DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

En persa peu es diu پا [paa] paraula que deriva del protoindoeuropeu *pṓds. Relacionat amb ell hi ha l'hindi  पांव [pav] o  पाँउ [pau]. El persa  پایجامه [paydjama] que vol dir cobriment del peu i a través de l'hindi i de l'anglés tenim la paraula pijama.  Tenim el gaèl·lic escocés sìos , avall.  El protogermànic  fōts donà l'anglés foot , el neerlandés voet , l'alemany Fuß , l'ídix  פֿוס [fus] o el suec fot . El grec antic πους evolucionà a πόδι en el modern i els derivats que tenim en les nostres llengües com podòmetre, octòpede, bípede, pòdium. El llatí pes té presència a totes les llengües romàniques: el romanés  picior , l'italià piede , el sicilià pedi , el francés pied , el català peu , l'occità pè , l'aragonés i el castellà pie , el portugués pé i derivats com pedal, pedicura, pedestre... Pel que fa a les llengües eslaves, el rus  пята i l'ucraïnés  п'ята , l'ídix  פּיאַטע [pyate] i el serbi-croat  пета /...

  La primera persona del singular en persa es من [man], escrit ман en tadjik, i originalment es referia a la forma d’objecte però amb el temps esdevingué també la del subjecte tot desplaçant la forma az/azo que encara s’empra en moltes variants de les llengües iranianes. Així és cognat de l’hindi मा [ma], del grec εμένα que deriva de l’antic acusatiu ἐμέ , del llatí me que ha donat mă, me o mi en les diferents llengües romàniques, de l’anglés me , l’alemany mich , el neerlandés mij , el suec mig , el gal·lés i gaèl·lic escocés mi , el rus меня , l’ucraïnés i serbi мене .

  La paraula per a dir centre o mig en persa és میان [miyan], dit миён [mijon] en tadjik. En hindi s’ha convertit en la preposició में [me] i ha passat a l’àrab com a مَيْدَان [maydaan] que vol dir plaça i que es un mot prou estés a zones que han entrat en contacte amb esta llengua per exemple l’ucraïnés майдан i una de les places més conegudes de Kiev, Євромайдан , l’Euromaidan. El rus i l’ucraïnés межа i el serbi-croat међа / međa en són cognats, però amb el significat de frontera o vora d’un terreny. Entre les llengües goidèiliques tenim el nom de la ciutat de Milà, coneguda com a   Mediolanum en llatí adaptat del gal, que voldria dir en mig de la planura, destacant la seua ubicació en la vall del Po. Dins de les llengües germàniques trobem l’anglés i el suec mid , el neerlandés midden i l’alemany Mitte . El grec ens dona μέσος i el llatí medius d’on venen per una part mots patrimonials com el romanés miez, l’italià mezzo , el sicilià mezzu , el català mig ,...

Home en persa es diu    مرد [mard] o мард en tadjik. La relació amb la resta de llengües indoeuropees és ben curiosa, però lògica ben mirada perquè ve d’una arrel *mer- amb el significat de morir. D’ací també el verb مردن [mordan] o мурдан en tadjik, morir. Del període mogol passà a l’hindi मर्द [mard] home o inclús, heroi, encara que també es pot dir   आदमी [ admii] un altre manlleu persa que procedeix de l’àrab, آدم [adam] home, que també existeix en hebreu i que nosaltres tenim com un nom propi Adam, el primer home. En les llengües germàniques tenim l’anglés murder , el neerlandés moord , l’alemany Mord, o el suec mord que es refereixen a un tipus específic de mort, en este cas d’un assassinat, quan la persona és morta amb premeditació i a més el seu cadàver era amagat perquè no poguera ser soterrat, que afegia dramatisme a la mort. Entre les llengües eslaves trobem el rus мереть i l’ucraïnés мерти o el serbi-croat мријети / mrijeti que significa també morir...

