EL PAÍS DELS BENIS

https://drive.google.com/open?id=1SotQtbnpMYP-35p783MoDBTbid8&usp=sharing

Fent clic a l'enllaç de dalt es pot accedir al mapa.

Des que els humans inventaren el llenguatge per comunicar-se, van tindre la necessitat de donar un nom a l'espai que els envoltava, a manera de domesticar el paisatge i fer-lo propi. Així rius, muntanyes, illes, hortes, barrancs... havien de rebre un nom. També els pobles obtingueren els seus noms, a fi de distingir-los dels seus veïns. Ara bé, per facilitar les coses, es féu clar que calia que aquests noms foren compartits per la comunitat, si cadascú donava un nom diferent a cada unitat, es requeriria molt de temps cada cop que es duguera un a la conversa. A més a més aquests noms es començaren a transmetre de generació en generació, els fills heretarien dels seus pares els noms dels rius i dels pobles com també heretaven terres i cases.

D'aquesta manera la toponímia és una gran ferramenta per conéixer i apropar-nos al nostre passat car els diferents topònims han quedat impresos en cada societat com un record indeleble. Repassar els noms d'un lloc ens ajuda a descobrir com s'han relacionat els pobladors amb el seu entorn, quins usos li han donat, quins temors i quines esperances els hi han despertat o quines civilitzacions s'hi han succeït.

Al País Valencià podem trobar una gran quantitat de noms ibèrics, llatins, àrabs, berbers, catalans, aragonesos, castellans, etc. i molts d'ells es repeteixen al llarg del temps i de l'espai. Però si hi ha un nom que abunda a la nostra terra és aquell que comença per beni-. Benidorm, Benissa, Benicarló, Benifassà, Beniatjar, Benifairó, Benigànim... la llista és prou extensa. I això únicament els municipis, si comencem a comptar partides, aldees o pedanies, el nombre augmenta significativament. Per què  és un nom tan prolífic? Bé, la seua presència ens parla d'un període significatiu de la història valenciana, el pas dels musulmans i dels moriscos.

Ben i el plural beni signifiquen fill o fills de. És una característica que comparteixen les llengües semítiques, no sols l'àrab sinó també l'hebreu o les diferents llengües berbers (o millor, donat el significat poc respectuós del mot berber, amazics). Si ens fixem en la Bíblia, veurem que el nom complet del rei d'Israel era David ben Yishay o David el (fill) de Jessé. Abans que es generalitzaren els cognoms a Europa era comú que la gent s'apel·lara amb el nom de son pare junt amb el nom propi, costum que ens els pobles continua molt viva. De fet molts cognoms europeus no són més que una continuació d'eixa tradició, així en anglés trobem els cognoms acabats en -son,, en holandés -zon o en alemany -sohn, que en eixes llengües es tradueixen per fill. També les llengües llatines han format cognoms amb sufixes que indiquen filiació, com l'italià -i, el portugués -es, el castellà -ez o el català -is.

Així quan trobem un topònim valencià que comença per beni- ens indica que en algun moment fou poblat per membres d'una mateixa família. Això era possible perquè els musulmans preferien un poblament dispers i en lloc de concentrar-se en grans viles optaven per petits nuclis formats per membres d'una mateixa família. Encara que perdoneu perquè aquí he simplificat i generalitzat massa i caldria parlar de moltes altres qüestions. Per exemple cal aclarir que  els musulmans no habitaven en petits nuclis familiars, sinó també en ciutats, per descomptat i a més a més no vol dir que els topònims que comencen en beni- siguen els únics d'origen musulmà, hi ha molts altres llocs que no duen aquest nom i que també foren habitats per musulmans.

Encara més com que tot no podia ser tan fàcil, els noms amb el temps i l'ús han acabat deformant-se i mutant. Vull dir que al País Valencià també s'ha produït una circumstància curiosa que és la següent. Els romans batejaren molts topònims en relació a la seua característica muntanyosa, això és, els donaren noms que començaven per Pinna (d'on ve la nostra paraula "penya"), quan arribaren els musulmans no feren tabula rassa i mantingueren molts noms llatins i ibèrics, ara però en les llengües semítiques no existeix el so P com el fem nosaltres i el so que més se li apropa és el de la B, en conseqüència eixos pinna esdevingueren binna en la seua pronúncia. Quan arribaren els conqueridors cristians i com que no sabien àrab, adoptaren els noms que ja existien tal com els sonaven, així per a ells beni i binna havia de ser la mateixa cosa i acabaren esdevinguen beni tots dos, per això tenim hui noms com Benissa i noms com Benicadell, sent cadascú d'origen distint.

