Entrades

SOBRE QUÈ FER EN ESTIU QUAN EL TEU CAP PENSA QUE JA NO QUEDA ESTIU PERÒ A PENES ACABA DE COMENÇAR?

 Primer va ser la vaga, especialment la dels estudiants quan els majors deixaren de vindre o venien en hores alternes destruint qualsevol concepte d'horari i de temps. Els corredors de l'institut estaven buits, els materials preparats s'amuntegaven agarrant pols, a voltes n'apareixia un, d'alumne amb més ganes de conversar que de fer faena mentre els companys, professors, alguns que havien descobert una nova personalitat com a líders de masses, començaven a pensar en accions cada volta més absurdes. Si fora la Revolució Francesa, havien passat de la fase de tallar caps i repartir la terra a canviar el calendari i plantar arbres de la llibertat.  Després va ser la calor, des que vivíem instal·lats en esta dinàmica dantesca de trencar records en el termòmetre, de jornades càlides seguides de nits tropicals, de ponentades sense final, d'onades de calor rere onades de calor, de fugir del sol a tota hora, de no recordar la darrera (i esperem que no última) volta que ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

MEDINES I AMALS DEL XARQ AL-ÀNDALUS EN L'OBRA D'IBN AL-ABBAR

 L'arabista Mikel de Epalza (1938-2008) va tractar d'estudiar la jerarquia urbana del País Valencià en època andalusina a partir dels escrits de l'erudit valencià Ibn al-Abbar (1199-1260) tot i que este mai no va fer cap obra geogràfica, sinó que confeccionà una série de biografies d'erudits del Xarq al-Àndalus, de manera que el treball d'Epalza consistí a reconstruir a partir de les referències que hi trobà, en un territori restringit a les fronteres actuals del País Valencià perquè el Xarq al-Àndalus també comprenia llocs del sud de Catalunya, Múrcia i de les províncies de Terol, Conca i Albacete. Al respecte també, cal tindre en compte que al llarg del temps l'evolució fou constant pel que fa a les ratlles que delimitaven i les seues poblacions i les diferents categories jurídiques que els emparaven. Epalza diferenciava entre medines o poblacions grans, amals o poblacions d'influència local i lloc menuts com ara alqueries o raals. En un pla jeràrquic, les...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

UNA CITA AMB LA NOSTÀLGIA

 A voltes necessite que la trama avance, que no hi haja únicament episodis de reblit, per això m'enrole en situacions que després vull evitar i els dies previs els passe malament. Ara ja sé que és l'ansietat qui em pren la veu. De fet, ja m'han dit: <<"m'he apuntat a tal, però realment no hi vull anar" és una frase que repeteixes molt>>, bé, tot siga per l'audiència. La qüestió és que fa poc he anat a un d'eixos llocs que quan va sorgir l'ocasió em pareixia una bona idea i a mesura que s'acostava el termini em creava més i més rebuig. Però ma mare una volta em va dir que millor penedir-se de fer les coses que penedir-se de no haver-les fet. És clar, que depén del context, no veig una situació en què penedir-se d'haver-se apunyalat o injectar-se droga siga millor que no haver-ho fet.  També és cert que des que va faltar ma mare estic intentant connectar més amb el meu passat, és l'únic que em queda per a deixar de sentir-me d...
1 comentari
Més informació

LOLA MONTEZ, UNA VIDA FASCINANT

El 1848 esclatà una revolució liberal a Munich, la capital del regne de Baviera. Malgrat les tímides reformes que havia fet el rei Lluís I per a modernitzar el país, o justament per això perquè inicialment va ser una revolta cortesana, com dic, el rei fou obligat a abdicar en el seu fill Maximilià II. En aquella nit revolucionària també va ser desterrada l'amant del rei, una jove cantant anomenada Lola Montez, comtessa de Landsfeld. De camí cap a l'exili, un més en la seua vida, Lola pensarà en què ha fet de mal. L'acusaven d'exercir una mala influència sobre el rei, de promoure el liberalisme, d'atacar el catolicisme i els jesuïtes. Va romandre uns mesos a Suïssa tot esperant trobar-se amb el seu amant regi, tot i això este havia fet via cap a París i ja no s'havien de tornar a vore mai més. Lola va córrer darrere del missatger i en eixir al carrer sols trobà la seua absència i el seu carro que girava la cantonada. Es va deixar caure en l'escalinata de marb...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

SERENDÍPIES

 Esta setmana he fet els exàmens de la UNED, m'he presentat a dues assignatures: Art dels segles XVII i XVIII i Història del Cinema. La d'art barroc i del segle XVIII és la que més m'ha agradat, especialment perquè tenia molts prejudicis cap a l'art barroc, el veia com un estil molt artificiós, carregat, exagerat, que ho és, però he comprés millor la seua raó de ser, que no és un simple caprici i m'ha paregut tot plegat, un estil molt més original que l'art renaixentista, malgrat que este gaudeix de millor propaganda. Per a esta assignatura he provat de gravar-me llegint alguns temes per a després sentir-me mentre passege els gossos, vaig amb el cotxe o isc a caminar. Fins i tot, em vaig motivar i vaig estar experimentant amb la inclusió de música de fons del barroc, tot i que això ho podia fer durant les vacances, en acabant el temps és el que n'hi ha. El cas és que el mateix dia de l'examen sols tenia oportunitat per a sentir dos temes de la vora cinqu...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ETIMOLOGIES PERSES (XX) REI

Des del 550 aC fins a l'any 1979 Pèrsia fou una monarquia i els seus governants duien el nom de xa, és a dir rei. Com a emperadors duien el títol de Xahanxà o rei de reis, sobirà de diversos sobirans, títol que també s'atribuí a Jesucrist, d'ací la mítica pel·lícula de 1961 de Nicholas Ray. El Xahnameh és una de les obres cimeres de la literatura persa, escrita per Fidawrsi l'any 1000 es tradueix com a Llibre dels Reis. És un llibre ben interessant pel seu contingut, explica la història del món, és a dir de Pèrsia, des de la creació del món fins a la conquesta islàmica i la seua idea era reivindicar la cultura persa enfront de l'àrab, i de pas, a mantindre la integritat política de Pèrsia, ajudant a crear consciència, per això és un dels pocs països islamitzats del Pròxim Orient que va conservar la seua llengua. La paraula xa deriva d'un mot indoeuropeu relacionat amb prendre o governar, per tant, seria aquell que té el poder, el que governa. Xšaθrapā era el tít...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

HE FET VAGA

He fet vaga perquè el govern intenta degradar l'educació pública en benefici de la privada. He fet vaga perquè l'escola pública és una de les millors defenses contra el feixisme rampant. He fet vaga perquè crec que l'escola pública és el millor vehicle per a integrar en la societat els nouvinguts. He fet vaga perquè baixen la ràtio d'alumnes per aula. He fet vaga perquè cada volta ens exigeixen millors resultats amb menors inversions. He fet vaga perquè el govern desvia diners públics en benefici de la privada. He fet vaga perquè el govern vol reduir el valencià a un element folklòric. He fet vaga perquè adeqüen els salaris a un nivell de vida cada volta més elevat. He fet vaga perquè crec en la lluita col·lectiva.  He fet vaga perquè no vull jubilar-me a setanta anys. Ara em costa tragar-me la mateixa gent egoista de sempre amb les seues mateixes justificacions que són incapaces de fer res per canviar les coses a banda de queixar-se de tot. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació