LA TENSIÓ NO RESOLTA
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5JVO6CrYRzRRz9mYAWRBsxIHzLuzmNUxrnqGrFNH9Y4509VAmi7NnCgpMbC-P4oGKLn6hgniL1Bww99Xj0vDXGreg5VUcISxmrjEVU-ctzmwJBjtNA0I5gdiJV_sLNIGgxnuGpcpu9KpbW0OoI5H36Kh4AJipaFnlTxR1z0g5UV_yzghOMQoMSbOtVQ/s1600/04_big.jpg)
Marcel Duchamp forma part d'eixa colla d'artistes que visqueren la Primera Guerra Mundial i experimentaren un profund desencant per la civilització occidental. D'entre les diverses reaccions- ira, nostàlgia, evasió- Duchamp elegí la burla descarada, per això és un dels precursors del moviment dadà que pretén capgirar I riure-se'n dels fonaments de la societat que els havia tocat viure. Des de la comoditat d'una ciutat neutral com Zuric, els dadaistes es dedicaren a elaborar obres mestres que es reien sobretot dels valors preestablerts de l'anomenada belle époque. Duchamp estigué treballant huit anys, entre 1915 i 1923 fins que s'avorrí, en una obra anomenada La promesa despullada pels seus pretendents o simplement, El gran vidre. Tot i que és presentada com el resultat de l'atzar, darrere hi ha un treball darrere de matemàtica i geometria, que és la crítica que sovint es pot fer tant als dadaistes com als surrealistes, és a dir que presumeixen fer obre