DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Basilea és la tercera més gran de Suïssa per població amb vora 180.000 habitants. S'ubica a la vora del riu Rin i fa frontera amb França i Alemanya, de fet alguns dels seus barris s'hi uneixen i s'hi pot anar caminant. Les temperatures són fredes en hivern i suaus en estiu, més suaus deguda la baixa altitud en comparació amb altres ciutats suïsses, encara que novament, la vaig visitar en plena ona de calor amb temperatures que rondaven els trenta graus, lluny dels vint acostumats en el mes de juliol. També compta amb precipitacions abundants, vora els 800 mil·limetres annuals. En l'actualitat la seua economia es basa en la indústria química i farmacèutica i pel seu port fluvial també passen un gran volum de mercaderies i genera un terç del PIB de tota Suïssa.  Poblada des de la prehistòria, s'hi han trobat jaciments cèltics i prop de Basilea, la ciutat romana d'Augusta Ràurica, a la població d'Augst. Sobre el tossal on hui s'ubica la catedral, els romans...

Colmar és la tercera ciutat d'Alsàcia per nombre d'habitants amb vora seixanta-set mil habitants en un terme de seixanta-cinc quilòmetres quadrats, més o menys com Dénia o Xàbia. S'ubica en la depressió del riu Rin i és travessada per un dels seus afluents, el Lauch, a més des de 1864 un canal artificial connecta la ciutat amb el riu Rin. A llevant s'alça la serralada dels Vosgues que protegeixen la ciutat dels vents humits de l'Atlàntic per això les precipitacions són moderades com a tota la regió. Les temperatures són fredes a l'hivern i moderades a l'estiu, però els darrers anys França es veu afectada per ones de calor molt fortes per culpa del canvi climàtic.  Gràcies a la seua ubicació, al bell mig de les rutes que van de la Mediterrània al nord d'Europa i de l'Atlàntic a l'interior del continent, ha sigut un centre comercial actiu. Ja en època romana hi havia algunes vil·les o explotacions agrícoles dependents de la ciutat de Argentovaria (...

Mulhouse és la segona ciutat d'Alsàcia per població i es troba al sud de la regió, ja fitant amb Suïssa i Alemanya, en una plana que es desplega als peus dels tossals que formen el Sundgau i regada per diversos cursos d'aigua, dels quals els més importants són el riu Ill, que dona nom al territori i el canal Rin-Roine que es va construir al segle XIX. Hi viuen vora cent mil habitants en una superfície de vint quilòmetres quadrats, un terme dalt o baix com el de Calp. Té un clima oceànic continentalitzat de precipitacions per sota dels mil mil·límetres anuals, però que superen la mitjana de la regió i una temperatura mitjana de deu graus anuals, hiverns al voltant dels cinc graus i estius de vint graus tot i que en esta visita la temperatura màxima estigué sempre al voltant dels trenta graus, lluny encara de la màxima de 39 graus que es va enregistrar en agost del 2003. Poblada des de la prehistòria, els romans hi arribaren de la mà de Juli Cèsar durant les seues guerres contra ...

La setmana passada vaig estar de viatge per Alsàcia, una de les regions històriques de França. Des del 2014 forma part del Grand-est després d'una reforma que va fer l'estat que amb l'excusa de millorar l'administració, tracta a l'hora d'esmolar els sentiments regionals agrupant diversos territoris en unitats superiors, en este cas Alsàcia amb la Lorena, les Ardenes i la Xampanya, com si de sobte ens separaren de València i ens posaren amb Múrcia, Albacete, Almeria i Conca.  El territori alsacià és un graben o fossa resultat de l'orogènia de l'oligocé que va tindre lloc entre fa trenta i vint milions d'anys. En alçar-se la serralada dels Vosges a ponent i la Selva Negra a llevant, es va formar esta depressió solcada pel riu Ill o El que naix al sud al Jura i desemboca dos-cents quilòmetres més al nord en el riu Rin. Este riu dona nom a la regió d'Elsaß en alemany i conforma un territori caracteritzat climàticament per uns hiverns freds, uns estiu...

Raixnu és una divinitat de la religió zoroàstrica, juntament amb Mitra i Sraoixa, els tres jutgen les ànimes dels morts i les condueixen en el més enllà, és a dir que són psicopomps. Dins d'esta triada, Raixnu simbolitza la virtut i la justícia i se'l representa amb una balança a les mans amb la qual jutja les accions dels hòmens, com Sant Miquel en el cristianisme. El seu nom se'n deriva d'un verb protoindoeuropeu que significava posar ert, alinear. Encara que no és un déu indoeuropeu, malgrat el seu nom, esta triple divinitat apareix en la mitologia grega com Minos, Èac i Radamantis, pot ser degut a influències mútues. Cognat del persa Raixnu hi ha el verb llatí rego que dona regir i tots els seus derivats com corregir, dirigir, erigir i altres paraules com recte, regla o rei i adreçar, endreçar. És un conjunt de mots molt fèrtil i propi de societats jerarquitzades. En l'hindi dona la paraula rajà , que significa rei, maharajà que és un sobirà de sobirans o empera...

 Primer va ser la vaga, especialment la dels estudiants quan els majors deixaren de vindre o venien en hores alternes destruint qualsevol concepte d'horari i de temps. Els corredors de l'institut estaven buits, els materials preparats s'amuntegaven agarrant pols, a voltes n'apareixia un, d'alumne amb més ganes de conversar que de fer faena mentre els companys, professors, alguns que havien descobert una nova personalitat com a líders de masses, començaven a pensar en accions cada volta més absurdes. Si fora la Revolució Francesa, havien passat de la fase de tallar caps i repartir la terra a canviar el calendari i plantar arbres de la llibertat.  Després va ser la calor, des que vivíem instal·lats en esta dinàmica dantesca de trencar records en el termòmetre, de jornades càlides seguides de nits tropicals, de ponentades sense final, d'onades de calor rere onades de calor, de fugir del sol a tota hora, de no recordar la darrera (i esperem que no última) volta que ...