab. Ho feia perquè per una banda, em servia per a repassar continguts d'àrab, per una altra banda, perquè em fascina Malta i la seua cultura, i també perquè m'agrada generar contingut en valencià i perquè no hi ha gaire sobre la llengua maltesa fora de l'anglés.  Tanmateix, a partir de la tardor i amb tantes obligacions, vaig haver de deixar aparcada la llengua maltesa, i a més tampoc pareixia que interessara ningú. Ara que torne a tindre més temps lliure, volia reprendre el maltés, però reconec que a base de tweets és molt difícil explicar una llengua, els caràcters limiten molt. Per tot això he decidit obrir un altre blog en el qual aniré traspassant eixes lliçons i les podré ampliar. A més si a Elonci Musgo se li passa pel cap clicar el botó i tancar l'aplicació, no es perdrà tot això.  L'he batejat amb el nom original de Lliçons de maltés:  http

 Des de fa uns anys, sempre que he de viatjar, els dies previs m’envaeix l’angoixa. És a dir que en lloc de viure-ho com una celebració, el comboi d’anar-se’n fora, de trencar la rutina, de veure llocs diferents, etc. ho visc com un drama. Comença a convertir-se en el pensament recurrent, des que m’alce fins a que em gite, com eixa cançó apegalosa que no pots llevar-te del cap. La meua ment s’encabota en buscar solament inconvenients, quan hauria de viure-ho com un goig. No vull dir que no m’agrade viatjar, és el sentiment que s’apodera de mi, especialment si viatge tot sol, que també ha sigut prou recurrent els darrers anys i segurament ambdues coses van de bracet. 

  Me’n vaig a Finlàndia a fer un curs d’una setmana i malgrat la durada,  he decidit aprendre un poc de la llengua. Vaig començar el passat febrer i ha resultat un repte perquè no és una llengua indoeuropea com podria ser el valencià, l’anglés, el rus o el persa i llavors això implica un canvi de mentalitat pel que fa a la gramàtica o a la sintaxi. El finés format part de la família fino-úgrica i llavors està emparentat amb l’estoni, el saami i el careli, i de ben lluny amb l’hongarés i és una llengua aglutinant. No és la meua primera experiència amb este tipus de llengües, conec alguns rudiments de turc i en el seu dia vaig intentar aprendre quítxua. Grosso modo, les llengües aglutinants es caracteritzen per anar afegint sufixes i prefixes al lexema per a augmentar els seus significats. També té una quinzena de casos, encara que alguns filòlegs consideren que no són equivalents als casos de les llengües indoeuropees. De tota manera fins al moment la llengua amb més casos que havia est

 Heu llegit mai el Raïm de la ira de Steinbeck? És increïble com una novel·la de 1939 pot tindre tantes lectures actuals. Agricultors endeutats que acaben per malvendre les seues terres per a pagar préstecs i els bancs esdevenen grans propietaris de la terra. Famílies que passen de propietàries a arrendatàries de les seues pròpies terres primer, i expulsades després pel procés de mecanització. Amb un tractor ja no calen deu jornalers, sobra amb un que conduïsca. Els tractors entren i destrueixen les cases de generacions. Les famílies s'aboquen a l'emigració, en un èxode cap a l'oest, Califòrnia, la terra promesa de plantacions hortofructícoles que no es poden mecanitzar i demanen mà d'obra abundant, i barata. Però quan hi arriben troben l'hostilitat dels pobladors que no veuen amb bons ulls estes famílies migrants. A més, comproven que l'abundor de treball no és més que una ficció: els propietaris atrauen hordes de treballadors, morts de fam que després del viat

