LA FIRA DEL LLIBRE

 Com cada any per Pasqua, han muntat la fira del llibre a la platja. Dir-ne fira del llibre és molt agosarat, es tracta més aïna d'una exhibició de les llibreries locals que duen al passeig marítim la seua col·lecció de best-sellers perquè els turistes tinguen a bé comprar-los i llegir-los. Enguany a més a més, les parades s'han reduït a dos, el panorama literari no dona per a més, ni tan sols són llibreries en sentit estricte, són papereries que a més venen llibres, com venen premsa, còmics, revistes, etc. És a dir que voler trobar llibres especialitzats és difícil.

Aprofitant este tema, una cosa que m'ha cridat l'atenció és que cada volta hi ha més gent de la comarca que escriu i que publica llibres. Però, la tristor és que en la majoria dels casos opten per fer-ho en castellà i trobes barreges com receptaris de cuina local que intercalen tot de valencianades mentre s'expressen en la llengua de Cervantes. Un poc coent, al meu gust. Per una banda, es pot entendre, ens venen que el castellà representa un mercat molt més ample i que poden arribar més lluny i vendre més, encara que la realitat a parer meu és ben diferent. A la fi, el fet de disposar un mercat més ample implica tindre una major competència i molts d'eixos autors locals no apareixen a les grans superfícies ni als mitjans de comunicació que estan copats per guanyadors de premis arreglats, periodistes i famosos de torn.

Seguint el mateix raonament, podrien ben bé escriure en anglés, però encara es diluirien més dins del marasme de l'anglofonia. Trobe que és més fàcil tindre un públic fidel en una llengua minoritzada. Ara, és cert que a la literatura en valencià li falta arriscar més i explorar tots els gèneres, allunyar-se del costumisme i la introspecció tan habituals.