L'HOME DE CATAMARRUC
Poc abans de Cap d'Any vaig anar d'excursió pel Comtat. Vam fer el camí dels Mallorquins, que des de Benissili, a la Gallinera, du fins a Planes, o viceversa. El camí passa pel barranc de l'Encantanda i el seu Salt, que és un gorg sobre el relleu càrstic en el qual l'aigua fa un toll permanent. Paga la pena anar-hi a l'hivern, quan encara no han aplegat els instagramers delerosos de fer-se una foto bucòlica.
L'excursió la començàrem en Catamarruc, un carrer, entés a la manera tradicional, és a dir una població depenent d'una altra, és a dir de Planes. Hi ha una població de 37 habitants i nosaltres coneguérem un d'ells. Recolzat sobre la paret de l'església, era un home major que aprofita la presència de qualsevol foraster per a iniciar conversa. En un moment ens parlà de la covid, del futur de la població, de ramaderia, d'agricultura, d'ecologia, de serveis, de la desarticulació nacional... eixe home dominava tots els temes i en molts d'ells, presentava opinions contràries.
Aquesta troballa em va fer imaginar un relat breu sobre una petita població en què els seus escassos habitants es veuen obligats a desenvolupar diversos papers: el polític, l'agrònom, l'ecologista, el mestre, el bandarra, el dotor, el pietós, el descregut, el savi, l'ignorant, el capitalista, el comunista... a fi que en la població puguen romandre presents la plètora de personalitats de tota la humanitat.
Et faré un comentari que no té res a vore però sí que hi té. Quan vaig fer filologia catalana vaig haver d'acarar-me a dues situacions (i més sent de poble): l'una era que amb companys de la facultat havies de dominar tots els temes lingüistics, especialment u, el del llaurador, aquell que es sap el nom de les eines de llaurar, de les parts d'una séquia, etc. L'altre és que en el moment que fees saber que estudiaves filologia catalana havies de saber-te consegüent totes les nadales en valencià, totes les cançons de bressol en valencià, tot el vocabulari juridicoadministratiu, tots els grups de música en valencià, tota la història de la Corona d'Aragó, etc.
ResponEliminaHom pot dir que estudiar filologia catalana t'havia de suposar ésser un pou de saviesa.
https://www.youtube.com/watch?v=mfI1S0PKJR8
A mi em toca saber-me totes les dates, tots els reis, tots els esdeveniments històrics...com si estudiar història fora una acumulació col·leccionista de dades del passat. Encara recorde un comentari naïf d'una estudiant de psicologia que em demanà que li contara totes les guerres que hi havia hagut en la història de la humanitat, com si en foren una dotzena.
Elimina