DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Al tall de l'entrada anterior, es demana un amic què és l'amistat, o millor dit, per a què serveix una amistat? Al marge de criteris materialistes en què tot ha de tindre una funció, per a mi un amic és una persona amb qui tens prou confiança per a compartir bons moments, però també per a contar-li les penes que t'afligeixen en el dia a dia, sense cap voluntat de colgar-lo en misèria, clar. En aquest aspecte la diferència amb un psicòleg estaria que no hi ha una relació monetària pel mig i que el psicòleg sempre ha de tractar de donar ferramentes per a lidiar amb el problema o tractar de superar-lo. D'un amic no pots esperar que et resolga la vida perquè no té la formació necessària ni perquè és un oracle, però de vegades el simple fet de compartir una enrònia t'aconhorta i t'ajuda a portar-ho millor. Moltes vegades en compartir una cabòria amb algú altre m'he adonat que allò que em preocupava no és exclusiu del meu ésser i que a totes les cases hi ha qüesti

 L'altre dia a un grup d'amics debatíem sobre el concepte de l'amistat, de com l'amistat no és un concepte universal, és a dir que no tots l'entenen de la mateixa manera, i de com el fet d'aqueixa disparitat de comprensions pot conduir a malentesos i a una frustració. Hom pot entendre que no hi ha un desenvolupament recíproc. A mi és una qüestió que em produeix neguit. D'ençà que me'n vaig anar de Xàbia a Calp he perdut el contacte amb molts amics, fins i tot he notat que moltes amistats han anat gelant-se, com a plantes que de no regar-se amb el contacte, han anat secant-se fins a morir. D'altres amistats són molt contextualitzades, es desenvolupen en un lloc i en un moment concret i quan eixes circumstàncies desapareixen és normal que l'amistat desaparega, o es quede atrapada en el temps. Sol passar amb la gent que he conegut en altres països o amb els amics de la facultat. Amb aqueixos quan estàvem l'últim any de carrera ens deiem, o ens e

Fa poc he mirat la pel·lícula franco-italiana  A Bigger Splash , del director italià Luca Guadagnino i que reprén la versió anterior francesa La piscine (1969). Una estrella de rock es recupera d'una operació a les cordes vocals en un xalet de l'illa italiana de Pantel·leria, acompanyada del seu xicón, un documentalista amb un passat térbol. Se'ls hi afegirà un productor molt pesat i la seua filla.  La pel·lícula m'ha permés de descobrir aquesta petita illa mediterrània que es troba a 60 quilòmetres i escaig de Tunísia, però que depén del municipi sicilià de Trapani, a 110 quilòmetres de l'illa. Hi viuen vora 8.000 persones i és un poc més gran que el terme de Xàtiva, tot i això, ha sigut un lloc molt valorat per la seua ubicació estratègica, com a plataforma comercial entre Àfrica i Europa i com a punt de venda d'esclaus. En l'actualitat a les seues costes arriben molts africans que tot just tracten de fugir de la misèria del continent.  La seua població in

 A l'institut estem de comiats i de jubilacions i l'altre dia, durant una festa em va vindre un pensament intrusiu: quan jo em jubile, cap de les persones que hi havia a la sala estarà present, moltes d'elles s'hauràn retirat, d'altres fins i tot hauran mort i per les meues classes hauran passat molts alumnes, els seus fills i fins i tot els seus nets i jo esdevindré un moble més del centre, una peça de col·leccionisme. Què serà del món en aquells dies? Hi restarà un món en què viure? Val la pena preocupar-se'n si la vida és tan atzarosa i la mort pot ser que arribe molt abans? I llavors torne a aterrat al moment present, al 2022 i encara queda temps.