UN PENSAMENT INTRÚS

 A l'institut estem de comiats i de jubilacions i l'altre dia, durant una festa em va vindre un pensament intrusiu: quan jo em jubile, cap de les persones que hi havia a la sala estarà present, moltes d'elles s'hauràn retirat, d'altres fins i tot hauran mort i per les meues classes hauran passat molts alumnes, els seus fills i fins i tot els seus nets i jo esdevindré un moble més del centre, una peça de col·leccionisme. Què serà del món en aquells dies? Hi restarà un món en què viure? Val la pena preocupar-se'n si la vida és tan atzarosa i la mort pot ser que arribe molt abans? I llavors torne a aterrat al moment present, al 2022 i encara queda temps.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL