APRENENT FINÉS

 Me’n vaig a Finlàndia a fer un curs d’una setmana i malgrat la durada,  he decidit aprendre un poc de la llengua. Vaig començar el passat febrer i ha resultat un repte perquè no és una llengua indoeuropea com podria ser el valencià, l’anglés, el rus o el persa i llavors això implica un canvi de mentalitat pel que fa a la gramàtica o a la sintaxi.

El finés format part de la família fino-úgrica i llavors està emparentat amb l’estoni, el saami i el careli, i de ben lluny amb l’hongarés i és una llengua aglutinant. No és la meua primera experiència amb este tipus de llengües, conec alguns rudiments de turc i en el seu dia vaig intentar aprendre quítxua. Grosso modo, les llengües aglutinants es caracteritzen per anar afegint sufixes i prefixes al lexema per a augmentar els seus significats. També té una quinzena de casos, encara que alguns filòlegs consideren que no són equivalents als casos de les llengües indoeuropees. De tota manera fins al moment la llengua amb més casos que havia estudiat era el rus, i en té solament sis.

Altres característiques del finés és que no té gènere gramatical, no empra articles, no té futur. La seua fonologia és molt senzilla, té harmonia vocàlica amb set vocals i poques consonants i hi ha una alta correspondència entre escriptura i parla a escala estàndard. 

Aprofitaré esta entrada per a compartir de quina manera estudie la llengua.

La base l’he presa del Duolingo, una aplicació per a estudiar llengües a colp de repetició, memorització i creació del que en anglés s'anomena "scaffolding" i que podríem traduir per bastida d’aprenentatge. S'hi afigen els “drills” lingüístics, terme del qual no conec la traducció en el context acadèmic, però parteix de la idea que les paraules no s’aprenen soltes, sinó en un grup. Per exemple si aprenc llegir necessitaré més contingut: On llig? Què llig? Amb quina freqüència llig? Etc.

Ara bé, a un cert punt el Duolingo esdevé pobre per a assolir fins i tot un A1 del MCER. A la meitat vaig deixar d’aprendre paraules noves i sempre es repetien les mateixes, fins que vaig acabar totes les unitats. De tota manera, parlant del vocabulari, l’he apuntat en una llibreta i he anat construint frases amb ell i l'he escrit en un full d’excel dividint-lo per categories gramaticals, a manera de confeccionar-me un lexicó de consulta ràpida. Durant un temps em vaig atracar a escriure tweets en finés, encara que amb un vocabulari tan limitat, els tweets eren prou banals i fa temps que no n'he escrit.

A mesura que el Duolingo m'era insuficient, em vaig comprar un llibre de frases, que després ha sigut prou decebedor. Les frases són soltes i prou arreu, no estan agrupades per contextos i sospite que la faena l'ha feta una traducció automàtica. Ara bé, l’ús que li he donat és el de repetir les mateixes frases tot substituint cada volta un element de l’oració per un altre. He aprofitat xicotets moments del dia com fer el sopar, passejar els gossos, nadar en la piscina... Amb això he anat assolint algunes estructures gramaticals elementals.

Pel que fa a les destresses orals, la pàgina de Lyrics Training ofereix un karaoke en moltes llengües i així he pogut sentir cançons. Et dona la possibilitat de jugar a omplir els buits a mesura que avança la cançó i això treballa l'agilitat. També en algunes plataformes es poden trobar pel·lícules doblades al finés. He triat pel·lícules de dibuixos l'argument de les quals ja coneixia, així m'he pogut centrar en la llengua i a més, com que van dirigides a xiquets són prou senzilles. 

Últimament he estat seguint recursos de la xarxa, en concret la universitat d’Aalto en té un en línia gratuït. Però la veritat que tampoc volia endinsar-me en qüestions gramaticals perquè en tornar no sé si continuaré amb la llengua. Ací a casa és ben difícil trobar amb qui parlar-la.