DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

 L'article 20 de la Constitució espanyola reconeix el dret a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció així com arreplega la llibertat de càtedra tot sense que es puga restringir mitjançant censura prèvia. Això es va escriure fa gairebé cinquanta anys. D'aleshores ençà han aparegut per tot arreu moviments seguidors del trumpisme moviments conservadors i populistes que es dediquen a qüestionar els drets que han tardat a aconseguir-se dècades sota la premissa d'un elitisme econòmic que pretén dotar de més privilegis aquells que tenen diners. Mentrestant a bona part del País Valencià des de la Transició ha anat formant-se un grup social de nou-rics vinculats a la rajola i al turisme que com pateixen la pena de no tindre solera tracten d'atorgar-se-la imitant el patriotisme barat dels Estats Units i adoptant un estil de vida nouriquista i coent. Esta gent que no han fet la se...

 Volia escriure sobre la meua participació en concursos d'escriptura enguany i com no n'he guanyat cap i he decidit abandonar i centrar-me a escriure per a mi i per divertiment, però tampoc considere que això puga ser interés d'algú. També volia escriure sobre les darreres pluges, sobre com plou sobre banyat i es neguen llocs que s'anomenen la marjal o el saladar, que els tolls cobreixen solars en obra on s'alcen grues i edificis, però que estem governats per sociòpates és evident. M'agrada anomenar-los sociòpates perquè manifesten un menyspreu constant cap als drets, els sentiments i les normes de la resta, no des d'un punt de vista mèdic, però sí moral.  I parlant de sociòpates, podria escriure com d'ací a un mes estarem segrestats per una colla de neoliberals acomplexats dels Estats Units, de com fa un any discutíem si reduir la jornada laboral i ara estem parlant sobre per què la democràcia se sustenta en una série de drets bàsics. Això fa molta por....

 A voltes una frase al vol o un mot mal triat poden fer córrer rius i rius de tinta per a discutir sobre les seues interpretacions. Això li passà al lingüista murcià Ibn Sídah quan se'n queixava que el seu àrab no era del tot correcte per culpa de viure rodejat d''adjam ( عجم ).   El mot 'adjam ( عجم ) vol dir en àrab estranger o bàrbar, que no parla de manera clara i ve d'una altra paraula أعجم [a'djam] que significa "mut", "que no parla", però té altres accepcions semàntiques subjectes a interpretacions que tractaré més avall, i clar, no ha faltat qui ha volgut llegir i interpretar eixe 'adjam com a "parlants d'una llengua romànica o mossàrab".   Ibn Sidah al-Mursí fou un erudit que va viure entre els anys 1007 i 1066, d'origen murcià, va desenvolupar la seua carrera a la cort taifa de Dénia que llavors era un far de cultura. Va escriure diverses obres que tracten temes de lexicografia, poesia i crítica literària ...

نارنگ [narang] en persa o норанг en escriptura tadjik, es refereix a la taronja amarga o naronja, és un mot que arribà des del sànscrit नारङ्ग [naaranga] a partir d'una llengua dravídica. نارنگی [narangi] és un adjectiu que s'empra per a denominar les mandarines.  A través de l'àrab نارنج [naarandj] torna al persa com a نارنج per a denominar la taronja borda i passà a moltes altres llengües com el turc narenç d'on passà al serbo-croat наранча/naranča , el rus medieval наранжи , l'espanyol naranja viatjà fins a Itàlia com a arancia i a Hongria com a narancs , a banda de moltes llengües ameríndies i el portugués laranja després d'una afèresi, fenomen que també ocorregué en el castellà (una naranja= una aranja), però recuperà la n- com a cultisme que esborrà la versió amb afèresi.  Bé de l'italià arancia o del castellà naranja passà a l'occità antic com a auranja i acabà donant irange mentre que passà al francés com a orange i d'ací al neerlandés oran...

Este estiu vaig arribar a tindre gran dependència del mòbil, massa temps lliure unit a un estat d'angoixa vital eren una mala combinació, i el pitjor no era això, per a mi, era el volum d'hores invertides, a banda de descansar malament. Per mirar-lo abans de dormir, sentia que en el cap tenia un escrolejar gegant de música, situacions, cançons repetides sense parar. Per això, vaig decidir fer alguns canvis.  Als matins ja no mire el mòbil fins dues hores després d'haver-me alçat. Abans esmorzava amb el mòbil i per anar a la faena abans escoltava algun podcast en spotify, però m'estime sentir la ràdio del cotxe i evitar-me les notificacions.  Al llarg del dia sols consulte el mòbil cada dues hores, fins eixe moment ja no llig ni conteste missatges, no hi ha urgències, no soc metge i per descomptat que a partir de les quatre de la vesprada ja ni els mire si són de la faena, i el mateix pel que fa al correu, amb temes de la faena sols vull estar disponible de les huit del ...

  Visitar una ciutat és una manera de consumir-la, t'hi estàs un parell de voltes, passeges pels carrers del centre, veus quatre monuments antics, prens un café, menges i ja t'has fet una idea de com és eixa ciutat, extraus unes conclusions de com pensa, infereixes a partir de la mateixa experiència com batega el seu cor, més que eixa impressió siga falsa perquè en unes hores no es pot copsar una ànima que s'ha forjat durant segles. Per això, m'agrada caminar-les tant com puc i no sols els carrers més bells, també els que hi ha darrere de l'escenari, els seus voltants. M'agrada també caminar al llarg d'un territori, de població en població, vore com es dibuixa la ciutat en la llunyania, com es retalla el paisatge, com gradualment va omplint-se de mobiliari urbà per a després tornar a diluir-se tot en bancals que s'estenen fins on es perd la vista. El darrer dia del meu viatge a Alsàcia vaig agarrar un tren de nou fins a Colmar i a l'estació mateix, v...