DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

 La Unió Europea decideix prohibir la difusió d'alguns mitjans de comunicació russos perquè difonen "informació tòxica" i a mi em preocupa si això crearà un precedent, si en el futur se censuraran altres mitjans de comunicació amb el pretext, i a criteri de qui així ho decidisca, que difonen informació tòxica. Un senyor en twitter em diu iradament que és el que demanen els temps de guerra i el que cal fer.  Sovint es diu, i és de les principals causes, és cert, que la crisi econòmica que deixà la Gran Guerra creà el clima social necessari perquè germinara el feixisme, però també durant la Guerra es prengueren una série de decisions que acabarien per afeblir les democràcies occidentals. Eren mesures que segons els apologetes, eren necessàries per als temps que vivien, com donar un major pes a l'executiu, acurtar els debats parlamentaris, el govern per decret, la legislació a base de cor i de sentiments patriòtics, vicis que després no pogueren ser eliminats. Que la gue

 Em passen una crítica literària prou destructiva sobre una novel·la valenciana i em crida l'atenció l'adjectiu "populista" i la frase "hui, qualsevol amb un bolígraf i un paper a la mà es creu legitimat per a escriure la seua història". Tot i que la crítica continua afegint-hi la idea de l'autoficció com a pretext per a amollar la seua biografia. Em pareix un punt de vista molt classista, perquè això que el crític diu populisme és donar la veu al poble, que també té somnis i aspiracions. Uns dies més tard, arran del premi en la Berlinale a una pel·lícula en català veig que un en twitter se'n queixa de la "politització" que se'n fa d'una pel·lícula espanyola. Emprar el terme politització per a mi és una bandera roja, però ja ho desenvoluparé més avant. Mire el seu perfil i veig que és un escriptor català i homosexual que ha publicat una novel·la en què conta la seua experiència com a addicte a les drogues i em torna a vindre al cap

La meua tutoria d'enguany convalida com a un curs de bomber bàsic perquè em passe l'any apagant focs. Quan ja tinc un focus controlat, em revifa per un altre i de vegades, també se'm travessen uns i altres per a fer-ne un de més gran. La qüestió és que tinc un parell d'alumnes que estan tot el sant dia sarpa a la grenya i intente de fer-los raonar. Un punxa a l'altra i l'altra li dedica floretes que fereixen molt. Vull fer-los entendre que eixa no és manera d'anar pel món i llavors em diuen que són sincers i em deixen desarmat perquè justament sempre prediquem sobre la importància de la sinceritat. Però clar, després quan torne a casa en el cotxe és quan em venen al cap les contestacions bones. Que sí, que és important ser sincer, però la sinceritat mai pot ser el pretext per a ser cruel, que la sinceritat quan hom no la demana està fora de lloc i que la sinceritat pot ser una arma constructiva, però també molt destructiva. I és que trobe de mal gust eixa ma

 L'altre dia un biotecnòleg acusava la filosofia de ser poc més que una pseudociència i que havia d'estar fora dels centres educatius. Li responien d'altres que les humanitats no aprofiten per a res i el més il·luminat comparava l'aprenentatge de la lectura amb l'escriptura, un fet necessari, amb dominar l'aritmètica. Molt a favor de què esta gent no aprenga ni a llegir ni a escriure i ens estalviarem haver de llegir estes estupideses, però no és més que un episodi més de la ciència per sobre de tot, que els que treballem als instituts hem de patir cada avaluació. Hui un assessor d'educació de Catalunya defensava que l'àlgebra era inútil per a molts alumnes i que per això no és menester ensenyar-la en l'educació obligatòria. És de justícia poètica que l'argument de la utilitat se'ls girara en contra, si no fóra perquè hi ha un corrent que cada vola més fa de la ignorància una bandera per a sentir-se orgullosos i que posa la gestió de les emoc