L'AGONIA DEL PARDAL

 Segons la teoria del capitalisme d'Adam Smith l'oferta i la demanda es nodreixen mútuament, són les dos cares d'una mateixa moneda. Hui en dia s'empra per a justificar qualsevol barbaritat, per exemple destruir paratges naturals sols perquè hi ha demanda per a construir cases que ningú no habitarà mai. D'aquesta manera el sistema econòmic és com un xiquet gros i malcriat que sempre està plorant i cal tapar-li la boca. Per una altra banda, com a éssers humans ens hem de guiar per l'ètica i posar-li fre, que hi haja una demanda no vol dir necessàriament que ha d'haver-hi una oferta, per exemple que hi haja una demanda per a comprar xiquets, òrgans o sexe no vol dir que necessàriament s'haja de crear l'oferta.

El cas de twitter és un dels últims casos que posen de manifest la trampa de l'oferta i la demanda. En quin maleït moment van decidir vendre'l a un tarat com el Musgo? Des que li la van vendre tot són disgustos. Abans era una aplicació en la qual es podia estar informat sense haver de passar pel sedàs de les grans corporacions de comunicació també controlades per senyors capitalistes amb la seua pròpia agenda, i també  podies conéixer gent de la contornada o de més enllà. De fet, alguns dels meus amics els he fet a través d'eixa xarxa.

Últimament, en canvi, s'ha convertit en un altaveu d'extrema dreta i de pornografia i totes les novetats que s'hi han introduït en lloc de facilitar el seu ús han anat en la direcció de fer-la més rendible, perquè no siga que hi haja alguna cosa davall del cel capitalista que no produïsca beneficis a quatre. En fi, imagine que això sols pot significar la fi d'una època, d'eixir de la xarxa i quedar-se en la solitud de la vida real o pitjor encara, el facebook.