Entrades

DE BENIMARCO A TEULADA

Imatge
  Des del Pouet del Moro, el viatger troba el camí del Boticari que corre en paral•lel al barranc de l’Horta fins a arribar a una corba que el connecta amb el camí de Sant Miquel acompanyat d’ametlers, llimeres i ceps. En eixe punt sols cal deixar-se guiar per la silueta del campanar de Santa Caterina que per la seua esveltesa i elegància ben bé podria ser el Micalet de la Marina. Poc abans d’aplegar a la vila, es troba la Creueta de l’Ave Maria des de la qual, segons la tradició, Sant Vicent Ferrer beneint la vila de Teulada, la va protegir de l’atac dels pirates i de les pestes i segons pareix així ha sigut al llarg del segle. Entén però els pirates que venien en vaixell per la mar i no els que baixen de cotxes cars i duen maletins i les pestes malaltisses que delmaven la població i no les que es mengen el paisatge tot deixant una taca de formigó, contra eixos mals de la modernitat pot podia fer el Sant. Per fi la vila de Teulada però encara ha de passar per un altre dels escenar

ETIMOLOGIES PERSES (VII) FILLA

  Filla o xiqueta es diu دختر (dokhtar) del protoindoeuropeu *dʰugh ₂ tḗr   la que mama (la llet materna). Cognat de l’anglés daughter , del neerlandés dochter , de l’alemany Tochter o del suec dotter , טאָכטער [tokhter] en ídix. En grec la paraula θυγατέρα   si bé té un caràcter més dialectal. En rus: дочь [dotx], дочка [dotxka]o дoнька [donka]en ucraïnés, ће́рка  o ćérka  en serbicroat.   En finés les paraules tyttö (xiqueta) i tytär (filla) són manlleus de les llengües bàltiques. दुहितृ  [duhitr] en hindi.

HIPERCONNECTATS

  Amb la nova llei de la Generalitat s'ha prohibit l'ús de telèfons mòbils a les aules del País Valencià exceptuant alguns casos com l'ús didàctic o emergències, res nou perquè a molts centres eixa era la norma. Això sí, acabava per fer-se  els ulls grossos  en corredors i patis  a causa del  desgast continu que provocava, haver d'estar en estat hipervigilant i que altres companys passaren olímpicament. A més eixos  mateixos  en feien ús dins de l'aula i no per a ús didàctic ni per una emergència. Tot plegat la situació derivava en abusos: fotografies i gravacions sense permís, mirades de reüll a la butxaca cada cinc minuts, sessions de cine amb l'aparell amagat dins de l'estoig ...i  un seguit d'actituds que evidencien fins a quin punt s'ha desenvolupat una dependència respecte dels mòbils. Ara , però , les mesures són més restrictives i per una part trobe que serà positiu si tots ens en desintoxiquem un poc en una acció  col·lectiva . Perquè fa  30

LA KAHINA

Imatge
                                                     La Kahina  és un personatge que encara hui entre els pobles amazics desperta una gran fascinació perquè representa la seua lluita contra els pobles invasors. Però com succeeix amb molts personatges i fets del període altmedieval, no disposem de moltes fonts que ens puguen donar dades fiables i on no arriba la veritat, prolifera la llegenda, per exemple se'n diu que tingué un harem de 400 hòmens, una fantasia més  pròpia  de l'orientalisme romàntic. Sabem que visqué a finals del segle VII a l'actual Algèria i que el seu nom era  Dihya , però  és més coneguda pel sobrenom que li posaren els àrabs al- Kahina , és a dir, la sacerdotessa perquè els seus atributs físics (ulls blaus, cabells negres i llargs) eren els propis d'una sacerdotessa. Estigué casada amb Kuseyla, un líder amazic i va tindre tres fills, un de pare amazic, un altre de pare grec i un altre de pare àrab. Hi ha molt de simbolisme al respecte, els tres pob

DE PEDRAMALA A BENIMARCO

Imatge
  El viatger continua el seu camí deixant arrere les escoles de Pedramala, acompanyat sempre per la majestuositat de la Serra d’Oltà i de la seua germana major, la Serra de Bèrnia, que amb 1128 metres d’altura separa i alhora uneix les dos Marines. Durant el segle XIX l’exportació de pansa des del port de Dénia esperonà el conreu de vinya i les terrasses que havien esculpit segles d’erosió, s’abancalaren i inundaren amb una mar de ceps. A la dreta del camí una senda condueix a l’ermita de Pedramala, un xicotet oratori per a les gents que s’hi instal•laren a conrear el raïm. És una construcció senzilla d’una sola nau dedicada a Sant Vicent Ferrer i que celebra les seues festes a mitjans de juliol quan els benissers s’hi troben, adés per a treballar la terra i ara per a estiuejar. De l’ermita estant, s’obri una balconada des de la qual s’albira el Penyal cap a migdia i el Cap d’Or cap a llevant, les principals fites marines de l’antiga baronia de Calp. Més avant es troba l’encreuamen

MEMENTO

Últimament, li pegue moltes voltes al tema de la mort, especialment per primavera. Els relats sempre associen els cementeris amb dies grisos, pluja, fred, solitud, en  canvi,  sempre he relacionat  estos  llocs amb dies rasos, de calor, primaverals, amb l'aire inundat de l'olor del lliri o del gesmil. Sent de moltes persones del meu voltant que ja no estan. De vegades arriben com un eco llunyà o a través d'un missatge dramàtic, però en qualsevol cas ja no és un fet extraordinari com podia ser-ho fa molts anys. Deu ser l'edat, la gent creix, es fa gran i mor, és el cicle natural de la vida, encara que l'absència provoca melangia i un lament per tots aquells futurs que de sobte han deixat de ser possibles. Ja deia Jorge Manrique que la mort no avisa i llavors em pregunte quina serà l'última vegada que faré això o allò o aniré ací i allà. Imagine que d'ací naixen tots  els  carpe diem que advoquen per gaudir el moment sense pensar, malgrat la realitat. A mi m&#

DE L'EGIPTE A CALIFÒRNIA, EL VIATGE DEL CONTE

Imatge
A finals del s.XIX, el Museu Britànic comprà una col·lecció de documents d'un antiquari anglés, entre els quals hi ha el Papir Harris que conté poesies amoroses i alguns relats egipcis de l’època de les dinasties XIX i XX, és a dir de fa tres mil anys. Un d’aquests relats conta la història del Príncep encantat, segons la qual hi havia un rei que anhelava un hereu, però els déus no li concedien el desig, així que després de pregar molt i finalment li va nàixer un fill. Ara bé, ben prompte les set sacerdotesses de la deessa Hathor van predir que l’infant moriria pel mos d'un gos, d'una serp o d'un cocodril. El rei va embogir, no podia creure que el destí li arravatara allò que graciosament li havia atorgat i per a evitar eixe tràgic final, el rei manà construir un palau al bell mig del desert i hi confinà el seu fill. És una constant a molts mites de l'Antiguitat, els vans intents dels humans per desfer allò que els déus ja han decidit i com a la fi, succeïx tot com e