DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Raixnu és una divinitat de la religió zoroàstrica, juntament amb Mitra i Sraoixa, els tres jutgen les ànimes dels morts i les condueixen en el més enllà, és a dir que són psicopomps. Dins d'esta triada, Raixnu simbolitza la virtut i la justícia i se'l representa amb una balança a les mans amb la qual jutja les accions dels hòmens, com Sant Miquel en el cristianisme. El seu nom se'n deriva d'un verb protoindoeuropeu que significava posar ert, alinear. Encara que no és un déu indoeuropeu, malgrat el seu nom, esta triple divinitat apareix en la mitologia grega com Minos, Èac i Radamantis, pot ser degut a influències mútues. Cognat del persa Raixnu hi ha el verb llatí rego que dona regir i tots els seus derivats com corregir, dirigir, erigir i altres paraules com recte, regla o rei i adreçar, endreçar. És un conjunt de mots molt fèrtil i propi de societats jerarquitzades. En l'hindi dona la paraula rajà , que significa rei, maharajà que és un sobirà de sobirans o empera...

 Primer va ser la vaga, especialment la dels estudiants quan els majors deixaren de vindre o venien en hores alternes destruint qualsevol concepte d'horari i de temps. Els corredors de l'institut estaven buits, els materials preparats s'amuntegaven agarrant pols, a voltes n'apareixia un, d'alumne amb més ganes de conversar que de fer faena mentre els companys, professors, alguns que havien descobert una nova personalitat com a líders de masses, començaven a pensar en accions cada volta més absurdes. Si fora la Revolució Francesa, havien passat de la fase de tallar caps i repartir la terra a canviar el calendari i plantar arbres de la llibertat.  Després va ser la calor, des que vivíem instal·lats en esta dinàmica dantesca de trencar records en el termòmetre, de jornades càlides seguides de nits tropicals, de ponentades sense final, d'onades de calor rere onades de calor, de fugir del sol a tota hora, de no recordar la darrera (i esperem que no última) volta que ...

 L'arabista Mikel de Epalza (1938-2008) va tractar d'estudiar la jerarquia urbana del País Valencià en època andalusina a partir dels escrits de l'erudit valencià Ibn al-Abbar (1199-1260) tot i que este mai no va fer cap obra geogràfica, sinó que confeccionà una série de biografies d'erudits del Xarq al-Àndalus, de manera que el treball d'Epalza consistí a reconstruir a partir de les referències que hi trobà, en un territori restringit a les fronteres actuals del País Valencià perquè el Xarq al-Àndalus també comprenia llocs del sud de Catalunya, Múrcia i de les províncies de Terol, Conca i Albacete. Al respecte també, cal tindre en compte que al llarg del temps l'evolució fou constant pel que fa a les ratlles que delimitaven i les seues poblacions i les diferents categories jurídiques que els emparaven. Epalza diferenciava entre medines o poblacions grans, amals o poblacions d'influència local i lloc menuts com ara alqueries o raals. En un pla jeràrquic, les...

 A voltes necessite que la trama avance, que no hi haja únicament episodis de reblit, per això m'enrole en situacions que després vull evitar i els dies previs els passe malament. Ara ja sé que és l'ansietat qui em pren la veu. De fet, ja m'han dit: <<"m'he apuntat a tal, però realment no hi vull anar" és una frase que repeteixes molt>>, bé, tot siga per l'audiència. La qüestió és que fa poc he anat a un d'eixos llocs que quan va sorgir l'ocasió em pareixia una bona idea i a mesura que s'acostava el termini em creava més i més rebuig. Però ma mare una volta em va dir que millor penedir-se de fer les coses que penedir-se de no haver-les fet. És clar, que depén del context, no veig una situació en què penedir-se d'haver-se apunyalat o injectar-se droga siga millor que no haver-ho fet.  També és cert que des que va faltar ma mare estic intentant connectar més amb el meu passat, és l'únic que em queda per a deixar de sentir-me d...

El 1848 esclatà una revolució liberal a Munich, la capital del regne de Baviera. Malgrat les tímides reformes que havia fet el rei Lluís I per a modernitzar el país, o justament per això perquè inicialment va ser una revolta cortesana, com dic, el rei fou obligat a abdicar en el seu fill Maximilià II. En aquella nit revolucionària també va ser desterrada l'amant del rei, una jove cantant anomenada Lola Montez, comtessa de Landsfeld. De camí cap a l'exili, un més en la seua vida, Lola pensarà en què ha fet de mal. L'acusaven d'exercir una mala influència sobre el rei, de promoure el liberalisme, d'atacar el catolicisme i els jesuïtes. Va romandre uns mesos a Suïssa tot esperant trobar-se amb el seu amant regi, tot i això este havia fet via cap a París i ja no s'havien de tornar a vore mai més. Lola va córrer darrere del missatger i en eixir al carrer sols trobà la seua absència i el seu carro que girava la cantonada. Es va deixar caure en l'escalinata de marb...

 Esta setmana he fet els exàmens de la UNED, m'he presentat a dues assignatures: Art dels segles XVII i XVIII i Història del Cinema. La d'art barroc i del segle XVIII és la que més m'ha agradat, especialment perquè tenia molts prejudicis cap a l'art barroc, el veia com un estil molt artificiós, carregat, exagerat, que ho és, però he comprés millor la seua raó de ser, que no és un simple caprici i m'ha paregut tot plegat, un estil molt més original que l'art renaixentista, malgrat que este gaudeix de millor propaganda. Per a esta assignatura he provat de gravar-me llegint alguns temes per a després sentir-me mentre passege els gossos, vaig amb el cotxe o isc a caminar. Fins i tot, em vaig motivar i vaig estar experimentant amb la inclusió de música de fons del barroc, tot i que això ho podia fer durant les vacances, en acabant el temps és el que n'hi ha. El cas és que el mateix dia de l'examen sols tenia oportunitat per a sentir dos temes de la vora cinqu...