SANT NICOLAU

El sis de desembre segons el calendari litúrgic, és la festa de Sant Nicolau, un dels millors exemples de com les tradicions populars evolucionen al llarg del temps, es barregen amb altres per a donar formes sincrètiques i com poden acabar sent instruments de propaganda o sobreviuen malgrat el poder que intenta eliminar-les.

Nicolau era el membre d'una família aristocràtica romana que va viure allà pel segle IV a l'Àsia Menor, actual Turquia. En un moment determinat va rebre la gràcia de Déu, va repartir totes les seues riqueses entre els necessitats i es va fer ordenar sacerdot per a servir millor Déu. Arribà a ser bisbe de Myra, ciutat grega de Lícia al sud-oest de l'actual Turquia i tingué un paper destacat en el Concili de Nicea. Fou un dels adalils del dogma de la Trinitat en contra d'alguns herètics com Arri, amb qui va arribar a les mans. En morir un 6 de desembre, la seua tomba esdevingué ben prompte objecte de pelegrinatges.

És ressenyable que va ser un dels primers sants del cristianisme objecte de veneració popular sense haver patit martiri i també fou protagonista de moltes llegendes. Una de les més conegudes conta com salvà tres donzelles a les quals son pare volia prostituir per a eixir de la misèria. Llavors va deixar tres boles daurades durant tres nits, dins d'unes calces que hi havia a la llar per a eixugar. Una altra llegenda diu que un taverner que no tenia carn per a oferir als clients, va matar tres xiquets i els va servir per a sopar. Sant Nicolau se n'assabentà i els va fer tornar a la vida (hola Sant Vicent). Per això és el patró dels infants.

Encara més, vol la tradició que va salvar uns mariners atrapats al bell mig d'una tempesta i així tingué molta devoció entre els mariners. Mariners com els de Bari que, a finals del segle XI i amb el pretext que els turcs seljúcides volien conquerir tota Anatòlia, furtaren el seu cadàver de Myra. La seua intenció era depositar les restes en Roma, però en passar per Bari, el sant va manifestar el seu desig de romandre-hi. Així s'hi va construir un santuari que molt prompte va atraure pelegrins arribats de tota Europa i que tenien el sud d'Itàlia molt més a l'abast que Àsia.

Sant Nicolau gaudia de molta devoció a les ciutats marineres del regne de València com la capital mateixa, Gandia, Dénia o Alacant. D'ací n'és el sant patró en commemoració de la conquesta cristiana, ocorreguda un 6 de desembre i per això cada any hi té lloc una processó des de la cocatedral.

Cada 6 de desembre en la festa dels nicolauets o dels captiris en què molts xiquets anaven per les cases demanant la voluntat i rebien dolços, llepolies, fruits secs, fruites...Esta festa ha anat reculant davant d'altres que tenen més pes mediàtic, però encara se celebra a alguns llocs. Per cert que l'acte de demanar la voluntat en forma de queviures ens recorda molt a la festa de Sant Martí o de Halloween, un acte de gràcia cap als desfavorits quan s'apropa l'hivern i la natura entra en estat de letargia, barrejat amb una preparació espiritual de cara Nadal amb l'ajuda als més desfavorits.

On Sant Nicolau encara és molt present és als Països Baixos i a Flandes. Allà cada any Sinterklaas ix en processó amb el seu cavall per a repartir regals entre els infants. La festa té tant d'arrelament que fins i tot va sobreviure als intents dels calvinistes per eliminar-la per pagana.

És curiosa la vinculació que existeix entre els Països Baixos i el País Valencià a través de Sant Nicolau. El sant regala taronges. La taronja antigament era considerada una llepolia per la seua dolçor, sobretot una varietat que va aparéixer al segle XVI. A més la taronja recorda a eixes boles daurades que regalava el bisbe Nicolau i encara més, la taronja es vincula amb la família dominant als Països Baixos moderns, els Orange, és el color nacional. I és molt sana (compreu taronja valenciana, per favor). Un altre element relacionat és que durant l'hivern Sant Nicolau viu a Alacant i cada any ix del seu port en direcció als Països Baixos. El fet que siga el patró de la ciutat ha de ser determinant en aquesta idea i fins i tot que el nexe d'unió entre Bari-Holanda puga ser Alacant. Finalment Sant Nicolau es fa acompanyar d'un patge anomenat Zwarte Pieten (Pieterknecht a Bèlgica), una figura controvertida per ser un cas de blackface i que recorda la imatge del morisc, a la qual se li afigen moltes connotacions racistes i colonials.

La resta ja és més conegut, els neerlandesos colons dugueren la festa amb ells arreu del món i en una colònia anomenada Nova Amsterdam viuria una nova transformació, però eixa història ja és més vista que el tebeo.