DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

En el segle III aC un grup de gals, després de travessar els Balcans i atacar Grècia, es va instal·lar en el centre d'Àsia Menor i creà el regne de Galàcia. Si fem cas a Estrasbó, provenien del sud de la Gàl·lia, d'una àrea compresa entre els Pirineus i el Massís Central francés i a causa d'un creixement de la població que l'havia duta a un nivell superior als recursos disponibles, alguns dels seus membres hagueren d'emigrar. Després de ser repel·lits diverses vegades, acabaren per consolidar el seu domini al centre de la península anatòlica amb Ancyra, l'actual Ankara, com a capital. S'enfrontaren als frigis, als licis, als micis, als capadocis i fins i tot als lidis del tot poderós regne de Pèrgam. Era tal la paor que causaven que després d'una victòria contra ells, el rei Àtal de Pèrgam (269-197 aC) manà fer diverses escultures en les quals estos celtes apareixien com a vençuts. Una d'estes obres és una joia de l'art hel·lenístic, el Gàlata M

  Germà en persa es diu برادر [barodar]. En tadjik бародар [barodar] i en dari  i trobem cognats a moltes llengües com ara l'anglés brother, l'alemany Bruder, el neerlandés broer, l'ídix ברודער [bruder] o el suec bror, això pel que fa a les llengües germàniques.  En una altra família com l'eslava trobaríem el rus i ucraïnés  брат [brat] o el serbi брат [brat].  El serbi també té un doblet ja que буразер [burazer] que es fa servir amb un sentit més col·loquial, hi arriba a través del turc des del persa.  En les godèliques hi ha el gal·lés brawd i el gaèl·lic escocés bràthair. En l'antic grec un  φρᾱ́τηρ [fráter] era un conciutadà o camarada. Més lluny, en l'hindi diuen भ्रातृ [bhratr]. Pel que fa a les llengües llatines, el llatí frater donà el romanés frate, el sicilià frati, el francés frère o l'occità fraire. L'italià fratello es formà a partir d'un diminutiu. A les llengües de la península Ibèrica, en tenim, de descendents a l'ambient relig