GIRONA: DE PONTS, JUEUS I PEDRES VELLES
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjboJDbPSVb2bu6kMwe54i-9gTDr71LeRvp41BVoL3ee81KkNvB5nnx9vOgJyFxycUqRQBCvJsTFGEKLSt2p50pdJIDx95LG_RDK-nd4RsnUr5VyuSFC_BxVgG3mYJVFLfVVPqfMyroz_HUKYOVVUtCtl1rJgNeWA0LeN_thmMi9343kAsAhd-alX5Mzg/s320/photo_5785390642602556097_y.jpg)
Diumenge m'alce un poc marejat de converses tan intenses regades de vi i una mala nit adobada per la xafogor de Barcelona. Encara havia de fer via cap a Girona. Després d'acomiadar-me del meu amic, desfaig les passes pel metro fins a tornar a Sants. Afortunadament, el tren ix segons l'horari i hi arribe cap a migdia. Girona és la darrera capital provincial catalana que em faltava per vore . No hi havia estat mai, a la província, llevat d'un viatge escolar a la neu a la Masella i una visita fugaç a la pista de patinatge de Puigcerdà. A Girona continua fent calor, més seca i per a mi més suportable, tot siga dit. A més l'hotel és ben a prop de l'estació i malgrat arribar-hi abans de l'hora d'entrada, soc afortunat i la recepcionista em dona la meua habitació, així que tan bon punt m'allibere de l'equipatge, me'n vaig a descobrir la ciutat. Sense saber ben bé cap a on anar, m'enfile a buscar el riu Onyar. De la ciutat coneixia a travé