La paraula persa چه [txe] escrita en persa clàssic چی [txi] i que hui es considera una forma col·loquial, o чи [txi] en tadjik, té diferents funcions, ja que el trobem com a pronom interrogatiu què i com a determinant o adverbi quin . Cognats en trobem a les llengües germàniques: anglés what , neerlandés wat , alemany was, ídix וואָס [vos] suec vad. Entre les llengües eslaves hi ha l’ucraïnés що [shxo] o шо [sho] (més col·loquial) o што en algunes variants, el rus что [txto] o la forma més col·loquial шо i les formes serbi-croates de што/ штa . Pel que fa a les llengües goidèliques hi ha el gaèlic escocés cò o el gal·lés pwy, mentre que en grec trobem τῐ́ς [tís] i en llatí qui que dona què o qui.  En realitat la llista és molt llarga, el fet que a moltes llengües indoeuropees els pronoms/determinants interrogatius es pareguen com en el valencià què, quan, qui, com... indica una gran divergència evolutiva que provindria de les mateixes formes declinades, per exemple les forme...

Mare és una paraula gairebé universal, els filòlegs han relacionat la m amb els primers balbucejos infantils, d'ací que este so es troba present en moltes llengües del món per a dessignar l'engendradora de fills. Els perses en diuen  مادر [mader], модар en el tadjik. La trobem en l'hindi माता [mata], el rus мать [mat'], l'ucraïnés i el serbi-croata мати [mati] o мајка, el gaèlic escocés màthair , l'anglés mother , l'alemany Mutter i l'ídix מוטער [muter] , el neerlandés moeder , el suec mor , el grec μητέρα [mitera], el castellà, el portugués i l'italià madre , el sicilià matri , el català mare , l'occità maire , l'aragonés mai i el romanés mamă mostren un origen comú.

  La paraula آباد [abad]significa ciutat en persa i és molt prolífica en la toponímia del centre d’Àsia Islamabad (Pakistan), Hyderabad (Índia), Jalalabad (Afganistan), Faisalabad (Pakistan), Aixkhabad (Turkmenistan), Leninabad que va ser el nom de diverses ciutats a l’antiga Unió Soviètica. En persa té altres significats com populós, cultivat, habitat i prové del protoindeuropeu *peh₂ que es relaciona amb la protecció, i també amb el pastoreig. La relació amb altres llengües és més complexa, en el grec modern tenim ποιμήν que vol dir rector, però amb el significat original de pastor, vaja com passa amb les llengües llatines, el rector és el pastor d’ànimes. Del llatí pasco tenim en valencià péixer , el francés paître , l’italià pacere , el castellà pacer , l’occità pàisser , el portugués pastar , el romanés pa ş te ...que és l’acció d’alimentar el ramat. El que es dedica a péixer és el pastor i l’activitat la pastura. En les llengües germàniques trobem l’anglés food , l’al...

  El persa درخت [derakht], escrit дарахт en tadjiik, fa referència a un organisme viu amb fulles i un tronc de fusta que en ocasions dona fruits, és a dir un arbre. El mot indoeuropeu, segons alguns estudiosos vindria de l’adjectiu dur. Del persa ha passat a l’hindi com a  दरख़्त [darakht] En grec donà δόρυ , llança, mentre que en les llengües godèiliques hi ha el gal·lés dâr i el gaèlic escocés darach f ent referència no a qualsevol arbre, sinó al roure. D’una paraula derivada apareix el germànic trewa d’on venen l’anglés tree i el suec träd , i el grec δένδρο . També el llatí durus i els seus derivats a les llengües llatines referits a la duresa. Finalment també hi veiem el rus i ucraïnés дерево i el serbi-croat дре̑во/drêvo , tot arbres.

