DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Sí, ahir els del Ministeri del Temps ho van tornar a fer. Recolzats en la barra d'un bar, amb el furgadents a la boca i el solisombra en la mà tornaren a barrejar naps i cols. Políticament incorrectes, van dir alguns. No, mira, políticament incorrecte no és amollar la primera parida que et passe pel cap, que d' enfants terribles de la societat moderna en tenim a cabassos i no en necessitem tants. Visionaris, diran altres. Tampoc, obri un periòdic, encén la tele o la ràdio, la premsa espanyola fa mesos que gira en bucle sobre els mateixos eixos: independentisme català, Veneçuela i terrorisme islamista i això és el que ens va oferir el capítol d'anit del Ministerio del Tiempo.  Dividit el capítol en dos fils argumentals, el primer girava al voltant de la figura de Simón Bolívar i una conspiració per a assassinar-lo. Per a salvar-lo, els agents del ministeri havien de viatjar a la Gran Colòmbia. Se suposa que una de les normes temporals de la mitologia de la série és que s

L’últim mes ha sigut molt caòtic. Tot començà fa unes setmanes, llavors tenia un treball estable, això sí amb una data de caducitat a les portes de Nadal. No és la millor època per a quedar-se en l’atur? Sembla el guió d’un telefilm d’antena 3. Però de sobte vaig emplenar la loteria de les adjudicacions contínues i em va tocar un premi. Vaig haver de deixar-ho tot, fer una maleta i anar-me’n. Havia arriscat i podia eixir-me mal la jugada. De fet el treball era per a tres setmanes però com que ja estic acostumat a cagar-la, no vaig fer cap drama. Al final la vida fa corfa. L’experiència en Ontinyent ha sigut molt satisfactòria: el centre, els companys i els alumnes. Les coses bones s’acaben i sabia que estava ocupant el lloc d’una altra persona. Vaig acabar dilluns, dimarts de curses administratives per la capital i per sort, m’ha tocat un altre premi en la loteria. Novament, ocupant el lloc d’una altra persona que ha de tornar a reclamar-lo algun dia no molt llunyà. És com dur l’e