DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Foraster, -era. Masc. i fem. Adj.  1. Forà, que està situat o prové de fora de la població. 2. Nadiu o propi d'un país diferent d'aquell on es troba. 3. (Xàbia), qualsevol persona que no puga demostrar més de dues generacions en Xàbia, ergo la immensa majoria de la població. ETIM: probl. derivat de forest, bosc, selva. Davant de tot m'agradaria dir que en tots els programes electorals apareix la promesa clixé o per defecte de fer de Xàbia un lloc multicultural. Perdoneu però Xàbia ja és un lloc multicultural. València al segle XV era un regne multicultural. Alemanya abans de la guerra era ja un país multicultural. El regne de Castella també era un regne multicultural. I tot allò va acabar com el rosari de l'aurora. O en anglés to end up like the rosary of the dawn. Vull dir que en una societat multicultural hi coexisteixen diverses cultures, cadascuna en el seu rogle i barrejant-se amb les altres el menys possible. Jo no vull viure en un entorn així. Supos

Per si els cartells, les pancartes, els megafons i la presència de polítics en cada acte no vos diuen res, estem en campanya electoral. Si voleu presentar-vos, aquí hi ha deu idees per a posar en pràctica. 1. "Dos cotxes en cada garatge i un pollastre en cada cassola". Com diria l'expresident Hoover. Presenta un programa el més abstracte possible, farcit d’idees que has llegit i recollit aquí i allà en publicacions hypsters , tals com desestacionalització o creixement sostenible, encara que no tingues ben bé clar de com es poden posar en pràctica. Són com una pamela d'eixes que es veuen en Ascot, incòmodes de dur però cridaneres. 2. "Els diners i els collons estan per a les ocasions". Promet tot el que pugues prometre més. Promet eximir d'impostos la tercera edat, que eixos són majoria. Promet dur el tren a Xàbia. Promet a les constructores que podran continuar destruint el territori. Alça tots els carrers, que parega que has fet alguna cosa e

És una situació que es repeteix molt sovint, massa fins i tot, cada vegada que es celebra una xerrada, conferència o qualsevol altre acte cultural. Posem per exemple: La pesca de la tonyina a la Xàbia medieval . La sala està plena de gom a gom, el conferenciant està un poc nerviós, beu un glop d'aigua mentre corre el temps de cortesia per als ressaguers. Llavors comença l'acte, el conferenciant es disposa a iniciar-lo: Bona vesprada a totes i a tots... De sobte, d'un bot s'alça un individu. Tu, que estàs entre el públic te n'has adonat i ja n'eres conscient de que l'acte s'ha cagat. Ben fort i en un castellà del Ravalet, l'espontani interromp: en castellano para que lo entiendan todos. És el rebenta-actes o metemierda al rescat d'aquells en perill de veure embrutades les seues oïdes en idiomes aterridors. Arrogant-se el dret de parlar per tots, sense que ningú haja dit ni pruna, fa canviar al conferenciant de llengua, el qual pressionant per