Intente mamprendre tantes coses que sé que no acabaré perquè sé que cada volta que pare el ritme torne a la nostàlgia i a la malenconia, com si no sapiguera ja, que són ports traïdors i que les naus que en ells cerquen recer, acaben enfonsades en la mar de l'oblit. M'agradaria trobar altres ports de més optimistes i poder aventurar-me a mar oberta però sempre romanc ancorat en els records. Records idealitzats, irreals, cants de sirena que m'atrauen cap a un abisme profund. Penèlope feia i desfeia el seu teler per a no perdre l'esperança, jo, per a no caure en la desesperança.
Entrades
S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2019