DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

A finals del s.XIX, el Museu Britànic comprà una col·lecció de documents d'un antiquari anglés, entre els quals hi ha el Papir Harris que conté poesies amoroses i alguns relats egipcis de l’època de les dinasties XIX i XX, és a dir de fa tres mil anys. Un d’aquests relats conta la història del Príncep encantat, segons la qual hi havia un rei que anhelava un hereu, però els déus no li concedien el desig, així que després de pregar molt i finalment li va nàixer un fill. Ara bé, ben prompte les set sacerdotesses de la deessa Hathor van predir que l’infant moriria pel mos d'un gos, d'una serp o d'un cocodril. El rei va embogir, no podia creure que el destí li arravatara allò que graciosament li havia atorgat i per a evitar eixe tràgic final, el rei manà construir un palau al bell mig del desert i hi confinà el seu fill. És una constant a molts mites de l'Antiguitat, els vans intents dels humans per desfer allò que els déus ja han decidit i com a la fi, succeïx tot com e

  La novel·la Anna Karènina de Lev Tolstoi comença amb una frase lapidària: Totes les famílies felices es pareixen les unes a les altres, però cada família infeliç ho és a la seua manera. Bé que Tolstoi criticava la societat burgesa que li tocà viure, trobe que és una sentència que no passarà de moda. Cada volta que els astres s'alineen i les obligacions de la vida adulta permeten de poder trobar els pocs amics que queden, comentem sobre les nostres vides i una volta que ens desprenem del pudor de la distància i recuperem la confiança que un dia tinguérem, emergeixen els problemes que cadascú portem darrere com a maletes i m'adone de la vigència de Tolstoi. Tots tenim problemes, fins i tot aquells que s'entesten a reprimir-los i amagar-los fins a més avall dels peus i poder caminar d'ells. Tinc la teoria que moltes problemàtiques se'n deriven de l'entorn familiar que també és aquell del qual difícilment podem escapar. La qüestió és que  estos  conflictes que mai

La paraula pare en persa és پدر (padar) i en trobarem a balquena, de cognats entre les llengües indoeuropees. Així per exemple, el llatí pater   ha donat el valencià pare, l’occità paire , el castellà i l’italià padre , el sicilià patri , el portugués i l’aragonés pai o el francés père . Per no parlar de tots els derivats com ara pàtria, patriota, patrimoni, patriarcat, paternalisme...Al cap i a la fi el pater era l'element central de la societat romana, fins i tot el principal déu de Roma, Júpiter signifca pare. Dins de les llengües germàniques comptem amb l’anglés father , el neerlandés vader , l’alemany Vater , el suec far , que és el resultat de la contracció de fader i l’ídix פֿאָטער [foter]. Si passem a altres branques com ara les llengües godèiliques, veiem el gaèlic escocés athair i en el grec πατέρας o l’hindi पितृ [pítr] Pel que fa a les llengües eslaves, a partir d’ací trobem un segon bloc de paraules derivades de l’indoeuropeu, ara de átta i que té origen e

  Com cada any per Pasqua, han muntat la fira del llibre a la platja. Dir-ne fira del llibre és molt agosarat, es tracta més aïna d'una exhibició de les llibreries locals que duen al passeig marítim la seua  col·lecció  de best-sellers perquè els turistes tinguen a bé comprar-los i llegir-los. Enguany a més a més, les parades s'han reduït a dos, el panorama literari no  dona  per a més, ni tan sols són llibreries en sentit estricte, són papereries que a més venen llibres, com venen premsa, còmics, revistes, etc. És a dir que voler trobar llibres especialitzats és difícil. Aprofitant  este  tema, una cosa que m'ha cridat l'atenció és que cada volta hi ha més gent de la comarca que escriu i que publica llibres. Però, la tristor és que en la majoria dels casos opten per fer-ho en castellà i trobes barreges com receptaris de cuina local que intercalen tot de valencianades mentre s'expressen en la llengua de Cervantes. Un poc coent, al meu gust. Per una  banda,  es pot e