  خواهر [khokar] o хоҳар com s’escriu en tadjik, és com anomenen els perses la germana i conserva cognats en gairebé tota la branca indoeuropea. Eixa kh que sona tan forta va evolucionar ja en el persa mitjà des de la s- de l’indoeuropeu. En sànscrit hi havia स्वसृ [svasr] encara que en l ’ hindi es perdé. En el món eslàvic donà el rus, l ’ ucraïnés o el serbi-croat сестрa i per via de contactes també arribà al finés sisar . Pel que fa a les llengües goidèliques, trobem el gal·lés chwaer i el gaèlic escocés piuthar , amb una evolució fonètica també ben curiosa, en el primer cas per la seua proximitat al persa i en el segon, per eixa [p] que evolucionà d’una [f]. En l’àmbit germànic hi ha l’anglés sister , el neerlandés zuster , l’alemany Schwester , l’ídix שוועסטער [xvester] o el suec syster . A banda, en moltes llengües africanes i asiàtiques l’anglés sister s’ha adoptat com a sinònim d’infermera, empremta històrica de quan la professió mèdica estava controlada per...

Jove en persa es diu جوان [djavan],  ҷавон en tadjik. Ha passat al turc com a civan .  Trobem diferents cognats com l’hindi युवा [yuva], el gal·lés ifanc i el gaèl·lic escocés òg , l’anglés young , l’alemany jung i el seu derivat Junge , xiquet, el neerlandés jong , el suec ung o l’ídix יונג [yung]. Entre les llengües romàniques i derivat del llatí juven tenim el portugués jovem , el castellà joven , l ’ aragonés choven , el català i l ’ occità jove , el francés jeune , l ’ italià giovane , el sicilià giùvini .   El romanés té june , però és més comú el mot tânăr . Les paraules jònec, jònego i jònega amb que es denominen els bovins jóvens també en deriven. En la família eslava tenim el rus юный i l’ucraïnés юний tot i que les formes молодой i молодий són més comunes.

La paraula vaca en persa es diu گاو (kòv) una veu protoindoeuropea que la relaciona amb el sànscrit गोवृष (govrsa) En el continent europeu trobem entre les llengües goidèliques el gaèlic escocés bó , també en derivaria la paraula gallega busto referida a lloc de pasturatge. Entre les llengües germàniques hi ha l’anglés c ow , el nerlandés koe , l’alemany Kuh , l’ídix קו [ku ] i el suec ko . El grec βόδι prové del grec antic βοῦς que donà interessants derivats com bucòlic, referit als pastors, bulímia, que significa literalment: fam de bou o butyrum una mantega de llet de vaca que en anglés evolucionà a butter i també a la resta de llengües llatines com el francés beurre , l’italià i l’aragonés burro o l’occità burre . En llatí evolucionà a bos , amb representants a totes llengües romàniques com ara el portugués boi , el castellà buey , l’aragonés i l’italià bue , el català, l’occità i el romanés bou , el francés boeuf o el sicilià voi. A més el francés boeuf passà a l’ang...

  Filla o xiqueta es diu دختر (dokhtar) del protoindoeuropeu *dʰugh ₂ tḗr   la que mama (la llet materna). Cognat de l’anglés daughter , del neerlandés dochter , de l’alemany Tochter o del suec dotter , טאָכטער [tokhter] en ídix. En grec la paraula θυγατέρα   si bé té un caràcter més dialectal. En rus: дочь [dotx], дочка [dotxka]o дoнька [donka]en ucraïnés, ће́рка  o ćérka  en serbicroat.   En finés les paraules tyttö (xiqueta) i tytär (filla) són manlleus de les llengües bàltiques. दुहितृ  [duhitr] en hindi.

El persa és una llengua indoeuropea del grup indoari, així no és estrany trobar-hi molts cognats amb les llengües europees. Tanmateix, l'escriptura àrab i la religió musulmana fan que l'Iran ens parega un país molt alié.  Per exemple, porta es diu در, pronunciat [dar] i escrit també en tadjik дар [dar]. Entre els seus cognats, tenim l'anglés door, l'alemany Tür, , l'ídix טיר [tir], el neerlandés doer, el suec dörr. El rus двер [dvjer] i l'ucraïnés двері [dvjeri] o el grec θύρα [thyra] i l'hindi द्वार [dvar]. En llatí no tenim un cognat tan evident, ja que el protoindoeuropeu evolucionà a forum amb les seues evolucions, a banda del cultisme, com el català fur, el gallec foro, el castellà fuero. Un derivat curiós és forense, l'examinador que donava evidències públiques sobre algun delicte.