CIÈNCIES CONTRA HUMANITATS
L'altre dia un biotecnòleg acusava la filosofia de ser poc més que una pseudociència i que havia d'estar fora dels centres educatius. Li responien d'altres que les humanitats no aprofiten per a res i el més il·luminat comparava l'aprenentatge de la lectura amb l'escriptura, un fet necessari, amb dominar l'aritmètica. Molt a favor de què esta gent no aprenga ni a llegir ni a escriure i ens estalviarem haver de llegir estes estupideses, però no és més que un episodi més de la ciència per sobre de tot, que els que treballem als instituts hem de patir cada avaluació.
Hui un assessor d'educació de Catalunya defensava que l'àlgebra era inútil per a molts alumnes i que per això no és menester ensenyar-la en l'educació obligatòria. És de justícia poètica que l'argument de la utilitat se'ls girara en contra, si no fóra perquè hi ha un corrent que cada vola més fa de la ignorància una bandera per a sentir-se orgullosos i que posa la gestió de les emocions i la salut mental com a resposta a qualsevol problema. Jo trobe que el fet de no saber no ens farà més feliços, però sí més dòcils.
Ensenyar filosofia (pense en brut: Plató, Kant, Nietzsche) i ensenyar àlgebra (matemàtiques: probabilitat, trigonometria, successions) en una situació acadèmica actual és una bogeria (de fet, en dècades passades també ho devia ser, però no ens en recordem) perquè la nostra xicalla té unes altres prioritats i no sé fins a quin punt eixe cervell està prou desenvolupat per a capir la complexitat de la filosofia i la matemàtica així en brut. És tot important, certament, però trobe que el problema és la idea que tenen els polítics d'una llei d'educació i el currículum a imposar.
ResponEliminahttps://www.youtube.com/watch?v=ypr18UmxOas