DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

 Fa unes setmanes, quan estiguérem per Barcelona, vam poder visitar l'edifici de Gaudí dels Milà i pujàrem fins a la terrassa per a poder vore les famoses xemeneies amb forma de dracs o de soldats, no es posen d'acord sobre què epresenten exactament. Des d'allà dalt es podia vore al fons la inacabada Sagrada Família i més avall del carrer, la Casa Batlló. El dia anterior anàrem a l'Hospital Sant Pau, disseny de l'arquitecte Doménech i Montaner i també al Park Güell. A la vesprada passàrem per davant del Palau de la Música Catalana, pujàrem a la terrassa de la catedral i entràrem a les esglésies de Santa Maria de la Mar i de Santa Maria del Pi. De refiló veiérem el Museu Picasso i les columnes del temple d'August de Barcino. En fi, que tota esta exposició monumental em va fer vindre de nou el cuquet d'estudiar art, d'entendre amb més profunditat allò que tenim davant, de comprendre el seu sentit dins de la societat. Què té l'aire de Barcelona que és t

 Passen els anys, canvien les lleis, unes generacions succeeixen a les altres i tantmateix hi ha actituds i situacions que es resisteixen a desaparéixer, que sobreviuen a l'esdevenir del temps ben arrelades en els nostres atavismes socials.  En el viatge de final de curs els del nostre grup s'ajuntaren amb els d'altres centres i llavors els adolescents, que pareixen gats d'eixida, necessitaven interactuar entre ells. Llavors fent la nostra ronda de corredor en l'hotel, ens trobàrem xics del nostre grup amb xiques d'altres i viceversa amb les xiques. Però em vaig adonar que amb uns i altres l'actitud que adoptaven i els consells que donaven els meus companys divergien prou. Per exemple, als xics els esperonaven a deixar el pavelló ben alt  i altres frases típiques de la cultura heterosexual unga-unga. Per a les xiques, en canvi els consells eren d'anar alerta, en cap cas es considerara que les conquestes amoroses d'una xica siguen motiu d'orgull,

Estic als afores de Barcelona i en una hora lliure passege per un centre comercial que hi ha vora l'hotel i acabe en una llibreria, d'eixes de franquícia que hi ha per tot arreu. Em crida l'atenció el nom traduït al català i entre amb l'esperança de trobar alguna cosa interessant. Les meues esperances se'n van en orris, ja que sols hi ha una única prestatgeria de llibres en català i tot d'autors catalans, vull dir que no hi ha cap traducció d'altres autors forasters, que és el que m'interessava. Bote de la novel·la històrica refregida i precuinada als llibres en anglés, que ocupen el mateix espai que aquells en català, després els de terror, cuina, viatges. Acabe en la secció d'història: Hitler, Franco, Stalin, templers, els terços, la Guerra Civil, glòries imperials, els romans que fan coses, algun llibre d'història de Rússia oportunament reeditat. Em fa goleta, però sense saber en quin costat del llit dorm l'autor, preferisc no arriscar

 Comence a llegir La bèstia en què cavalquem de Ferran Garcia-Oliver , un dietari escrit entre el 2018-2019, molt vell ja, atés com ha canviat el món des de la irrupció de la pandèmia. S'inicia amb una breu reflexió sobre eixa Polònia ultraconservadora que fins no fa molt era un règim sospitós que amenaçava  l'estabilitat de la Unió Europea i que hui, amb un canvi d'enemic número 1 pel mig, ha esdevingut una democràcia aliada i arrenglerada amb els valors d'Occident. Com dic comença amb Polònia i una polèmica llei que pretén negar qualsevol implicació de la societat polonesa, l'eslava vull dir, amb el genocidi nazi. Els polonesos no tingueren res a veure amb els pogroms ni amb els camps de concentració, solament en foren víctimes. I per si els polonesos de hui no n'estan convençuts del tot, la llei els ajudarà a fer-ho.  És una idea a la qual fa molt de temps que li pegue voltes. Hem creat un relat del nazisme en què l'únic culpable de tot fou Hitler i com a