DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

La setmana passada vaig estar de viatge per Alsàcia, una de les regions històriques de França. Des del 2014 forma part del Grand-est després d'una reforma que va fer l'estat que amb l'excusa de millorar l'administració, tracta a l'hora d'esmolar els sentiments regionals agrupant diversos territoris en unitats superiors, en este cas Alsàcia amb la Lorena, les Ardenes i la Xampanya, com si de sobte ens separaren de València i ens posaren amb Múrcia, Albacete, Almeria i Conca.  El territori alsacià és un graben o fossa resultat de l'orogènia de l'oligocé que va tindre lloc entre fa trenta i vint milions d'anys. En alçar-se la serralada dels Vosges a ponent i la Selva Negra a llevant, es va formar esta depressió solcada pel riu Ill o El que naix al sud al Jura i desemboca dos-cents quilòmetres més al nord en el riu Rin. Este riu dona nom a la regió d'Elsaß en alemany i conforma un territori caracteritzat climàticament per uns hiverns freds, uns estiu...

Raixnu és una divinitat de la religió zoroàstrica, juntament amb Mitra i Sraoixa, els tres jutgen les ànimes dels morts i les condueixen en el més enllà, és a dir que són psicopomps. Dins d'esta triada, Raixnu simbolitza la virtut i la justícia i se'l representa amb una balança a les mans amb la qual jutja les accions dels hòmens, com Sant Miquel en el cristianisme. El seu nom se'n deriva d'un verb protoindoeuropeu que significava posar ert, alinear. Encara que no és un déu indoeuropeu, malgrat el seu nom, esta triple divinitat apareix en la mitologia grega com Minos, Èac i Radamantis, pot ser degut a influències mútues. Cognat del persa Raixnu hi ha el verb llatí rego que dona regir i tots els seus derivats com corregir, dirigir, erigir i altres paraules com recte, regla o rei i adreçar, endreçar. És un conjunt de mots molt fèrtil i propi de societats jerarquitzades. En l'hindi dona la paraula rajà , que significa rei, maharajà que és un sobirà de sobirans o empera...

 Primer va ser la vaga, especialment la dels estudiants quan els majors deixaren de vindre o venien en hores alternes destruint qualsevol concepte d'horari i de temps. Els corredors de l'institut estaven buits, els materials preparats s'amuntegaven agarrant pols, a voltes n'apareixia un, d'alumne amb més ganes de conversar que de fer faena mentre els companys, professors, alguns que havien descobert una nova personalitat com a líders de masses, començaven a pensar en accions cada volta més absurdes. Si fora la Revolució Francesa, havien passat de la fase de tallar caps i repartir la terra a canviar el calendari i plantar arbres de la llibertat.  Després va ser la calor, des que vivíem instal·lats en esta dinàmica dantesca de trencar records en el termòmetre, de jornades càlides seguides de nits tropicals, de ponentades sense final, d'onades de calor rere onades de calor, de fugir del sol a tota hora, de no recordar la darrera (i esperem que no última) volta que ...

 L'arabista Mikel de Epalza (1938-2008) va tractar d'estudiar la jerarquia urbana del País Valencià en època andalusina a partir dels escrits de l'erudit valencià Ibn al-Abbar (1199-1260) tot i que este mai no va fer cap obra geogràfica, sinó que confeccionà una série de biografies d'erudits del Xarq al-Àndalus, de manera que el treball d'Epalza consistí a reconstruir a partir de les referències que hi trobà, en un territori restringit a les fronteres actuals del País Valencià perquè el Xarq al-Àndalus també comprenia llocs del sud de Catalunya, Múrcia i de les províncies de Terol, Conca i Albacete. Al respecte també, cal tindre en compte que al llarg del temps l'evolució fou constant pel que fa a les ratlles que delimitaven i les seues poblacions i les diferents categories jurídiques que els emparaven. Epalza diferenciava entre medines o poblacions grans, amals o poblacions d'influència local i lloc menuts com ara alqueries o raals. En un pla jeràrquic, les...