DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

 La serralada Prebètica arriba fins a la Mediterrània i abans d'endinsar-se en la mar, dibuixa un conjunt de cingles que tanquen la badia de Xàbia pel sud. D'aquests el més destacat hui és el Cap de la Nau (en-castellano-para-que-lo-entiendan-todos Cabo de la Nao, un catalanisme segons la RAE perquè la castellanització dels noms valencians no obeeix cap regla més que la de fer que sonen menys valencians), cap que s'ha repetit falsament que és el punt més oriental de la Península i el primer lloc per on ix el sol. Tot i ser incorrecte el franquisme ens va "regalar" un eslògan turístic prou coent Amanecer de España, nom que encara du una avinguda de Xàbia i que duia també un col·legi. El franquisme reconeix implícitament que les illes Balears no són Espanya. A aquesta concepció errònia també han contribuït els hel·lenòfils i la seua dèria amb la suposada colònia grega d'Hemeroskopeion que han traduït com a "talaia del dia". Hauríem de parlar del prejud...

 Friburg o Friburg de Brisgòvia, per a diferenciar-la d'altres, és una ciutat del sud-oest d'Alemanya que s'ubica en l'estat de Baden-Württemberg, no gaire lluny de les fronteres amb França i Suïssa i als peus del Schwarzwald o Selva Negra. Esta "selva" és una serralada coberta per pins i avets que li confereixen una tonalitat fosca. Quan s'enfonsa la falla del riu Rin donà com a resultat dues serralades paral·leles, la serralada dels Vosges a ponent i la Selva Negra a llevant, i el graben o plana d'Alsàcia al mig.  La ciutat s'ubica en un congost que dibuixa el riu Dreisam, un dels molts afluents del riu Rin. Esta posició estratègica li permetia de controlar el trànsit fluvial alhora que quedava protegida pels tossals dels voltants. Amb vora dos-cents mil habitants és la quarta ciutat més poblada de l'estat federal, encara que forma una regió metropolitana, l'Oberrhein o Alt Rin, amb altres ciutats d'Alsàcia i del nord de Suïssa on viu...

La primera catedral d'Estrasburg es va construir al segle VI durant la monarquia dels merovingis. D'aquella vella construcció no se'n conserva res, tampoc de la seua successora en època carolíngia que va ser incendiada al segle XI durant una guerra. En eixe moment es va alçar un tercer edifici d'estil otonià que anà ampliant-se durant quatre-cents anys i adaptant-se als estils de moda en cada moment i així passà del romànic al gòtic inicial i clàssic i finalment al gòtic radiant. Per tant, l'edifici acutal és el resultat de l'acumulació d'experiències al llarg del temps. El problema amb una obra que s'allarga tant és que arriba un moment que es desconnecta del projecte inicial i a mesura que creixia el poder econòmic de la ciutat, s'hi anaven sumant elements a la façana: escultures, torres, campanars. Tot això és un pes que la cimentació original no estava pensada per a suportar i a principis del segle XX l'edifici estigué a punt de solsir. Això ...

Si s'hi arriba amb el tren, l'estació és el primer edifici que dona la benvinguda a la ciutat d'Estrasburg. El tren hi va arribar per primera volta l'any 1841, però l'edifici actual es va construir el 1883 ja durant el segon Reich alemany, malgrat que l'arquitectura seguia el patró neorenaixentista que casava més amb la tradició francesa. En el 2007 es va reformar sota la direcció de l'arquitecte Jean-Marie Duthilleul que la va recobrir amb una controvertida cúpula de vidre a tall de capoll que permetia ampliar l'espai d'ús de l'edifici i protegir de l'oratge, però també oculta l'estació antiga. Amb vora tres-cents mil habitants, és la capital i ciutat més poblada d'Alsàcia, i també des del 2016 del Gran Est.  La ciutat antiga d'Estrasburg s'ubica en una illa fluvial del riu Ill afluent del Rin que dona nom a la regió d'Alsàcia, amb el temps i per a evitar la sedimentació i facilitar el tràfic de mercaderies, es construïre...

Basilea és la tercera més gran de Suïssa per població amb vora 180.000 habitants. S'ubica a la vora del riu Rin i fa frontera amb França i Alemanya, de fet alguns dels seus barris s'hi uneixen i s'hi pot anar caminant. Les temperatures són fredes en hivern i suaus en estiu, més suaus deguda la baixa altitud en comparació amb altres ciutats suïsses, encara que novament, la vaig visitar en plena ona de calor amb temperatures que rondaven els trenta graus, lluny dels vint acostumats en el mes de juliol. També compta amb precipitacions abundants, vora els 800 mil·limetres annuals. En l'actualitat la seua economia es basa en la indústria química i farmacèutica i pel seu port fluvial també passen un gran volum de mercaderies i genera un terç del PIB de tota Suïssa.  Poblada des de la prehistòria, s'hi han trobat jaciments cèltics i prop de Basilea, la ciutat romana d'Augusta Ràurica, a la població d'Augst. Sobre el tossal on hui s'ubica la catedral, els romans...

Colmar és la tercera ciutat d'Alsàcia per nombre d'habitants amb vora seixanta-set mil habitants en un terme de seixanta-cinc quilòmetres quadrats, més o menys com Dénia o Xàbia. S'ubica en la depressió del riu Rin i és travessada per un dels seus afluents, el Lauch, a més des de 1864 un canal artificial connecta la ciutat amb el riu Rin. A llevant s'alça la serralada dels Vosgues que protegeixen la ciutat dels vents humits de l'Atlàntic per això les precipitacions són moderades com a tota la regió. Les temperatures són fredes a l'hivern i moderades a l'estiu, però els darrers anys França es veu afectada per ones de calor molt fortes per culpa del canvi climàtic.  Gràcies a la seua ubicació, al bell mig de les rutes que van de la Mediterrània al nord d'Europa i de l'Atlàntic a l'interior del continent, ha sigut un centre comercial actiu. Ja en època romana hi havia algunes vil·les o explotacions agrícoles dependents de la ciutat de Argentovaria (...