L'AIRE DE BARCELONA

 Fa unes setmanes, quan estiguérem per Barcelona, vam poder visitar l'edifici de Gaudí dels Milà i pujàrem fins a la terrassa per a poder vore les famoses xemeneies amb forma de dracs o de soldats, no es posen d'acord sobre què epresenten exactament. Des d'allà dalt es podia vore al fons la inacabada Sagrada Família i més avall del carrer, la Casa Batlló. El dia anterior anàrem a l'Hospital Sant Pau, disseny de l'arquitecte Doménech i Montaner i també al Park Güell. A la vesprada passàrem per davant del Palau de la Música Catalana, pujàrem a la terrassa de la catedral i entràrem a les esglésies de Santa Maria de la Mar i de Santa Maria del Pi. De refiló veiérem el Museu Picasso i les columnes del temple d'August de Barcino. En fi, que tota esta exposició monumental em va fer vindre de nou el cuquet d'estudiar art, d'entendre amb més profunditat allò que tenim davant, de comprendre el seu sentit dins de la societat. Què té l'aire de Barcelona que és tan inspirador?  

Comentaris

  1. dospoals4 de maig del 2022, a les 10:39

    A vore, Barcelona té el mateix que Londres, París o Berlín. Són ciutats que acumulen tot d'estímuls que no hi ha en les ciutats menudes o els pobles. Em passa el mateix pel que fa a l'arquitectura, però quan vaig a la muntanya, per exemple, m'agradaria saber amb més pregonesa la natura que tenim davant. Crec que com a persones sensibles i que hem comprés que tenim mancances de coneixement, ens resulta necessari saber més de tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. APMB6 de maig del 2022, a les 21:23

      La infelicitat provocada per no saber, en contra de la felicitat que prové de la ignorància. De tota manera em pareix injust que la cultura estiga tan centralitzada, que siguen les ciutats les que tinguen un excés d'oferta i pobles i viles, gens o les molles. I això també repercutirà en una falta de valoració, vull dir, els grans museus com el British, el Prado o el Louvre tenen tantes obres d'art que unes a altres s'eclipsen i l'esgotament d'una visita condueix a la banalització. Però si eixos museus estigueren repartits en museus més petits, les obres tindrien la valoració que mereixen al gaudir de la seua unicitat.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

Imatge
Els arabismes són un conjunt de mots manllevats a la llengua aràbiga a la nostra llengua per donar nom a idees o conceptes que originalment no existien o que ja no responen al mateix nom. Certament el català té menys arabismes comparats amb el castellà o el portugués i dialectalment el valencià en té molt més que el català oriental, per raons històriques. En castellà també són més fàcils de detectar perquè sovint conserven l'article al-. Ambtot el seu nombre va retrocedint perquè les paraules també s'extingeixen si els parlants no els donen un ús. Llavors aquí he posat algunes de les paraules que m'han semblat més interessants perquè continuen vives en la nostra realitat diària, això si hi ha moltes més paraules que he sentit dir als avis o a la gent major que a la gent jove. Al final també hi ha algunes expresions d'origen àrab que s'utilitzen cada vegada menys. Per trobar-ne més, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans és una bona ferramenta. Albe
Més informació

A LA VORETA DEL MAR

Lo mariner,  també coneguda com A la voreta del mar és una cançó tradicional valenciana i catalana que s'ha atribuït al rector tortosí Francesc Vicent Garcia (1578-1623),  tot i que allò que el poeta féu va ser posar per escrit una cançó que faria temps que se sentia arreu.  Si no coneixeu la cançó o no l'heu sentida mai ( Aquí està la versió de Paco Muñoz, interpretada juntament amb Pep Gimeno , la número 11) conta que a la vora de la mar hi ha una donzella brodant un vestit  per a la reina. Mentre broda comprova que li falta seda i casualment veu passar l'embarcació d'un comerciant. El mariner s'acosta a terra i ella li demana si té seda, llavors ell la fa entrar a la nau perquè es trie la seda que vulga. Sense que ella siga conscient, el mariner fa que la nau s'allunye mar endins. Quan se n'adona què ha ocorregut li prega que la torne a terra però ell es nega perquè fa anys que va buscant-la pel món per a casar-se amb ella. La donzella es lamenta del
Més informació

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL

Imatge
Quan va nàixer el meu interés per la història? No estic molt segur, però supose que en algun moment entre Érase una vez los inventores , les primeres classes d'història en eixe contenidor anomenat Coneixement del Medi i les pel·lícules de Disney Aladdin i El Geperut de Notre Dame . La meua estima per la història va lligada al moment exacte en què hom se n'adona que el temps passa i amb ell, les coses canvien. I en tot aquest període formatiu hi va haver una ciutat que em va fascinar, Aquisgrà. De menut m'encantava mirar els Atles de casa, repassar-los, aprendrem els països i les seues capitals, buscar els llocs en el mapa. En una d'eixes excursions cartogràfiques vaig trobar la ciutat d'Aquisgrà i em vaig sentir un poc torbat. Eixa ciutat existia realment?No sé perquè pensava que els llocs històrics pertanyien bé a un plànol fantàstic o desapareixien sense deixar rastre. Havia d'anar-hi algun dia. Eixe dia va arribar 15 anys més tard. Per fi podr
Més informació