DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

1. Acabe 2019 i comencen 2020 en l'imperi otomà amb l'obra Els senyors de l'horitzó (Lords of the Horizons: a History of the Ottoman Empire , 1998) de l'historiador anglés Jason Goodwin (1964). Un imperi al cavall d'Europa, Àsia i Àfrica, la casa de tots i de ningú que es va carregar el segle XX. Tanmateix el llibre té alguns inconvenients, per exemple que les referències documentals són escasses de manera que tot pareixen opinions de l'historiador. En segon lloc és una història de grans personatges i anècdotes d'harems i palaus sense una anàlisi real del seu sistema social, polític i econòmic. I en tercer lloc, pareixeria que l'imperi Otomà s'estenia sols de Viena a Istanbul, deixant-se pel camí tots els territoris asiàtics i africans. 2. La història d'una família afroamericana al llarg de set generacions (des de 1750 fins a mitjan segle XX) és el que escrigué l'escriptor nord-americà Alex Haley (1921-1992) en Arrels ( Roots: the Saga of a

 Don't think I fit in this party everyone's got so much to say I always feel like I'm nobody who wants to fit in anyway? No sé si va ser abans o durant la pandèmia que vaig sentir aquesta cançó i des d'aleshores no me la vaig llevar del cap. I ja em fotria que amb trenta-tres anys m'impactara tant una cançó d'Ed Sheeran i Justin Bieber com si fóra un adolescent. Però en certa manera unes poques estrofes aconseguien sintetitzar com em sent per dins. Per a mi el 2020 ha sigut un any catastròfic perquè ha suposat un trencament mental que s'ha larvat durant molts anys i que com una palometa, ha trencat el capoll i ha volat deixant un rastre d'insomni, ansietat i una autoestima per terra. El meu cap era una orquestra que no parava de fer soroll quan vaig buscar ajuda professional i l'últim mig any l'he passat en un viatge interior a la recerca d'allò que em fa infeliç.  No recorde quan va començar, però ja és un sentiment vell, el fet de sentir-me

El sis de desembre segons el calendari litúrgic, és la festa de Sant Nicolau, un dels millors exemples de com les tradicions populars evolucionen al llarg del temps, es barregen amb altres per a donar formes sincrètiques i com poden acabar sent instruments de propaganda o sobreviuen malgrat el poder que intenta eliminar-les. Nicolau era el membre d'una família aristocràtica romana que va viure allà pel segle IV a l'Àsia Menor, actual Turquia. En un moment determinat va rebre la gràcia de Déu, va repartir totes les seues riqueses entre els necessitats i es va fer ordenar sacerdot per a servir millor Déu. Arribà a ser b isbe de Myra, ciutat grega de Lícia al sud-oest de l'actual Turquia i tingué un paper destacat en el Concili de Nicea. Fou un dels adalils del dogma de la Trinitat en contra d'alguns herètics com Arri, amb qui va arribar a les mans. En morir un 6 de desembre, la seua tomba esdevingué ben prompte objecte de pelegrinatges. És ressenyable que va ser un dels p

Les paraules d'esta entrada formen part de l'habitatge.  Un alcavor o alcavó obeïx a distintes realitats. Entre els significats que inclou el diccionari, trobem el de departament dins d'un forn que s'aprofitava per a torrar fruits secs o eixugar llenya i per extensió, designa la calentoreta suau que se'n desprén; també s'empra per a definir un conducte subterrani. Un tercer sentit és el de cambreta dins d'una casa que se situa en el soterrani o a la vora de la llar i que s'empra per a guardar-hi llenya. Finalment l'alcavor designa els revoltons o les motlades (anomenat popularment almolaes) que separa dues bigues en un sostre. Unes realitats tan diverses comparteixen la seua fisonomia de volta. De fet, alcavor prové de l'àrab قبو (qabu) que vol dir això mateix, volta. En castellà l' alcabor és el buit de les ximeneres.                                         Molt relacionada amb l'alcavor és l' alcova , una  cambra de la casa que es