DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

 Des de fa uns anys, sempre que he de viatjar, els dies previs m’envaeix l’angoixa. És a dir que en lloc de viure-ho com una celebració, el comboi d’anar-se’n fora, de trencar la rutina, de veure llocs diferents, etc. ho visc com un drama. Comença a convertir-se en el pensament recurrent, des que m’alce fins a que em gite, com eixa cançó apegalosa que no pots llevar-te del cap. La meua ment s’encabota en buscar solament inconvenients, quan hauria de viure-ho com un goig. No vull dir que no m’agrade viatjar, és el sentiment que s’apodera de mi, especialment si viatge tot sol, que també ha sigut prou recurrent els darrers anys i segurament ambdues coses van de bracet. 

  Me’n vaig a Finlàndia a fer un curs d’una setmana i malgrat la durada,  he decidit aprendre un poc de la llengua. Vaig començar el passat febrer i ha resultat un repte perquè no és una llengua indoeuropea com podria ser el valencià, l’anglés, el rus o el persa i llavors això implica un canvi de mentalitat pel que fa a la gramàtica o a la sintaxi. El finés format part de la família fino-úgrica i llavors està emparentat amb l’estoni, el saami i el careli, i de ben lluny amb l’hongarés i és una llengua aglutinant. No és la meua primera experiència amb este tipus de llengües, conec alguns rudiments de turc i en el seu dia vaig intentar aprendre quítxua. Grosso modo, les llengües aglutinants es caracteritzen per anar afegint sufixes i prefixes al lexema per a augmentar els seus significats. També té una quinzena de casos, encara que alguns filòlegs consideren que no són equivalents als casos de les llengües indoeuropees. De tota manera fins al moment la llengua amb més casos que havia est

 Heu llegit mai el Raïm de la ira de Steinbeck? És increïble com una novel·la de 1939 pot tindre tantes lectures actuals. Agricultors endeutats que acaben per malvendre les seues terres per a pagar préstecs i els bancs esdevenen grans propietaris de la terra. Famílies que passen de propietàries a arrendatàries de les seues pròpies terres primer, i expulsades després pel procés de mecanització. Amb un tractor ja no calen deu jornalers, sobra amb un que conduïsca. Els tractors entren i destrueixen les cases de generacions. Les famílies s'aboquen a l'emigració, en un èxode cap a l'oest, Califòrnia, la terra promesa de plantacions hortofructícoles que no es poden mecanitzar i demanen mà d'obra abundant, i barata. Però quan hi arriben troben l'hostilitat dels pobladors que no veuen amb bons ulls estes famílies migrants. A més, comproven que l'abundor de treball no és més que una ficció: els propietaris atrauen hordes de treballadors, morts de fam que després del viat

 Segons la teoria del capitalisme d'Adam Smith l'oferta i la demanda es nodreixen mútuament, són les dos cares d'una mateixa moneda. Hui en dia s'empra per a justificar qualsevol barbaritat, per exemple destruir paratges naturals sols perquè hi ha demanda per a construir cases que ningú no habitarà mai. D'aquesta manera el sistema econòmic és com un xiquet gros i malcriat que sempre està plorant i cal tapar-li la boca. Per una altra banda, com a éssers humans ens hem de guiar per l'ètica i posar-li fre, que hi haja una demanda no vol dir necessàriament que ha d'haver-hi una oferta, per exemple que hi haja una demanda per a comprar xiquets, òrgans o sexe no vol dir que necessàriament s'haja de crear l'oferta. El cas de twitter és un dels últims casos que posen de manifest la trampa de l'oferta i la demanda. En quin maleït moment van decidir vendre'l a un tarat com el Musgo? Des que li la van vendre tot són disgustos. Abans era una aplicació en