DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Tots els canvis econòmics i socials, i de retruc, culturals encara que menys explorats, associats a allò que anomenem revolució industrial van transformar el món per a sempre i el feren irreconeixible i d'aleshores ençà, encara lidiem amb els seus efectes com un trauma no resolt. En la segona meitat del segle XIX la població europea començà a créixer, disminuí la mortalitat mentre que la natalitat es mantenia elevada i tota eixa teoria. La mecanització i la revolució liberal expulsaren molta gent del camp i la incipient indústria urbana absorbí la mà d'obra excedentària. Tanmateix, les ciutats no podien acollir eixa població al mateix ritme i començaren a créixer de manera desordenada fora de les muralles i al voltant de fàbriques i vies de tren. Abans hauria dit que les ciutats medievals havien crescut amb eixe caos, però després de  dos  assignatures d'art medieval, he de reconéixer que la ciutat seguia uns patrons més lògics que l'ordenament posterior. S'ende...

Vivim en un sistema econòmic que alterna la crisi econòmica amb l'onada inflacionista, de manera que per defecte o per excés perdem poder adquisitiu. Però mentre que per a les crisis trobem anàlisis complexes, en els darrers anys la pujada de preus ve donada sempre per un problema en ics part del món. Les bondats de la globalitat, supose. La qüestió és que ara un conflicte latent de fa dècades ens alleugera més les butxaques. Iemen és un d'eixos casos en què la pèssima gestió colonial o més aïna, el temor a la voluntat popular, dugué a ingerències de tota mena que es traduïren en una divisió del país allà pels setanta, una decisió salomònica que es revesteix d'ironia si tenim en compte que era en Iemen on es trobava el mític regne de Sabà governat per una reina de nom desconegut que fou amant del rei Salomó.  En els 90 el país es tornà a unir i condemnat a l'oblit pels mitjans de comunicació fins que fa poc ha tornat a la palestra. Però ací no vinc a parlar de geopolíti...

  Prop del port de Hèlsinki hi ha la vanha kirkko o església vella, un dels edificis més antics de la ciutat, tot i que data solament del 1826. Això és perquè la ciutat fou fundada pel rei de Suècia com a base comercial el 1550 i les construccions eren de fusta, material que crema amb facilitat  Hèlsinki esdevingué capital de Finlàndia després de 1814 quan passà a la sobirania dels tsars de Rússia i estos van considerar que l’antiga capital, Turku estava massa a prop de Suècia.  Bé, esta església no destaca gaire, la típica arquitectura sòbria dels temples luterans seguint el disseny neoclàssic. Però davant hi ha les restes de l’antic fossar, amb tombes dels segles XVIII-XIX. Les làpides són un exercici d’història. És que abans de la Segona Guerra Mundial Finlàndia era un país molt pobre amb una agricultura d’escàs rendiment, a causa d'un paisatge tan agrest i un clima poc agraït. Això vol dir que en època senyorial els nobles no treien el gros de les seues rendes de l’ex...

A principis del segle XXI, Xàbia i tants altres pobles de la Marina, immersos en plena bambolla immobiliària va  vore  aparéixer com a bolets urbanitzacions per tot arreu, vinculades a la burgesia rendista i al llavat de diners. Es construïa per construir, per un horror vacui  i ens deixà tot una munió de cases de nul valor arquitectònic i poques comprensions urbanístiques. Eren temps en què el promotor feia l'obra i després si volia, feia el carrer, i al seu gust (filosofia que ens ha deixat a Xàbia un mosaic com la Via Augusta). Tanmateix,  hi ha alguna urbanització que destaca pel seu exotisme. Per exemple,  Puerta   Fenicia , a la vora del Camí Cabanes. Per a la seua inauguració dugueren fins i tot actors de Terra Mítica, vestits d'egipcis i romans per a fer la comèdia. D arrere d'aquest projecte hi havia el capital de Butros   Ghali  un membre de la burgesia i classe política egípcia copta. Tot i que les cases que s'hi van construir no tenen ...

Santa Faç és una pedania de vora 800 habitants que es troba entre els térmens d'Alacant i de Sant Joan d'Alacant. El nucli de població té el seu origen en el monestir que s'hi va fundar a finals del segle XV sobre l'alqueria de Lloixa. El topònim de Lloixa és interessant, probablement d'origen mossàrab, segons Coromines i voldria dir llosa. Esta llosa faria referència bé a un llosar o pedrera, com la Loja de Granada, o com les altres Llosa valencianes, es tractaria d'un camí enllosat, amb pedres planes. Si més no, justament al costat del monestir passava l'antiga Via Dianium que menava des de Lucentum (a l'Albufereta) fins a Dénia seguint el litoral. El monestir es va construir per a hostatjar la relíquia de la Santa Faç que havia dut un capellà de Sant Joan des de Roma. La relíquia és una icona bizantina i és que abans de la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs, es va produir una eixida de relíquies i obres d'art de la capital imperial que ...

El sis de desembre segons el calendari litúrgic, és la festa de Sant Nicolau, un dels millors exemples de com les tradicions populars evolucionen al llarg del temps, es barregen amb altres per a donar formes sincrètiques i com poden acabar sent instruments de propaganda o sobreviuen malgrat el poder que intenta eliminar-les. Nicolau era el membre d'una família aristocràtica romana que va viure allà pel segle IV a l'Àsia Menor, actual Turquia. En un moment determinat va rebre la gràcia de Déu, va repartir totes les seues riqueses entre els necessitats i es va fer ordenar sacerdot per a servir millor Déu. Arribà a ser b isbe de Myra, ciutat grega de Lícia al sud-oest de l'actual Turquia i tingué un paper destacat en el Concili de Nicea. Fou un dels adalils del dogma de la Trinitat en contra d'alguns herètics com Arri, amb qui va arribar a les mans. En morir un 6 de desembre, la seua tomba esdevingué ben prompte objecte de pelegrinatges. És ressenyable que va ser un dels p...

A principis del segle XVIII la tensió creixent entre l'imperi Otomà i Àustria pel control dels Balcans va desembocar en una guerra que involucrà altres potències com Venècia o els tàrtars de Crimea. La guerra va esclatar l'any 1716 i ràpidament Àustria va ocupar la ciutat de Belgrad, un punt estratègic a la vora del Danubi. Gairebé dos-cents anys més tard el resultat de la guerra ajudaria a enlairar la fama literària d’un escriptor irlandés.  El 21 de juliol de 1718 es va posar fi a aquesta guerra curta. Per la pau de Passarowitz, Àustria es feia amb els territoris otomans del Banat de Timisoara, la baixa Valàquia i el nord de Sèrbia i es convertia en la potència regional dels Balcans, es posava fi a l’amenaça turca sobre el Danubi, 'es conjurava i s'allunyava així el fantasma del setge de Viena del 1529 Uns anys més tard mentre organitzava els nous territoris conquerits i planificava projectes de recolonització de...