APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (XVIII) LA CASA

Les paraules d'esta entrada formen part de l'habitatge. 

Un alcavor o alcavó obeïx a distintes realitats. Entre els significats que inclou el diccionari, trobem el de departament dins d'un forn que s'aprofitava per a torrar fruits secs o eixugar llenya i per extensió, designa la calentoreta suau que se'n desprén; també s'empra per a definir un conducte subterrani. Un tercer sentit és el de cambreta dins d'una casa que se situa en el soterrani o a la vora de la llar i que s'empra per a guardar-hi llenya. Finalment l'alcavor designa els revoltons o les motlades (anomenat popularment almolaes) que separa dues bigues en un sostre. Unes realitats tan diverses comparteixen la seua fisonomia de volta. De fet, alcavor prové de l'àrab قبو (qabu) que vol dir això mateix, volta. En castellà l'alcabor és el buit de les ximeneres.

                                       

Molt relacionada amb l'alcavor és l'alcova, una cambra de la casa que es destina generalment com a dormitori, antigament designava el mateix espai del dormitori en què s'ubicava el llit, això clar als casalots i palaus on hi havia aquestes dependències. És un mot que també apareix en portugués (alcova), en italià (alcova) i en castellà (alcoba). Esta forma de nínxol fa que també designe la cúpula d'un forn, significat que comparteix amb l'aragonés alcobilla. Des de la península el mot passà al francés alcôve i a l'anglés alcove amb el significat de nínxol en la paret. Prové de l'àrab قبة (qubba) cúpula. És cognat per tant del terme qubba que s'empra en arquitectura per a designar un edifici aïllat i cobert per una cúpula, és llavors un terme vinculat a la cultura islàmica. Pot ser sinònim de morabit o el saló d'un tron (Granada). El terme àrab és cognat de l'hebreu כִּפָּה (kippah), el tocat que duen els jueus. 

La balda és una barra de ferro o fusta que es trava en una altra i que serveix per a assegurar el tancament de la porta o també anomena l'argolla de ferro que penja de la porta i que serveix per a tocar. Provindria de l'àrab  ضَبَّة (dabba) amb una metàtesi o canvi de l'ordre de les paraules i sons, que no es dona en el castellà aldaba. Una variant de balda és baula, l'anella que unida a unes altres conforma una cadena. El castellà balda vindria en aquest cas del català. En àrab que manté el mateix significat de picaport, el mot és la forma femenina de صب (dab), sarvatxo o dragó perquè pareix que les baldes de les portes tenien una manera que en recordava. No és gens estrany de pensar si tenim en compte que ací a casa nostra podem trobar monstres i altres símbols apotropaics o protectors de la llar.

La catifa és una peça de llana teixida que s'empra per a cobrir els sòls o per a cobrir les parets gràcies al fet que alguns materials poden absorbir la humitat. Prové de l'àrab قطيفة (qaTifah) que originalment volia dir setí o vellut i per extensió una peça d'aquest material bé de llit, bé un vestit o per a cobrir una superfície. És un mot que també trobem en el castellà i en el portugués alcatifa i en el turc kadife. En castellà també afegeix el significat de material de reblit que s'empra en el sòl o en el sostre abans de lluir-lo o posar-li els taulells. En àrab els قطايف (qaTayef)  també són uns pastissets que es mengen pel temps del Ramadan i que van farcits de formatge, anous...El mot catifa s'ha vist desplaçat pel castellanisme alfombra que també prové de l'àrab i es refereix a un tipus de tapís més emprat en l'Occident musulmà. Alfombra prové de l'àrab الحنبل (alhanbal) que en català també ha donat anible, un sinònim de catifa. 

La golfa o algolfa o angorfa o golfes és la cambra situada en el pis més alt d'una casa a Catalunya, mentre que a la zona del Maestrat és la falsa que hi ha sota la teulada i a Mallorca es refereix a l'espai situat entre el baix d'una casa i el pis. Antigament aquesta paraula polisèmica també feia referència al terrat i a bona part del País valencià quan parlem de golfes, volem dir l'andana o pis superior que hi ha en la part superior d'una casa. En castellà existeix com a algolfa i en aragonés com a esgorfa, sempre amb el sentit de pis superior. A més a més trobem aquest nom en la toponímia en sengles Algorfa que hi ha al Baix Segura i a Terol. Tot plegat el mot prové de l'àrab غرفة (gurfa) amb el significat de cambra i d'una arrel g-r-f relacionada amb la idea d'emmagatzemar, guardar. 

Malgrat les similituds, no té cap relació ni amb els golfs geogràfics, ni amb els galfons de les portes, ni amb els galfins marins ni amb l'esport del golf que provenen de l'italià, del grec, del llatí de l'escocés respectivament. 

Un ràfec o ràfel és prolongació de la teulada sobre la part davantera de la casa que en ocasions pot conformar una porxada o naia. En alguns indrets quan és una construcció que fa de cobert també s'anomena rafal, terme que cal no confondre amb el rafal com a casa de camp, el qual te un origen diferent. En aragonés existeix com a ráfil. Prové de l'àrab رف (raff), canyís, lleixa  i no es pot confondre amb els rafals ni amb els rahals. Amb el sentit de lleixa és un terme que podem trobar en moltes llengües balcàniques com el grec, l'albanés o el búlgar per la influència del turc otomà. Una teoria, descartada perquè no és prou convincent, defensa que de l'àrab raff prové el terme riurau.  

Finalment tenim el mot safareig o dipòsit d'aigua que en Mallorca també es pot referir al dipòsit d'una almàssera que arreplega l'oli o en zones de Catalunya i del País Valencià, a la pila de llavar la roba. D'aquest darrer sentit se'n deriven altres conceptes com el d'aldarull o el de xafardeig relacionats amb l'escama i l'escarot que tindria lloc als llavadors públics. Prové de l'àrab صهريج (saharij) amb el mateix significat de cisterna o dipòsit d'aigua. En castellà un chafariz el podem trobar a les fonts d'aigua ornamentals i un zafariche és un canterer. Encara més, un jaraíz és un cup per a xafar vi o un dipòsit d'oli en una almàssera.