DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Diumenge de vesprada, en qualsevol lloc de la galàxia; estem en alerta roja per pluges intenses i els ajuntaments de la Marina comencen a suspendre les classes per precaució. Tots? No, sempre hi ha un poble d'irreductibles gals resistint contra el trellat. L'ajuntament d'on treballe va dir que ja si això el dilluns a les 7.30 del matí es pronunciarien al respecte. A eixes hores jo ja estic de camí, perfecte, tot fóra que arribara i haguera de fer mitja volta. A més, si no suspenien les classes, igualment molts pares prendrien la decisió de deixar els xiquets a casa i jo tenia dos exàmens i eixos mateixos pares pretendrien després que els tornara a fer l'examen i ja començaria la setmana amb drames i all-i-olis diversos. Finalment no suspengueren les classes, la lògica d'eixe Ajuntament és que el poble està en alt i no es pot inundar. La comèdia va ser per als companys que vénen des de la Safor o la Ribera. Així que vaig haver de conduir tot desafiant els elements

L'any 5253 (1492 d.C) els jueus foren expulsats de la Corona de Castella i de la Corona d’Aragó i llavors molts buscaren refugi al nord d’Àfrica, a l’imperi Otomà o a la veïna Portugal. Malauradament, en el 5258 (1497dC) els jueus de Portugal també hagueren d'optar per la conversió forçosa o l'expulsió. Així continuà l'èxode jueu per l'Europa Atlàntica i una xicoteta comunitat  de jueus peninsulars o sefardites s’instal·là en el curs baix del riu Rin, en algunes ciutats com Anvers o Haarlem. Tanmateix tampoc era aquí tot un llit de roses, recordem que aquests territoris eren de la Casa Habsburg i estaven governats per Felip II.  A mitjans del segle LIV (o finals del segle XVI dC) trobem una comunitat ja assentada en la ciutat d'Amsterdam, que oferia més llibertats als jueus. Aquests jueus es feien anomenar "portuguesos" malgrat vindre de qualsevol racó de Sefarad probablement perquè les Províncies Unides estaven immerses en plena guerra d'indepe

Algarada:  tumult o avalot provoca per una multitud. En origen una algarada era una incursió a cavall, prové de l'àrab, amb el mateix sentit, غارة ( ġ arah ), atac o incursió. Un algarer era un soldat a cavall que participava d'una algarada o algarejava. Algarejar també és sinònim de cridar. Algaravia: cridadissa confusa, però també llengua àrab que parlaven els musulmans de la península Ibèrica. Als cristians els devia paréixer que la llengua dels mudèjars havia de ser una cosa sorollosa i acabaren associant el significat. Algaravia deriva d' al-arabiyah , العربية la llengua àrab, per tant fa doblet amb el mot àrab. Sobre l'etimologia d'àrab és una paraula que en llengües protosemítiques significaria desert i per extensió aquell  que l'habita, el nòmada o la seua activitat principal, el comerç. Que en origen tindria un sentit geogràfic ens ho indica per exemple l'hebreu, llengua en què existeix   עֶרֶב erev, vesprada, lloc per on es pon el sol. De fet,

Si ens atenim a la definició de blog que dóna el diccionari de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, un blog és una pàgina web de caràcter personal [...] que s'actualitza regularment i on es recull opinió sobre temes diversos, este blog fa temps que va morir. Però el ben cert és que per a morir abans haguera hagut de tindre una vida de plenitud i açò al cap i a la fi no és més que un grapat de textos mediocres mal embastats, massa neutres, que no respecten l'essència d'allò que hauria de ser un blog, si més no, com hauria de ser quan naixeren allà a primeries del segle XXI. Que quasi en 2019 encara existisquen blogs és una cosa que tampoc la ciència no explica. Si fins i tot el títol ens enganya! Però bé, esta serà l'enèsima entrada de blog explicant la decadència. I per què ja no hi escric? La resposta fàcil és que ja no tinc res a dir. Tant de bo, encara com voldria dir implícitament que he arribat a un estadi vital d'estabilitat que no s'adiu amb la rea