DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Tots els canvis econòmics i socials, i de retruc, culturals encara que menys explorats, associats a allò que anomenem revolució industrial van transformar el món per a sempre i el feren irreconeixible i d'aleshores ençà, encara lidiem amb els seus efectes com un trauma no resolt. En la segona meitat del segle XIX la població europea començà a créixer, disminuí la mortalitat mentre que la natalitat es mantenia elevada i tota eixa teoria. La mecanització i la revolució liberal expulsaren molta gent del camp i la incipient indústria urbana absorbí la mà d'obra excedentària. Tanmateix, les ciutats no podien acollir eixa població al mateix ritme i començaren a créixer de manera desordenada fora de les muralles i al voltant de fàbriques i vies de tren. Abans hauria dit que les ciutats medievals havien crescut amb eixe caos, però després de  dos  assignatures d'art medieval, he de reconéixer que la ciutat seguia uns patrons més lògics que l'ordenament posterior. S'enderroq

Pel meu aniversari em van regalar un llibre de receptes de rebosteria, però un llibre professional, no d'eixos amb receptes i prou, sinó un que t'explica científicament  el perquè  de les mescles, les temperatures, les mesures, quin és el paper de cada ingredient en el producte final, etc. I jo, optimista he començat per un pastís força complicat, el de la Selva Negra, perquè implica dominar una  série  de tècniques com el bescuit sense  llevat , el glaçat, la  ganache ,  etc.  que bé em costen, bé no acabe de fer-me amb elles. El resultat és imaginable, a banda de l'esgotament mental i una cuina com la de la  Pelopony , una presentació i una execució horribles. La qüestió és que passat el disgust, he arribat a la conclusió que primer hauria de treballar els diferents procediments per separat i una volta les domine o no em resulten complicades de fer, ja les puc posar totes juntes per a elaborar una recepta complexa. Com que a tot se li pot traure un ensenyament per al dia

  1. Comence l'any amb una relectura, la del Guepard ( il   Gattopardo , 1958) del palermità Giuseppe Tomasi di Lampedusa (1896-1957). La història del liberalisme en terres sicilianes, de la mort de l'Antic Règim i de l'adveniment d'una nova societat burgesa  en la qual  tot havia canviat, però tot  continuava  igual. 2. La Casa del mar  celest  ( The   House   in   the   Cerulean   Sea , 2020) del nord-americà T.J .Klune  (1982) funciona com un hospici per a criatures màgiques que no poden viure en la societat civil. Fins  allà  envien un inspector de l'estat per a comprovar que el seu director estiga fent la faena que toca i això és l'excusa per a parlar-nos d'acceptació, de diversitat sexual i de prejudicis. Una de les coses que més m'ha agradat és la relació que s'estableix entre el director i l'inspector, una relació  romántica  i sexual normalitzada, sense que la relació en  sí  esdevinga el centre de la trama per a dir: mira, estem normali