 Segons la teoria del capitalisme d'Adam Smith l'oferta i la demanda es nodreixen mútuament, són les dos cares d'una mateixa moneda. Hui en dia s'empra per a justificar qualsevol barbaritat, per exemple destruir paratges naturals sols perquè hi ha demanda per a construir cases que ningú no habitarà mai. D'aquesta manera el sistema econòmic és com un xiquet gros i malcriat que sempre està plorant i cal tapar-li la boca. Per una altra banda, com a éssers humans ens hem de guiar per l'ètica i posar-li fre, que hi haja una demanda no vol dir necessàriament que ha d'haver-hi una oferta, per exemple que hi haja una demanda per a comprar xiquets, òrgans o sexe no vol dir que necessàriament s'haja de crear l'oferta. El cas de twitter és un dels últims casos que posen de manifest la trampa de l'oferta i la demanda. En quin maleït moment van decidir vendre'l a un tarat com el Musgo? Des que li la van vendre tot són disgustos. Abans era una aplicació en

Quan li vaig dir a la psicòloga que pensava tindre un dèficit d'atenció es va riure de mi. Em va dir que llavors no hauria acabat una llicenciatura ni hauria aprovat unes oposicions.  Tanmateix,  jo note que em disperse, que em costa concentrar-me en una única activitat, que abuse de la multitasca i sempre duc milanta coses al vol i no n'acabe mai. Sent que quan llig el cap se me'n va contínuament en tot allò que he de fer o com si cada paraula  activara  una pantalla a un record diferent. Les activitats que faig m'obligue a fer-les,  si no  no les podria mai finalitzar. Per això em dedique a fer coses que no tenen un final? Per exemple aprendre llengües de manera compulsiva. Ara bé, també m'agradaria la satisfacció de culminar alguna cosa, per exemple la novel·la que vaig començar ara fa més d'onze anys i que no veig que aconseguiré dir: ja l'he acabada. En part és recança, una insatisfacció perpètua amb el lloc que ocupe cada volta, però també considere qu

 Què és la felicitat? Així, sense preliminars s'oferia una de les preguntes de la certificació del B2 d'italià sobre la qual havia d'elaborar un monòleg de vora 3 minuts. Com condensar en 180 minuts un tema que motiva dissertacions d'hores i hores? Amb les limitacions de la llengua i del temps vaig parlar que per a mi la felicitat és la tranquil·litat, l'absència de preocupacions i el fet de poder descobrir cada dia alguna cosa nova. No vaig voler sonar a tòpic, a missatge de sobret de sucre o de tassa de café. Però també vaig voler introduir que per a moltes persones estes coses senzilles resulten inassolibles perquè no disposen de la seguretat material que proporcionen un treball estable i un sou acceptable. Marx assassinant el Mr.Wonderful. De casualitat, uns dies més tard  em deixen i comence a llegir els Tractats morals de Séneca que justament giren al voltant del mateix tema. Per al filòsof romà la felicitat va lligada a la frugalitat i la contenció, no en va

  26.07.19 Després d’un acalorat ascens des d’Altea, el viatger arriba fins al cim d’una penya on descansa el castell del Mascarat. 253 metres d’altura i més de dotze segles ens contemplen. Del vell castell andalusí sols hi resta un llenç de mur, però almanco es comprén la seua importància com a clau de les dos Marines: a ponent, el coll del Mascarat, el Puig Campana, la badia d’Altea, l’Ermita de Benidorm i la Serra Gelada; a llevant el Morro de Toix amb una urbanització d’estètica dubtosa que s’arrapa a les seues faldes, el barranc de Toix que desaigua en una cala, la línia fèrria que des de fa cent anys intenta vertebrar-nos amb poc d’èxit, la badia de Calp amb el Penyal i el cap d’Or amb la seua torre de guaita sobre el Portet de Moraira o de Teulada, segons a qui es pregunte. A tramuntana, les serres de Bèrnia i Oltà, separades per l’autopista i a migdia la Mediterrània, sempre la Mediterrània de mil colors, amb els núvols baixos pareix la superfície argentada d’un espill. Una sen

