DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

  Germà en persa es diu برادر [barodar]. En tadjik бародар [barodar] i en dari  i trobem cognats a moltes llengües com ara l'anglés brother, l'alemany Bruder, el neerlandés broer, l'ídix ברודער [bruder] o el suec bror, això pel que fa a les llengües germàniques.  En una altra família com l'eslava trobaríem el rus i ucraïnés  брат [brat] o el serbi брат [brat].  El serbi també té un doblet ja que буразер [burazer] que es fa servir amb un sentit més col·loquial, hi arriba a través del turc des del persa.  En les godèliques hi ha el gal·lés brawd i el gaèl·lic escocés bràthair. En l'antic grec un  φρᾱ́τηρ [fráter] era un conciutadà o camarada. Més lluny, en l'hindi diuen भ्रातृ [bhratr]. Pel que fa a les llengües llatines, el llatí frater donà el romanés frate, el sicilià frati, el francés frère o l'occità fraire. L'italià fratello es formà a partir d'un diminutiu. A les llengües de la península Ibèrica, en tenim, de descendents a l'ambient relig

 Vaig acabar en Prato de casualitat perquè la meua intenció era visitar la catedral de Florència, allargar-me fins a l’església de la Santa Creu i vore un parell de llocs més que em faltaven de la capital toscana. En canvi, el calendari litúrgic no estava a favor meu i com que era el dia de l’Epifania i eixe dia cap de les esglésies podia ser visitada, llavors vaig haver d’improvisar un pla. Mirant el mapa, vaig trobar Prato, nom que em sonava i no sé ben bé, pot ser de les classes d’història moderna, en una d’eixes inacabables guerres de la Itàlia renaixentista. A més a més,  no és gaire lluny de Florència, a vora vint quilòmetres i mitja hora en tren. Prato rep el sobrenom de la capital de la moda italiana, tot per damunt de Milà, que s’ha fet universalment famosa gràcies a les seues passarel·les de roba que ningú es posaria mai i les seues boutiques de preus fora de l’abast del comú dels mortals. La tradició industrial de Prato, si no de tota la regió, ve de ben antic. Gràcies a l’a

  Prop del port de Hèlsinki hi ha la vanha kirkko o església vella, un dels edificis més antics de la ciutat, tot i que data solament del 1826. Això és perquè la ciutat fou fundada pel rei de Suècia com a base comercial el 1550 i les construccions eren de fusta, material que crema amb facilitat  Hèlsinki esdevingué capital de Finlàndia després de 1814 quan passà a la sobirania dels tsars de Rússia i estos van considerar que l’antiga capital, Turku estava massa a prop de Suècia.  Bé, esta església no destaca gaire, la típica arquitectura sòbria dels temples luterans seguint el disseny neoclàssic. Però davant hi ha les restes de l’antic fossar, amb tombes dels segles XVIII-XIX. Les làpides són un exercici d’història. És que abans de la Segona Guerra Mundial Finlàndia era un país molt pobre amb una agricultura d’escàs rendiment, a causa d'un paisatge tan agrest i un clima poc agraït. Això vol dir que en època senyorial els nobles no treien el gros de les seues rendes de l’explotació d

A principis del segle XXI, Xàbia i tants altres pobles de la Marina, immersos en plena bambolla immobiliària va  vore  aparéixer com a bolets urbanitzacions per tot arreu, vinculades a la burgesia rendista i al llavat de diners. Es construïa per construir, per un horror vacui  i ens deixà tot una munió de cases de nul valor arquitectònic i poques comprensions urbanístiques. Eren temps en què el promotor feia l'obra i després si volia, feia el carrer, i al seu gust (filosofia que ens ha deixat a Xàbia un mosaic com la Via Augusta). Tanmateix,  hi ha alguna urbanització que destaca pel seu exotisme. Per exemple,  Puerta   Fenicia , a la vora del Camí Cabanes. Per a la seua inauguració dugueren fins i tot actors de Terra Mítica, vestits d'egipcis i romans per a fer la comèdia. D arrere d'aquest projecte hi havia el capital de Butros   Ghali  un membre de la burgesia i classe política egípcia copta. Tot i que les cases que s'hi van construir no tenen evocacions orientaliste

Dona en persa es diu زن, de la mateixa arrel indoeuropea que ha donat el rus жена [zhená] i l'ucraïnés ж iнка [zhínka] o el grec γυναίκα [yinéka] amb el mateix significat. Entre les llengües germanes tenim el suec kvinna, mentre que és curiós el cas de l'anglés queen , que vol dir hui reina. En les llengües llatines este concepte de feminitat es va concentrar en una part de l'anatomia, així del llatí cunnus tenim cony, amb formes paregudes a tota la família de la romanitat.

No sé quan va ser exactament que vaig començar a sentir antipatia pels pallassos. És que per a mi són el contrari del que pretenen representar: alegria i felicitat. Si ho penses bé, són unes persones inquietants, amb la cara pintada de blanc i empolsimada de talc, les faccions marcades de roig viu, com si fora sang, uns cabells abundants als costats, ataronjats com el foc, estufats de perruqueria dominical. Resulten tètrics. Trobe que esta animadversió s'inicià de menut. En aquell temps m'agradava vore per la tele Sailor Moon, la feien en estiu als matins, però en els salvatges 90 seguir un programa per la tele era ben difícil: els llevaven, els posaven, els reposaven, els canviaven d'hora sense ordre ni concert. Potser és que llavors la gent no tenia criteri i mirava qualsevol cosa que li passaren per davant del tub catòdic. La qüestió és que jo tampoc podia quedar-me sol a casa i em passava bona part dels estius seguint ma mare per xalets diversos i amb una bossa carregad