DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Tot i que els arabismes són més freqüents en el lèxic, també hi ha algunes locucions i adverbis que són d'origen àrab.  Comencem per a la babalà que és una de les expressions més boniques que tenim i que ha mantingut viva el programa infantil homònim que es va retransmetre en Canal 9 des del 1990 fins al 2009. Les coses que es fan a la babalà, es fan arreu, sense mirar pèl. L'expressió que també admet les formes  es a la babal·là (aquesta més propera a l'àrab) o a la bovalà (pot ser per influència de bovalar, "lloc on pasturen els bous". Apareix també en la llengua sefardita com a a la babúla .  Sobre la seua etimologia, prové de l'àrab ala baab allah على باب الله que significa literalment "en la porta de Déu" i que podríem interpretar com "a la voluntat de Déu" és a dir, sense que hi haja un control humà. Paraula per paraula  ala és la preposició de lloc, baab significa porta i Allah és Al·là o Déu.  Il o Al·là o El o Baal és una deï

Fins a quin punt podem identificar-nos amb un objecte, amb un lloc material? De quina manera pot arribar a representar un estat ideal, un qualsevol temps ja passat va ser millor? Quan era menut vivíem en una casa prop de la mar, la flaire humida s'escolava entre els vidres, els ventijols frescos travessaven el calaix de les persianes i quan estava furiosa, es podien sentir els seus rugits. Jo tenia una cambra molt gran, amb un finestral des del qual podia veure les estrelles a les nits i el Montgó des del llit. Encara recorde despertar-me una nit d'agost de 1999 i vore tota la muntanya sagrada encesa en flames i el pesar que vaig tindre. Però un dia ens vam mudar. La nova casa era més gran però no estava prop de la mar. Ja no tindria una cambra gran ni un gran finestral. Ara tindria una cambra menuda i una finestra estreta que donava a un pati interior i la cambra era fosca i humida i fins i tot de dia calia que tinguera els llums encesos i sobretot ja no tenia la vista del Mon

Un matí de juliol d'eixos que el cant de les xitxarres entabanen les oïdes i que les carreteres es tornen líquides. He de baixar a Benidorm amb el cotxe, l'horror. Bé que no és necessari baixar en cotxe però si prenguera el Tram pot ser, encara estaria fent el trajecte. Al final prenc el cotxe, així acaben educant-nos a la Marina, a no considerar el transport públic per ineficiència i a acabar lligat a una cadena de ferro que pesa tones i que malgrat la robustesa, és molt delicada. Intente deixar el cotxe prop de l'estació, en un gran descampat de terra però no hi cap ni un vehicle més. Recórrec tot l'espai, reduït a distàncies mínimes per culpa de la gent que estaciona arreu. Resant per a no acabar afegint-li ratlles al xassís i arrebossant-me de pols sota l'atenta observança del Puig Campana. No hi ha èxit, però. Entre els treballadors de la comarca que hi baixen i les hordes de turistes que empaqueten el para-sol, les cadires i la uela dins d'un sis-cents,

L'altre dia en un exercici em van demanar definir-me amb 5 paraules, no podia pensar-ho gaire així que vaig elegir estes cinc: intel·ligent, pessimista, curiós, empàtic i indecís. Em considere intel·ligent perquè en general no em costa entendre les coses i se'm dóna bé relacionar conceptes, aplicar-los a la vida diària i aprendre tot i que sempre m'he considerat un negat per a les matemàtiques i que tampoc he destacat per notes bones, més aïna tirant a  mediocres. Mediocritat crec que és el que millor definiria la meua vida d'estudiant perquè em resultava moltes voltes avorrit i tampoc tenia gaires estímuls. Pessimista perquè és com m'educaren, a vore sempre el costat negatiu de les coses i a esperar sempre les tronades. És una cosa amb què intente lidiar diàriament i que confie poder esborrar algun dia perquè acabe per soterrar-me en idees tòxiques i no gaudisc de les situacions com venen. Curiós perquè sempre estic obert a conéixer noves realitats i a aprendre cos