DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

                                               Sempre m'han causat atracció les fronteres, és inexplicable. En aquesta aventura  ja vaig parlar un poc sobre que representen per a mi. En l'aventura que ens ocupa també hi ha involucrada una frontera, en aquest cas la frontera entre Perú i Equador. Tumbes és la darrera província del Perú abans de creuar el país, es troba al voltant de 1300 kilòmetres de Lima i a 600 de Quito i aquesta diferent distància amb una capital i amb l'altra ha marcat història de la frontera des dels últims dies de la colònia, fins a l'actualitat. Per arribar-hi prenguérem un autobús en Lima que ens dugué fins a la ciutat de Tumbes en tan sols 21 hores. 20 hores d'autobús d'anada i 20 de tornada, clar, ideal per a una excursió de 3 dies. Quan vius en un país com Perú, relativitzes les distàncies i Europa queda ridículament menuda. Amb una distància semblant podries recórrer la distància que hi ha entre Xàbia i Bratislava, per exemp

Per llegir l'entrada, cal posar en reproducció el primer vídeo.  De los creadores de Santa Bárbara llega...                                                          SANTA ROSA secretos...selos...engaños...inquinas...malas artes...pasión...besos...triángulos amorosos...pentágonos...hexágonos...desnudos parsiales....música ligera....asesinatos...negosios ilísitos...gente humilde...gente con plata...cheleros...perros...hijos ilegítimos...amores prohibidos...peleas...reconsiliasiones...el aguatero...malos malísimos...buenas tontas y abnegadas...monjas...amantes...colectivos...vengansas...dolor....justisia...guerras de familias...curas...una loca que seguramente tendrá la clave para la resolusión de las tramas prinsipales...embarasos...muchos embarasos...abandonos...odios servales...monólogos...palabras como "cualquiera"...tragedia...drama...eróticos resultados...lágrimas...machismo... personajes de relleno...giros inesperados...chismes, muertes misteriosas...trai

Hui anem a oblidar-nos del surrealisme peruà i a retornar per uns moments a Escòcia.  Des que vaig canviar les fredes aigües de la Mar del Nord per les turbulentes de l'Oceà Pacífic, els suaus turons escocesos per la imponent serralada andina i les plujoses terres d'Alba pel desert de Lima, moltes coses em quedaren per contar. En principi vaig considerar que ja no tenia sentit continuar parlant d'un país que ja formava part del passat, però després de reflexionar he decidit almenys publicar allò del qual ja tinguera esborranys.                    -------------------------------------------------------------------------- Pot ser un carrer tan important en la vida d'una persona que el seu destí hi vaja lligat? Si parlem del Carrer Nou de Xàbia, segurament no, però si parlem de la Royal Mile d'Edimburg i de William Brodie, la cosa ja canvia. Prenguem la màquina del temps i viatgem fins al Segle de les Llums. No oblideu la perruca blanca, les sabates

Tot en l'univers té el seu oposat, això ho deia algun d'eixos filòsofs grecs que anaven amb túnica pel carrer. Aleshores, si admetem l'existència de l'amor a primera vista, hem de reconéixer que també hi ha el sentiment contrari. No arribaria a dir odi, però si l'antipatia a primera vista i ningú no l'ha experimentada mai fins que no ha conegut a Rosa, la del Balneari. Qui és Rosa?, et preguntaràs, estimat lector, que tot ho vols saber. La veuràs caminar pels carrers del Balneari, sense rumb, com la pròfuga d'un sanatori mental. Però no d'eixos sanatoris amb encant d'època victoriana, sinó més ben aviat, d'un manicomi soviètic. Rosa aborda a tot ésser viu desafortunat que cau dins del seu camp visual. De fet, així la vaig conéixer jo. Un dia com un altre, en girar una cantonada, es dirigí cap a mi, al mateix temps que em disparava série de preguntes a boca de canó. Oh, és una mena de Sòcrates?, et preguntaràs amb innocència,  i camina pels c

Ah l'Ancien Régime, l'última estació del tren de la societat preindustrial, l'època daurada dels salons il·lustrats i les perruques empolvorades amb talc. No pocs encesos debats s'han bastit al voltant d'aquests segles finals d'una era.  La societat d'aquest període es dividia en dos grans grups, els privilegiats i els no privilegiats, grup format per mujeres i campesines, aquestes últimes segurament eren les vàstagues de les llegendàries Amazones que lluitaren en Troia. No eren temps fàcils, había muchas desigualdades, los ricos tenían derecho a elegir esposo y las personas pobres no las casaban los padres a ellos. En definitiva, era un terror, pero luego vino Napoleón, de la revolución francesa. I suposem que ho arreglà tot. També había muchos comerciantes en esta historia.  Parlant de comerciants, hi havia tres grans doctrines econòmiques: el mercantilisme, la fisiocràcia i el liberalisme. Les tres se diferencian en que las tres son diferentes. E