DE LA SINCERITAT

La meua tutoria d'enguany convalida com a un curs de bomber bàsic perquè em passe l'any apagant focs. Quan ja tinc un focus controlat, em revifa per un altre i de vegades, també se'm travessen uns i altres per a fer-ne un de més gran. La qüestió és que tinc un parell d'alumnes que estan tot el sant dia sarpa a la grenya i intente de fer-los raonar. Un punxa a l'altra i l'altra li dedica floretes que fereixen molt. Vull fer-los entendre que eixa no és manera d'anar pel món i llavors em diuen que són sincers i em deixen desarmat perquè justament sempre prediquem sobre la importància de la sinceritat. Però clar, després quan torne a casa en el cotxe és quan em venen al cap les contestacions bones. Que sí, que és important ser sincer, però la sinceritat mai pot ser el pretext per a ser cruel, que la sinceritat quan hom no la demana està fora de lloc i que la sinceritat pot ser una arma constructiva, però també molt destructiva. I és que trobe de mal gust eixa mala llet disfressada de sinceritat i que s'abusa del concepte opinió, més quan l'opinió no es basa en fets sinó en prejudicis, tot plegat una mostra d'exhibicionisme mental.