PENSAMENTS I NÈGUITS

 Estos dies estic més melancòlic del que acostumava a estar-ho últimament i no és sols perquè estes dates es presten a la melangia, sinó també fel que el ritme frenètic que precedeix les darreres setmanes abans de Nadal no em deixa temps ni per a pensar i és ara, quan tot ha passat i sols queda la calma, que el mur que conté tots eixos pensaments solseix i es vessen com un torrent. Com més tranquil intente estar, més vagareja el meu cap d'ací a allà i qualsevol estímul desperta una situació, una persona, un record que normalment són negatius i llavors tinc converses imaginàries i projecte hipotètiques situacions futures en les quals m'agradaria dir les coses que de normal no m'atrevisc, perquè em continc o perquè em fa por que el que puga dir siga verinós. Llavors em quede esgotat i sense energia i també enfadat i trist i rabiós i el cap em bull i no sé si és una cosa que em passa a mi sol i que el comú dels mortals es veuen lliures d'eixa maledicció. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL