DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

L'última part del nostre viatge medieval és tal vegada la més abstracta, aquella en la que la imaginació més s'ha d'esforçar per dibuixar en la ment les restes que ja no hi són.  Anem a situar-nos en una ampla extensió que abraça gairebé els barris de la Xerea i de Sant Francesc (els barris més orientals de la Ciutat Vella). Aquest barri hui en dia té poc de medieval, podeu pensar. La reforma urbanística del segle XIX, dins del projecte de l'Eixample, va eliminar el seu traçat de carrers estrets, foscos i atzucacs substituint-los per carrers amples i de traçat rectilini. Però com que he dit que hem d'utilitzar molt la imaginació, imagineu un recinte tancat que envolte els carrers de la Mar pel nord, Colom pel sud  i la Plaça de la Reina per l'oest, més o menys entre aquestes vies aproximadament hi havia el call jueu, primerament obert i durant el segle XIV emmurallat.  En aquest barri trobaríem la casa de Lluís Vives (i encara la podem trobar) la sinagoga

Et passes tota la vida estudiant perquè et diuen: "calfa't el cap si no vols calfar-te el llom", és una mena de contracte que acompleixes amb més o menys gana, et deixes els millors anys de la teua vida entre les pàgines dels llibres, amb la teua suor escrius pàgines i pàgines d'apunts fins que el canell de la mà es converteix en una peça mecànica, et passes la vida fent malabarismes econòmics, subsistint de beques, perdent tots els estius entre plats, graneres i somriures falsos (i damunt, amb sorna et diuen: ah que vius a Xàbia? quina sort, menut estiu et pegaràs!! si clar, és meravellós viure a Xàbia tot l'estiu, plé de madrilenyos tocaous i de valencians que es passegen com si açò fos Mumbay i ells els fills de la mare pàtria, i tot són cotxes i soroll i molta calor) i tot això quan acabes amb una carrera que damunt has de defendre a mort contra comentaris del tipus: i això s'estudia? i això per a que serveix? (i et mossegues la llengua per no dir: té la m