Entrades

MALEÏDA PRIMAVERA

  Parafrasejant la Loretta Goggi, maleïda primavera que arrambla amb tot. Després d'un hivern tranquil, la primavera arribà  amb  vents huracanats i després d'una visita  llampec  al Marroc que em va servir per a  adonar-me  que enguany no aprovaria l'àrab, van començar les visites a l'hospital assaonades per sessions d'avaluació i dos estudiants de pràctiques. Pasqua pareix que va donar un respir i malgrat les pluges, poques les d'enguany en un any de sequera que ha tornat de marró totes les muntanyes, s'agraí el fet de romandre a casa. Després de tornar a la faena, tocà lidiar amb fer classes en un poble que viu les festes patronals a flor de pell i remar contra corrent per a poder acabar tot el temari de Segon de Batxillerat. Proves metges, manifestacions, més visites a l'hospital i amb juny els exàmens finals, les avaluacions finals, graduacions, de nou a Itàlia, més reunions i més hospital i arribe a juliol cansat i esgotat amb baixa bateria per a t

ETIMOLOGIES PERSES (VIII) VACA

La paraula vaca en persa es diu گاو (kòv) una veu protoindoeuropea que la relaciona amb el sànscrit गोवृष (govrsa) En el continent europeu trobem entre les llengües goidèliques el gaèlic escocés bó , també en derivaria la paraula gallega busto referida a lloc de pasturatge. Entre les llengües germàniques hi ha l’anglés c ow , el nerlandés koe , l’alemany Kuh , l’ídix קו [ku ] i el suec ko . El grec βόδι prové del grec antic βοῦς que donà interessants derivats com bucòlic, referit als pastors, bulímia, que significa literalment: fam de bou o butyrum una mantega de llet de vaca que en anglés evolucionà a butter i també a la resta de llengües llatines com el francés beurre , l’italià i l’aragonés burro o l’occità burre . En llatí evolucionà a bos , amb representants a totes llengües romàniques com ara el portugués boi , el castellà buey , l’aragonés i l’italià bue , el català, l’occità i el romanés bou , el francés boeuf o el sicilià voi. A més el francés boeuf passà a l’ang

EL TRÀNSIT DE LOMBARDI

Imatge
La petita església de Santa Maria de la Vida a Bolonya guarda dos petits tresors, d'un en vaig parlar l'entrada anterior, el grup de terracota del Lament sobre Crist mort. A la planta superior hi ha un altre es troba el conjunt escultòric dit el Trànsit de la Mare de Déu. És obra de l'escultor de Ferrara  Alfonso  Lombardi (1497-1537), feta per encàrrec de la confraria dei  Battuti  entre 1519 i 1522 per al seu oratori particular. La  baixa edat mitjana  va conéixer el desenvolupament de moltes confraries, organitzacions de laics que es reunien amb el pretext d'honrar  este  o aquell sant i que en un context dominat per la religió, servien per a fer lligams en contextos urbans i que de pas permetia facilitar l'entrada al paradís. Així trobem a la ciutat de Bolonya els  battuti  o flagel·lants blancs, un grup de laics que havien fundat l'hospital de Santa Maria de la Vida per a atendre els pelegrins, atés que la tomba de Sant  Domènec  havia convertit la ciutat e

EL LAMENT DE NICCOLÒ DELL'ARCA

Imatge
  Ira, ràbia, dolor, incredulitat, un plany silenciós...l'escultor Niccolò dell'Arca (1435-1494) va capturar en un instant tota esta gamma de sentiments en el grup dit Plany sobre Crist mort. L'obra d'este autor contrasta en un context renaixentista en què primava representar l'harmonia i l'equilibri, per això apareix com un dels autors gòtics. Clar que cal tindre en compte que les modes se superposen i coexisteixen, no se succeïxen sense solució de continuïtat. D'origen incert, probablement dàlmata o de Bari, va treballar en Nàpols amb el mallorquí Guillem de Sagrera i també amb l'holandés Claus Sluter dels quals va prendre eixe caràcter dramàtic i expressiu. En el grup trobem a Joan d'Arimatea agenollat i vestit amb la moda burgesa del segle XV, al seu costat Maria Salomé, la Mare de Déu, Sant Joan, Maria de Cleofàs i Maria de Magdala. En estes dos figures, l'arravat de violència s'acompanya amb el vol dels vestits, "un udol de pedra&q

DE BENIMARCO A TEULADA

Imatge
  Des del Pouet del Moro, el viatger troba el camí del Boticari que corre en paral•lel al barranc de l’Horta fins a arribar a una corba que el connecta amb el camí de Sant Miquel acompanyat d’ametlers, llimeres i ceps. En eixe punt sols cal deixar-se guiar per la silueta del campanar de Santa Caterina que per la seua esveltesa i elegància ben bé podria ser el Micalet de la Marina. Poc abans d’aplegar a la vila, es troba la Creueta de l’Ave Maria des de la qual, segons la tradició, Sant Vicent Ferrer beneint la vila de Teulada, la va protegir de l’atac dels pirates i de les pestes i segons pareix així ha sigut al llarg del segle. Entén però els pirates que venien en vaixell per la mar i no els que baixen de cotxes cars i duen maletins i les pestes malaltisses que delmaven la població i no les que es mengen el paisatge tot deixant una taca de formigó, contra eixos mals de la modernitat pot podia fer el Sant. Per fi la vila de Teulada però encara ha de passar per un altre dels escenar

ETIMOLOGIES PERSES (VII) FILLA

  Filla o xiqueta es diu دختر (dokhtar) del protoindoeuropeu *dʰugh ₂ tḗr   la que mama (la llet materna). Cognat de l’anglés daughter , del neerlandés dochter , de l’alemany Tochter o del suec dotter , טאָכטער [tokhter] en ídix. En grec la paraula θυγατέρα   si bé té un caràcter més dialectal. En rus: дочь [dotx], дочка [dotxka]o дoнька [donka]en ucraïnés, ће́рка  o ćérka  en serbicroat.   En finés les paraules tyttö (xiqueta) i tytär (filla) són manlleus de les llengües bàltiques. दुहितृ  [duhitr] en hindi.

HIPERCONNECTATS

  Amb la nova llei de la Generalitat s'ha prohibit l'ús de telèfons mòbils a les aules del País Valencià exceptuant alguns casos com l'ús didàctic o emergències, res nou perquè a molts centres eixa era la norma. Això sí, acabava per fer-se  els ulls grossos  en corredors i patis  a causa del  desgast continu que provocava, haver d'estar en estat hipervigilant i que altres companys passaren olímpicament. A més eixos  mateixos  en feien ús dins de l'aula i no per a ús didàctic ni per una emergència. Tot plegat la situació derivava en abusos: fotografies i gravacions sense permís, mirades de reüll a la butxaca cada cinc minuts, sessions de cine amb l'aparell amagat dins de l'estoig ...i  un seguit d'actituds que evidencien fins a quin punt s'ha desenvolupat una dependència respecte dels mòbils. Ara , però , les mesures són més restrictives i per una part trobe que serà positiu si tots ens en desintoxiquem un poc en una acció  col·lectiva . Perquè fa  30