DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

L'any 818, durant el regnat de l'emir Al-Hakam tingué lloc una rebel·lió a la ciutat de Córdova, en concret al raval de Saqunda. Darrere hi havia el partit dels malikites, una escola jurídica islàmica més oberta a acceptar tradicions no-àrabs, i els muladís hispano-romans (aquells convertits a l'Islam) que estaven en contra de la política fiscal de l'emir i de la seua política autoritària. Tingué l'epicentre al barri de Saqunda. L'esclafit es va produir després que un soldat del palau matara un ferrer durant una discussió. Saqunda o Xaqunda era una població romana propera a Corduba que en època emiral acabà annexionada a la ciutat. Se situa al lloc del Campo de la Verdad actual, en una revolta del Guadalquivir al sud i a l'altra riba de la ciutat. Com a repressàlia, Al-Hakam manà arrassar el raval, crucificar vora tres-cents juristes i expulsar els seus habitants, dels quals es calculen uns vint-mil. La meitat es va traslladar a la ciutat de Fes que s'ac...

 L'article 20 de la Constitució espanyola reconeix el dret a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció així com arreplega la llibertat de càtedra tot sense que es puga restringir mitjançant censura prèvia. Això es va escriure fa gairebé cinquanta anys. D'aleshores ençà han aparegut per tot arreu moviments seguidors del trumpisme moviments conservadors i populistes que es dediquen a qüestionar els drets que han tardat a aconseguir-se dècades sota la premissa d'un elitisme econòmic que pretén dotar de més privilegis aquells que tenen diners. Mentrestant a bona part del País Valencià des de la Transició ha anat formant-se un grup social de nou-rics vinculats a la rajola i al turisme que com pateixen la pena de no tindre solera tracten d'atorgar-se-la imitant el patriotisme barat dels Estats Units i adoptant un estil de vida nouriquista i coent. Esta gent que no han fet la se...

 Volia escriure sobre la meua participació en concursos d'escriptura enguany i com no n'he guanyat cap i he decidit abandonar i centrar-me a escriure per a mi i per divertiment, però tampoc considere que això puga ser interés d'algú. També volia escriure sobre les darreres pluges, sobre com plou sobre banyat i es neguen llocs que s'anomenen la marjal o el saladar, que els tolls cobreixen solars en obra on s'alcen grues i edificis, però que estem governats per sociòpates és evident. M'agrada anomenar-los sociòpates perquè manifesten un menyspreu constant cap als drets, els sentiments i les normes de la resta, no des d'un punt de vista mèdic, però sí moral.  I parlant de sociòpates, podria escriure com d'ací a un mes estarem segrestats per una colla de neoliberals acomplexats dels Estats Units, de com fa un any discutíem si reduir la jornada laboral i ara estem parlant sobre per què la democràcia se sustenta en una série de drets bàsics. Això fa molta por....

 A voltes una frase al vol o un mot mal triat poden fer córrer rius i rius de tinta per a discutir sobre les seues interpretacions. Això li passà al lingüista murcià Ibn Sídah quan se'n queixava que el seu àrab no era del tot correcte per culpa de viure rodejat d''adjam ( عجم ).   El mot 'adjam ( عجم ) vol dir en àrab estranger o bàrbar, que no parla de manera clara i ve d'una altra paraula أعجم [a'djam] que significa "mut", "que no parla", però té altres accepcions semàntiques subjectes a interpretacions que tractaré més avall, i clar, no ha faltat qui ha volgut llegir i interpretar eixe 'adjam com a "parlants d'una llengua romànica o mossàrab".   Ibn Sidah al-Mursí fou un erudit que va viure entre els anys 1007 i 1066, d'origen murcià, va desenvolupar la seua carrera a la cort taifa de Dénia que llavors era un far de cultura. Va escriure diverses obres que tracten temes de lexicografia, poesia i crítica literària ...

نارنگ [narang] en persa o норанг en escriptura tadjik, es refereix a la taronja amarga o naronja, és un mot que arribà des del sànscrit नारङ्ग [naaranga] a partir d'una llengua dravídica. نارنگی [narangi] és un adjectiu que s'empra per a denominar les mandarines.  A través de l'àrab نارنج [naarandj] torna al persa com a نارنج per a denominar la taronja borda i passà a moltes altres llengües com el turc narenç d'on passà al serbo-croat наранча/naranča , el rus medieval наранжи , l'espanyol naranja viatjà fins a Itàlia com a arancia i a Hongria com a narancs , a banda de moltes llengües ameríndies i el portugués laranja després d'una afèresi, fenomen que també ocorregué en el castellà (una naranja= una aranja), però recuperà la n- com a cultisme que esborrà la versió amb afèresi.  Bé de l'italià arancia o del castellà naranja passà a l'occità antic com a auranja i acabà donant irange mentre que passà al francés com a orange i d'ací al neerlandés oran...

Este estiu vaig arribar a tindre gran dependència del mòbil, massa temps lliure unit a un estat d'angoixa vital eren una mala combinació, i el pitjor no era això, per a mi, era el volum d'hores invertides, a banda de descansar malament. Per mirar-lo abans de dormir, sentia que en el cap tenia un escrolejar gegant de música, situacions, cançons repetides sense parar. Per això, vaig decidir fer alguns canvis.  Als matins ja no mire el mòbil fins dues hores després d'haver-me alçat. Abans esmorzava amb el mòbil i per anar a la faena abans escoltava algun podcast en spotify, però m'estime sentir la ràdio del cotxe i evitar-me les notificacions.  Al llarg del dia sols consulte el mòbil cada dues hores, fins eixe moment ja no llig ni conteste missatges, no hi ha urgències, no soc metge i per descomptat que a partir de les quatre de la vesprada ja ni els mire si són de la faena, i el mateix pel que fa al correu, amb temes de la faena sols vull estar disponible de les huit del ...