ELS GÀLATES

En el segle III aC un grup de gals, després de travessar els Balcans i atacar Grècia, es va instal·lar en el centre d'Àsia Menor i creà el regne de Galàcia. Si fem cas a Estrasbó, provenien del sud de la Gàl·lia, d'una àrea compresa entre els Pirineus i el Massís Central francés i a causa d'un creixement de la població que l'havia duta a un nivell superior als recursos disponibles, alguns dels seus membres hagueren d'emigrar.

Després de ser repel·lits diverses vegades, acabaren per consolidar el seu domini al centre de la península anatòlica amb Ancyra, l'actual Ankara, com a capital. S'enfrontaren als frigis, als licis, als micis, als capadocis i fins i tot als lidis del tot poderós regne de Pèrgam. Era tal la paor que causaven que després d'una victòria contra ells, el rei Àtal de Pèrgam (269-197 aC) manà fer diverses escultures en les quals estos celtes apareixien com a vençuts. Una d'estes obres és una joia de l'art hel·lenístic, el Gàlata Moribund, peça emblemàtica que sintetitza les característiques d'este corrent: la pèrdua de serenitat, la recerca del detall, la representació del pathos: el patetisme, el sentiment, la derrota, la mort.

Tanmateix, resten evidències de la presència gal·la a a l'actual Turquia?

No, malauradament els gals eren una minoria, un grup social dominant, però demogràficament tenien poc pes i acabaren per assimilar com a propis molts elements de la cultura frígia fins a diluir-se com el contingut d'un sobret de sucre en un got d'aigua. Tanmateix, tenim algunes referències històriques a la seua història posterior. Per exemple, Sant Jeroni al segle V en un comentari a la Carta als Gàlates de Sant Pau, esmenta que estos gàlates parlen de manera pareguda a aquells de Tréveris (Trier, actual Alemanya).

Un segle més tard, el monjo Ciril d'Escitòpolis també parla del cas d'un monjo gàlata que parlava la seua llengua nativa gàlata i no el grec, després d'haver sigut posseït pel dimoni. Fou en eixes dates quan la pressió de l'Església ortodoxa i de l'administració bizantina provocaren l'extinció del gàlata i del frigi, en favor del grec. 

Fora d'això, posseïm alguns antropònims acabats en -riks que es relacionen amb el -rix dels celtes, o en -marus (paregut a l'actual gal·lés mawr, gran). a nivell religiós, l'existència del déu Telesfor, fill d'Asclepi, s'ha posat en relació amb alguna divinitat gal·la, car este culte va nàixer en Pèrgam al voltant del segle I a.C.