DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

En persa, la paraula دیو [div] ens remet al dimoni, un ésser maligne, tot i que si parem atenció a la pronúncia en persa dari o en tadjik, escrit дев i pronunciat [dew] ens adonem que originalment la seua naturalesa era ben diferent. Efectivament, si ens capbussem en la història de la llengua persa fins a arribar al 1500 abans de Crist, trobarem que llavors feia referència a un déu, un ésser dotat d'una naturalesa especial. La influència del zoroastrisme primer i de l'islam després canviaren el seu significat. Del persa se'n deriven l'hindi देव [dev] amb el mateix sentit, i el turc dev i el serbi-croat див / div amb el sentit de gegant. Cognats del mot persa, tenim el déu Tiwaz, divinitat solar dels luvites, els habitants d'Anatòlia i probablement relacionats amb els troians. Este Tiwaz era conegut com a Šiwat pels hitites. Entre les llengües cèltiques comptem amb el gaèlic escocés dia i el gal·lés duw, déu, i a més apareix en topònims com Deobriga , situada en...

 M'he fet un blog nou. Sí, en el 2026. Però si el món del cinema sols ens pot oferir reboots, vivim instal·lats en plena ona feixista i els genocidis i les guerres en Pròxim Orient tornen a ser tendència, per què no recuperar l'art dels blogs? En realitat ja té uns mesos de vida, me'l vaig fer per Nadal. M'abellia tindre un espai on parlar de les pel·lícules que mire, dels llibres que llig, de les cançons que sent, de les manifestacions artístiques que contemple. Ara, volia fugir de les simples dades tècniques pròpies dels inventaris, vull parlar-ne d'impressions, de les relacions que existeixen entre tot, de com hi apareixen les pors i obsessions de la humanitat i que malgrat tot portem dos mil anys i escaig giravoltant sempre sobre els mateixos temes.  https://culturadeconsum.blogspot.com/ 

  Fa uns dies he estat de nou per Itàlia, però esta volta per faena. Dins del programa Erasmus he anat a visitar un institut d'una localitat propera a Florència. Per a mi, el més destacable ha sigut tindre una excusa per a visitar de nou Florència perquè l'experiència en si no ha sigut tan edificant. M'explique, no és que utilitzen metodologies innovadores o que tinguen uns resultats acadèmics elevats. El programa està pensat per a poder difondre allò que millors resultats done, tot i que en la pràctica la possibilitat d'anar a visitar centres és més reduïda. Tot i això, no consisteix solament a veure què fan de diferent en un altre país, sinó que ajuda a ser més conscient del mateix sistema, no sols amb les seues mancances sinó també amb les seues fortaleses. El sistema educatiu italià és un poc diferent de l'espanyol i es pareix més a l'alemany. Entre l'ensenyament primari i secundari hi ha un ensenyament mig que va dels 10 als 14 anys, equivalent als nost...

 El dia 9 la uela, ma uela va fer 91 anys, quasi un segle, però ella ja fa temps que no és amb nosaltres. Els seus ulls miren, però ja no veuen, dels seus llavis ja no eixen romanços que cantava, ara sols preguntes per a intentar resoldre el trencaclosques del seu cap i relacionar aquelles persones que l'envolten amb un passat que es va enlairar. Les mans sempre les du ben arreglades, les ungles amb colors que abans no s'haguera atrevit a dur, però aquelles mans que en un altre temps cosien, raspallaven, fregaven, cuinaven arrossos i dolços i beneïen abans de dormir ja no es mouen. Quan era més jove una de les pors més grans que tenia era que la uela faltara, ara la vida s'ha encarregat de mostrar que hi ha coses pitjor que la mort com l'oblit. No recorde la darrera volta que vaig parlar amb ella sent ella perquè un dia en vore-la i em va preguntar qui era i a poc a poc la memòria anà esborrant-se-li fins al punt d'oblidar els seus germans, els seus nets i els seus ...

Ací hi ha la relació de llibres que vaig llegir el 2025 1.  El misteri del priorat de Sion (Le Secret de l'abbé Saunières, 2005)  de Jean-Michel Thibeaux (1949) és una novel·la de consum ràpid i ficció històrica sense gaires pretensions que s'endinsa en la figura de l'Abat Saunières que va viure a finals del segle XIX al Llenguadoc i que suposadament va descobrir un secret sobre l'Església catòlica en la població de Rènnas del Castèl i arran del qual arranca tot un gènere literari, un dels exponents més famosos del qual és El codi Da Vinci de Dan Brown. L'autor s'ha especialitzat en este tipus de ficció, i a voltes abelleix llegir coses lleugeres, especialment en vacances, però no em va paréixer gaire atractiu i a vegades se'm va fer pesat i llarg.  2. Fa anys em vaig llegir El color de la màgia (The colour of magic, 1983) de Therry Pratchett (1948-2015) i trobe que algun més de la saga del discmón, però ho vaig deixar perquè era difícil trobar-los a les bib...

Estes vacances he passat uns dies a Milà, en el nord d'Itàlia. La meua idea era visitar algunes ciutats de la Llombardia, fins i tot pujar a Suïssa, a Lügann; tanmateix, Trenitàlia, o millor dit la seua homòloga llombarda, Trennord m'han fet canviar molts plans. Bàsicament perquè trobar la informació dels trens és complicada i la relació entre el que apareix a Internet i la realitat és pura fantasia. La qüestió és que un matí després de quedar-me en el bitllet a la mà per a anar a Pavia, i com que feia molt de fred, vaig estar vagarejant per l'Estació Central que és enorme i vaig descobrir una llibreria. No una d'eixes llibreries petites d'estació que venen periòdics, mots encreuats, la Pronto i quatre best-sellers, no, una llibreria enorme de dues plantes.  Després de constatar les mateixes tendències que es veuen a Espanya, és a dir la moda d'eixes novel·les de tiktok d'edicions molt boniques, tapes recarregades i lloms de colors, però d'argument tan s...