DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

 Amaguem els problemes davall d'una muntanya de papers. Eixa reflexió faig mentre ens manen fer l'enèsim informe per a allargar la presa de mesures, després d'haver passat mitja guàrdia perseguint un alumne que s'amagava, d'estar-me amb un altre que havien expulsat, de sentir com un es burla de la professora i no acabaria mai. Perquè mentre anem omplint papers, fent informes, convocant reunions, no es prenen mesures efectives i cada dia que passa, pareix més un circ. I entre fer de policia i d'administratiu, de psicòleg i de secretari, també faig alguna classe.

 He estat llegint la novel·la txeca La insuportable lleugeresa de l'ésser de l'escriptor txec Milan Kundera (1929) que parla sobre diversos tipus d'amor: l'amor romàntic, l'eròtic, l'amor a un ideal,  al treball, l'amor pels animals, per la justícia, l'interessat, el filial...a través de 4 personatges. M'he apuntat algunes frases que m'han agradat: (p.16) L'home mai no pot saber què ha de voler, perquè viu sols una vida i no té cap manera de comparar-la amb vides precedents ni d'esmenar-la en vides posteriors. (p.59) La nostra vida quotidiana es veu bombardejada per casualitats, més exactament per troballes casuals de persones i esdeveniments els quals hom anomena coincidències. Coincidència vol dir que dos esdeveniments inesperats ocorren al mateix temps, que es troben. (p. 111) Hi ha cada volta més universitats i cada volta més estudiants. Els estudiants, per a poder acabar els seus estudis, han d'inventar temes per a les seues tesi

 Poc abans de Cap d'Any vaig anar d'excursió pel Comtat. Vam fer el camí dels Mallorquins, que des de Benissili, a la Gallinera, du fins a Planes, o viceversa. El camí passa pel barranc de l'Encantanda i el seu Salt, que és un gorg sobre el relleu càrstic en el qual l'aigua fa un toll permanent. Paga la pena anar-hi a l'hivern, quan encara no han aplegat els instagramers delerosos de fer-se una foto bucòlica.  L'excursió la començàrem en Catamarruc, un carrer, entés a la manera tradicional, és a dir una població depenent d'una altra, és a dir de Planes. Hi ha una població de 37 habitants i nosaltres coneguérem un d'ells. Recolzat sobre la paret de l'església, era un home major que aprofita la presència de qualsevol foraster per a iniciar conversa. En un moment ens parlà de la covid, del futur de la població, de ramaderia, d'agricultura, d'ecologia, de serveis, de la desarticulació nacional... eixe home dominava tots els temes i en molts d'

 Al remat, de totes les lectures que vaig fer este any passat, n'hi ha tres elements en comú: la majoria escrites per hòmens, de l'àmbit cultural anglosaxó i gairebé totes traduccions al castellà. Això em fa adonar que la lectura és un acte de tria conscient perquè d'una altra manera, la tendència sempre acaba per caure del costat que ja he esmentat. Enguany provaré de fer una selecció més paritària de les lectures, intentant que siguen sobretot en valencià i fent que tinguen més pes les lectures en una altra llengua estrangera, atés que ja m'he animat a llegir en italià i en portugués sense tindre gaire dificultats. Ara sí, no serà senzill, ja que el meu principal recurs llibrer és la biblioteca, d'una biblioteca amb un sortit molt pobre, o més que pobre, descurat i on abunden els llibres escrits per eixes tres premisses amb què he començat. 

 Estic de vacances i el primer pensament que tinc cada dia en alçar-me és que em queda un dia menys per a tornar a treballar, així que després de pegar-li moltes voltes, ahir mentre caminava per la platja, vaig tindre una epifania. El que em molesta no és tornar a treballar, és tornar a la vida estressada que he tingut els darrers mesos.  En setembre em vaig matricular al B2 d'italià de l'Escola Oficial en Benidorm i hi vaig dues voltes a la setmana, també em vaig matricular a l'A1 d'àrab per la UNED i no he d'anar enlloc, però també és una inversió de treball i com que no en tenia prou amb casa, el gimnàs, la faena, els gossos i els idiomes en novembre vaig decidir matricular-me en dues assignatures del grau d'Història de l'Art, així que com comprendreu, el temps em ve just per a arribar-hi a tot.  Aleshores ahir, després de meditar-ho molt vaig arribar a la conclusió que  vull recuperar el temps lliure. No vull més cursets, ni exàmens, ni històries. Vull a