Molt bé, no tots els benis- fan referència a aquests pobles familiars d'origen musulmà però per acabar-ho d'adobar no tots els benis passaren al català com a beni, sinó que patiren alguna transformació. No tan abundants però tenim altres topònims com Vinarós o Vinalesa. Encara més trobarem altres solucions produïdes per interpretacions posteriors dels seus habitants com Mirarrosa o Vilafamés.

Després d'aquesta llarga presentació, aquest treball el vaig començar fa més d'un any amb la intenció de recopilar el nombre  més gran de topònims començats per beni del País Valencià, s'hagen mantingut o s'hagen perdut, continuen denominant una població o no. En el mapa he decidit emprar el color verd per als benis que tenen un origen musulmà, el blau per als benis d'origen llatí i en taronja els que són d'adscripció dubtosa per haver-hi partidaris d'una i d'una altra solució. Els marcadors amb una forma arrodonida es refereixen a aquells que tenen una localització més o menys exacta mentre els marcadors de forma angular indiquen localitzacions aproximades, ja que per un motiu o per l'altre, es desconeix la seua ubicació exacta.

Finalment no és una relació tancada i espere poder anar ampliant-la amb el temps. En l'actualitat he arribat a vora 360 topònims, espere trobar-ne més. Aquí deixe una llista de la bibliografia que he emprat per a documentar-me. També m'han sigut d'ajuda el Corpus Toponímic Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i el Terrasit, un portal amb informació gràfica de la Comunitat Valenciana.

Almela, Joan-Miquel: Toponímia del paisatge agrari de Pego a la Baixa Edat Mitjana.
Álvaro Martí, Maria Teresa: Estudi lingüístic de la toponímia rural d'Onda.
Arasa i Gil, Ferran: Notes sobre toponímia medieval de la comarca dels Ports.
Armengol, Pau; Déléry, Claire; Guichard, Pierre. El ataifor de Sant Jaume de Fadrell.
Barceló, Carme: Toponyme tribale ou familiale et organisation de l'espace dans l'aire valencienne à l'époque musulmane.
Barceló, Carme; Labarta, Ana: Azúcar, "trapig" y dos textos árabes valencianos.
Banyuls i Pérez, Anotni; Crespo Mas, Teodoro.  La Torreta de Canor (Benissa, País Valencià). Una torre d'alqueria dels segles XII-XIII.
Ferrer i Mallol, Maria Teresa: Toponímia medieval d'Oriola.
Ferrer Navarro, Ramón: Conquista y repoblación del Reino de Valencia.
Fornés, Lluís: El topònim Benissadeví, nom històric de la població coneguda actualment com a Jesús Pobre. 
Galiana, Agustí: L'extrem sud de la Marina: recuperació de la toponímia antiga.
Galiana, Agustí: Toponímia medieval de la Marina Baixa.
Garcia i Osuna, Antoni: L'Onomasticon Cataloniae a propòsit de la interpretació del repertori toponímic de Montcada de l'Horta. 
Garcia Perales, Vicent-Ferran: Aproximació a la toponímia del terme de Moixent.
Gómez Casañ, Rosa: Toponimia de los Serranos.
Guichard, Pierre. Al-Andalus frente a la conquista cristiana.
Ivars Cervera, Joan: La toponímia de la Marina Alta a l'Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines.
Lapeyre Henri: Geografía de la España morisca. 
Membrado-Tena, Joan Carles: Contingut semàntic dels noms de municipi del Maestrat i els Ports.
Membrado-Tena, Joan Carles: Etimología y semántica de topónimos municipales valencianos y aragoneses.
Membrado-Tena, Joan Carles: Toponimia sucronense en Valencia.
Moll i Llodrà, Robert. Toponímia de la Vall d'Ebo.
Monjo i Mascaró, Joan-Lluís: La toponímia de Tàrbena, idiosincràsia i normalització.
Puigvert Gurt, Xavier: Ager, un topònim berber en la marca superior d'Al-Ándalus.
Rabasa Vaquer, Carles: El rei en Jaume I i els orígens de Castelló.
Sànchez Adell, Josep. Toponímia del Castelló medieval.
Sanchis i Martínez, Vicent: Els rahals del Llibre del Repartiment.
Ventura i Conejero, Agustí: Alguns topònims històrics de la governació, terme general i particular de la ciutat de Xàtiva.