AMSTERDAM IX

L'any 5253 (1492 d.C) els jueus foren expulsats de la Corona de Castella i de la Corona d’Aragó i llavors molts buscaren refugi al nord d’Àfrica, a l’imperi Otomà o a la veïna Portugal. Malauradament, en el 5258 (1497dC) els jueus de Portugal també hagueren d'optar per la conversió forçosa o l'expulsió. Així continuà l'èxode jueu per l'Europa Atlàntica i una xicoteta comunitat de jueus peninsulars o sefardites s’instal·là en el curs baix del riu Rin, en algunes ciutats com Anvers o Haarlem. Tanmateix tampoc era aquí tot un llit de roses, recordem que aquests territoris eren de la Casa Habsburg i estaven governats per Felip II.  A mitjans del segle LIV (o finals del segle XVI dC) trobem una comunitat ja assentada en la ciutat d'Amsterdam, que oferia més llibertats als jueus. Aquests jueus es feien anomenar "portuguesos" malgrat vindre de qualsevol racó de Sefarad probablement perquè les Províncies Unides estaven immerses en plena guerra d'independència contra Felip d'Habsburg i volien evitar qualsevol connexió amb els territoris del rei Prudent.

Junts però no barrejats, els jueus s’instal·laren en un illot al bell mig dels aiguamolls que envoltaven la ciutat d’Amsterdam. Anant el temps aquest illot quedà unit a la ciutat i hui s'ha convertit en un dels punts calents de la cultura, amb l'òpera o la casa de Rembrandt. Als jueus no se’ls permetia exercir un ofici i per això es dedicaren al comerç i al préstec i contribuïren a assentar les bases comercials de la ciutat. Dugueren amb ells tot aquell coneixement marítim que posseïen els portuguesos, a banda dels seus contactes amb el nord d’Àfrica i el Pròxim Orient de manera que ajudaren a convertir les Províncies Unides en la potència comercial que esdevingué al segle XVII.

Amsterdam hui: en roig, la Sinagoga Portuguesa, en blau, l'antiga catedral

Amsterdam fa 500 anys: en roig, on es construirà la Sinagoga Portuguesa; en blau, la catedral

Malgrat que era permesa qualsevol confessió religiosa sempre que no se'n fera ostentació, i això incloïa la prohibició de construir temples, als jueus se’ls va permetre a mitjans del segle XVII construir sinagogues visibles, és a dir que des de l'exterior se sabera que eren sinagogues.  Així va començar la construcció de la Sinagoga Portuguesa anomenada en sefardita, Esnoga. És una de les principals institucions sefardites que sobreviuen en l’actualitat. Fou oberta al públic l’any 5435 (1676 dC), la més gran del seu moment.

La sinagoga s'inspira en el temple de Salomó de Jerusalem i es caracteritza per la sobrietat de la decoració, en la línia de l’austeritat religiosa que es vivia en aquell moment. Forma un conjunt exempt amb un gran edifici d’una única nau on té lloc la reunió dels fidels, hi ha el Hejal on es guarden els rolls de la Torà i que està orientat a Jerusalem. Per damunt hi ha una balconada per a les dones, a la manera dels matroniums paleocristians.  No hi ha electricitat de manera que la llum solar i les veles emmarquen les cerimònies. Disposa d'una série de dependències tals com el bany per a abans de les cerimònies, la biblioteca, la cuina, l’arxiu, el despatx del rabí, etc. Totes s’estructuren al voltant d’un pati tancat on hi ha un dispositiu de seguretat i en entrant una amable senyora et dóna una kipà en cas que no en dugues perquè els homes no haurien d'entrar a una sinagoga amb el cap descobert.

Un membre destacat de la comunitat sefardita d’Amsterdam al segle XVII fou el filòsof Baruch Spinoza (1632-1677). Juntament amb Descartes i Leibniz és un dels principals representants del racionalisme. Spinoza defensava que Déu no era un ésser dotat de omnipotent i omniscient sinó més bé una substància que ho abraça tot i que ell identifica amb la naturalesa, també opinava que la religió i l'Estat havien de romandre separats. Valenta opinió en una ciutat regida pel calvinisme però gens sorprenent per a una generació que venia de contínues guerres per la religió. Per afirmacions d'aquest estil fou expulsat de la sinagoga i de la comunitat jueva: "maleït de dia, maleït de nit, maleït quan es gite, maleït quan s'alce, maleït quan se'n vaja i maleït quan torne [...] el Senyor esborrarà el seu nom [...] manem que ningú mantinga amb ell comunicació oral o escrita, que ningú li faça cap favor, que ningú romanga amb ell sota el mateix sostre o a menys de quatre iardes, que ningú llija res escrit o transcrit per ell" Amb eixes terribles paraules Spinoza era condemnat a l'ostracisme de la seua comunitat. 

A finals del segle XVII les Províncies Unides es veieren afectades per una greu crisi econòmica i la comunitat sefardita començà a declinar. Molts optaren per emigrar a les Amèriques, bé a les Antilles neerlandeses, bé a Nova Amsterdam (Nova York). Al mateix temps s'incrementà la immigració de jueus asquenazites, provinents de l'Europa Oriental. Es calcula que a principi del segle XX hi havia prop de 4.000 sefardites vivint encara als Països Baixos, una xifra reduïda tenint en compte que hi habitaven més de 100.000 jueus. Amb l'Holocaust desaparegueren molts d'ells. Hui vora 600 membres formen part de la Comunitat Portuguesa-Israelita i quasi tots es troben a Amsterdam.