El diumenge va trencar plujós i gris com si fóra un pronòstic de què havia de vindre. Jo em vaig sentir un poc com "no m'esperava res i , tot i això,  n'estic decebut", un diumenge negre en tota regla malgrat que m'ho veia vindre, tant  en l'àmbit municipal  com de la Generalitat. Per una  banda,  perquè trobe que el Botànic ha confiat molt en el vot de la Marina perquè parlen valencià i la realitat és que és una comarca maltractada en molts sentits, sense alternativa al model econòmic, amb l'hospital privatitzat, una gestió de la  xylella  que ha creat molt de  descontent  entre els  agricultors  o la reducció d'hores de valencià als centres escolars. Així i tot no han eixit tan malmesos a nivell global, encara que Calp és una altra història. D'una altra  banda,  hi ha una  série  de  sinergies  contra les quals és difícil de lluitar. La primera és la sociologia i el País Valencià és un país conservador. Fa anys, quan el PP governava amb una còmod

Santa Faç és una pedania de vora 800 habitants que es troba entre els térmens d'Alacant i de Sant Joan d'Alacant. El nucli de població té el seu origen en el monestir que s'hi va fundar a finals del segle XV sobre l'alqueria de Lloixa. El topònim de Lloixa és interessant, probablement d'origen mossàrab, segons Coromines i voldria dir llosa. Esta llosa faria referència bé a un llosar o pedrera, com la Loja de Granada, o com les altres Llosa valencianes, es tractaria d'un camí enllosat, amb pedres planes. Si més no, justament al costat del monestir passava l'antiga Via Dianium que menava des de Lucentum (a l'Albufereta) fins a Dénia seguint el litoral. El monestir es va construir per a hostatjar la relíquia de la Santa Faç que havia dut un capellà de Sant Joan des de Roma. La relíquia és una icona bizantina i és que abans de la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs, es va produir una eixida de relíquies i obres d'art de la capital imperial que

 Això són una série de reflexions inconnexes que m'han vingut al cap darrerament i que giren al voltant de la mort.  A la pel·lícula colombiana Rosario Tijeras em va sobtar una escena en què després de la mort d'un personatge, se l'emporten de festa: el pugen a un descapotable, el duen a ballar, li fan festes com a homenatge final.  A la novel·la l' Arminuta de Donatello di Pietrantonio, ambientat a la regió de les Marques, el funeral de l'interés romàntic de la protagonista és narrat amb gran detall, com encara existeix el costum de dipositar dos monedes damunt dels ulls del mort o de col·locar-li dins del taüt tot un seguit d'objectes que puga necessitar en el més enllà com ara mocadors, una pinta, una maquineta d'afaitar...que recorden els rituals funeraris prehistòrics.  Tot això perquè a twitter algú se'n lamentava d'un vetlatori al qual havia assistit i on la gent en lloc d'exterioritzar la seua tristesa amb mutisme i consternació propis

És un dia d'hivern com el de hui, però l'any 1434. Bé, com el de hui exactament, no. No és un dia càlid i sec per culpa d'una anomalia tèrmica o del canvi climàtic, ans al contrari fa molt de fred i la ciutat s'ha despertat davall d'un mant blanc. No obstant les baixes temperatures, els florentins no es deixen intimidar, ja que es troben immersos en els preparatius de l'Epifania del Senyor, la festa dels folls, una recialla de les antigues Saturnals passada pel sedàs de l'Església romana. L'arquitecte de nom Filippo Brunelleschi, aprofita que el ritme de treball s'ha frenat per les festes, per a visitar la seua darrera obra: una cúpula de més de cinquanta metres de diàmetre que cobreix el creuer de la catedral. Tota ella està recoberta per teules ben rogenques que la fan visible ençà i enllà per a avivar l'enveja dels seus veïns. La catedral s'alça orgullosa com una mostra del poder econòmic de la ciutat, després que la Pesta Negra fera desap