DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

La primera catedral d'Estrasburg es va construir al segle VI durant la monarquia dels merovingis. D'aquella vella construcció no se'n conserva res, tampoc de la seua successora en època carolíngia que va ser incendiada al segle XI durant una guerra. En eixe moment es va alçar un tercer edifici d'estil otonià que anà ampliant-se durant quatre-cents anys i adaptant-se als estils de moda en cada moment i així passà del romànic al gòtic inicial i clàssic i finalment al gòtic radiant. Per tant, l'edifici acutal és el resultat de l'acumulació d'experiències al llarg del temps. El problema amb una obra que s'allarga tant és que arriba un moment que es desconnecta del projecte inicial i a mesura que creixia el poder econòmic de la ciutat, s'hi anaven sumant elements a la façana: escultures, torres, campanars. Tot això és un pes que la cimentació original no estava pensada per a suportar i a principis del segle XX l'edifici estigué a punt de solsir. Això ...

Si s'hi arriba amb el tren, l'estació és el primer edifici que dona la benvinguda a la ciutat d'Estrasburg. El tren hi va arribar per primera volta l'any 1841, però l'edifici actual es va construir el 1883 ja durant el segon Reich alemany, malgrat que l'arquitectura seguia el patró neorenaixentista que casava més amb la tradició francesa. En el 2007 es va reformar sota la direcció de l'arquitecte Jean-Marie Duthilleul que la va recobrir amb una controvertida cúpula de vidre a tall de capoll que permetia ampliar l'espai d'ús de l'edifici i protegir de l'oratge, però també oculta l'estació antiga. Amb vora tres-cents mil habitants, és la capital i ciutat més poblada d'Alsàcia, i també des del 2016 del Gran Est.  La ciutat antiga d'Estrasburg s'ubica en una illa fluvial del riu Ill afluent del Rin que dona nom a la regió d'Alsàcia, amb el temps i per a evitar la sedimentació i facilitar el tràfic de mercaderies, es construïre...

Basilea és la tercera més gran de Suïssa per població amb vora 180.000 habitants. S'ubica a la vora del riu Rin i fa frontera amb França i Alemanya, de fet alguns dels seus barris s'hi uneixen i s'hi pot anar caminant. Les temperatures són fredes en hivern i suaus en estiu, més suaus deguda la baixa altitud en comparació amb altres ciutats suïsses, encara que novament, la vaig visitar en plena ona de calor amb temperatures que rondaven els trenta graus, lluny dels vint acostumats en el mes de juliol. També compta amb precipitacions abundants, vora els 800 mil·limetres annuals. En l'actualitat la seua economia es basa en la indústria química i farmacèutica i pel seu port fluvial també passen un gran volum de mercaderies i genera un terç del PIB de tota Suïssa.  Poblada des de la prehistòria, s'hi han trobat jaciments cèltics i prop de Basilea, la ciutat romana d'Augusta Ràurica, a la població d'Augst. Sobre el tossal on hui s'ubica la catedral, els romans...

Colmar és la tercera ciutat d'Alsàcia per nombre d'habitants amb vora seixanta-set mil habitants en un terme de seixanta-cinc quilòmetres quadrats, més o menys com Dénia o Xàbia. S'ubica en la depressió del riu Rin i és travessada per un dels seus afluents, el Lauch, a més des de 1864 un canal artificial connecta la ciutat amb el riu Rin. A llevant s'alça la serralada dels Vosgues que protegeixen la ciutat dels vents humits de l'Atlàntic per això les precipitacions són moderades com a tota la regió. Les temperatures són fredes a l'hivern i moderades a l'estiu, però els darrers anys França es veu afectada per ones de calor molt fortes per culpa del canvi climàtic.  Gràcies a la seua ubicació, al bell mig de les rutes que van de la Mediterrània al nord d'Europa i de l'Atlàntic a l'interior del continent, ha sigut un centre comercial actiu. Ja en època romana hi havia algunes vil·les o explotacions agrícoles dependents de la ciutat de Argentovaria (...

Mulhouse és la segona ciutat d'Alsàcia per població i es troba al sud de la regió, ja fitant amb Suïssa i Alemanya, en una plana que es desplega als peus dels tossals que formen el Sundgau i regada per diversos cursos d'aigua, dels quals els més importants són el riu Ill, que dona nom al territori i el canal Rin-Roine que es va construir al segle XIX. Hi viuen vora cent mil habitants en una superfície de vint quilòmetres quadrats, un terme dalt o baix com el de Calp. Té un clima oceànic continentalitzat de precipitacions per sota dels mil mil·límetres anuals, però que superen la mitjana de la regió i una temperatura mitjana de deu graus anuals, hiverns al voltant dels cinc graus i estius de vint graus tot i que en esta visita la temperatura màxima estigué sempre al voltant dels trenta graus, lluny encara de la màxima de 39 graus que es va enregistrar en agost del 2003. Poblada des de la prehistòria, els romans hi arribaren de la mà de Juli Cèsar durant les seues guerres contra ...

La setmana passada vaig estar de viatge per Alsàcia, una de les regions històriques de França. Des del 2014 forma part del Grand-est després d'una reforma que va fer l'estat que amb l'excusa de millorar l'administració, tracta a l'hora d'esmolar els sentiments regionals agrupant diversos territoris en unitats superiors, en este cas Alsàcia amb la Lorena, les Ardenes i la Xampanya, com si de sobte ens separaren de València i ens posaren amb Múrcia, Albacete, Almeria i Conca.  El territori alsacià és un graben o fossa resultat de l'orogènia de l'oligocé que va tindre lloc entre fa trenta i vint milions d'anys. En alçar-se la serralada dels Vosges a ponent i la Selva Negra a llevant, es va formar esta depressió solcada pel riu Ill o El que naix al sud al Jura i desemboca dos-cents quilòmetres més al nord en el riu Rin. Este riu dona nom a la regió d'Elsaß en alemany i conforma un territori caracteritzat climàticament per uns hiverns freds, uns estiu...