NAPS I COLS
Sí, ahir els del Ministeri del Temps ho van tornar a fer. Recolzats en la barra d'un bar, amb el furgadents a la boca i el solisombra en la mà tornaren a barrejar naps i cols. Políticament incorrectes, van dir alguns. No, mira, políticament incorrecte no és amollar la primera parida que et passe pel cap, que d'enfants terribles de la societat moderna en tenim a cabassos i no en necessitem tants. Visionaris, diran altres. Tampoc, obri un periòdic, encén la tele o la ràdio, la premsa espanyola fa mesos que gira en bucle sobre els mateixos eixos: independentisme català, Veneçuela i terrorisme islamista i això és el que ens va oferir el capítol d'anit del Ministerio del Tiempo.
Dividit el capítol en dos fils argumentals, el primer girava al voltant de la figura de Simón Bolívar i una conspiració per a assassinar-lo. Per a salvar-lo, els agents del ministeri havien de viatjar a la Gran Colòmbia. Se suposa que una de les normes temporals de la mitologia de la série és que sols es pot viatjar a territoris "espanyols" però era molt golós situar l'acció en Veneçuela per a crear alarmisme sobre el règim polític, que total no era prou que els mitjans de comunicació es dedicaren dia i nit a fer això. A més Bolívar no sols és un veneçolà sinó també un independentista! ;) ;) ;) ;)
I en aquest escenari entra el personatge pitjor caracteritzat de tota la série, eixe soldat dels terços de Flandes que per la seua manera de pensar també passaria per ser director del País o del Mundo. Parlant d'honor, traïció, pàtria i orgull nacional, Alonso acusa els llibertadors de no ser més que espanyols (com els catalans) que volen la independència per a fer les seues pròpies mangarrufes i no per a alliberar els indígenes. Espereu que arriba l'indi Pachacútec desd'Espanya a defendre els drets dels indígenes. I fóra graciós si no fóra per l'esclavitud i l'espoli dels temps colonials.
De tota manera el subtext és el següent: com que els criolls són espanyols (qué pone en tu DNI?) tot el moviment emancipador americà queda invalidat perquè sí. Notícies fresques del segle XIX: els llibertadors no eren indígenes americans però tampoc eren espanyols metropolitans i molts d'ells eren burgesos, sorpresa, revolució liberal de principis del segle XIX, com els diputats de Cadis. Els guionistes del Ministerio haurien de fer-li una llegida a Hobsbawm o a Anderson abans de començar a parlar de nacionalisme. Vull dir, que nacionalisme és molt més que orgull, pàtria i bonobos apallissant la gent pel carrer amb impunitat.
Per cert, que en l'ABC aprofiten el capítol per a recordar-nos que Bolívar és un traidor que ens furtà l'imperi. A vore si més de dos-cents anys després comencen a assumir-ho.
L'altre argument tractava sobre un grup de refugiats moriscos d'Elx que acaben en el segle XXI enganyats per un carlí que pretén infiltrar-se en el ministeri per a fer explotar una bomba. Refugiats musulmans fent de cavall de Troia del terrorisme, espera, d'on trauen els guions? De forocoches? El delegat del govern vol desfer-se d'ells però els agents del ministeri que són molt humanitaris diuen que no, que primer han de ser atesos i després ja els faran fora a patades. Evitar genocidis no entra dins de les missions del ministeri.
Crec que en cap moment es va fer referència a perquè els moriscos eren expulsats, com si fóra d'allò més normal i pareixia com si tot es deguera al caprici de Felip III, el mateix Felip III que entregà el govern a Uceda i a Lerma, vull dir que hi ha una tendència en la història a carregar les responsabilitats sobre individus concrets i a obviar la complicitat de la societat del moment o els grups d'interessos que es troben al darrere d'eixes decisions. El cas és que al final Felip III s'apiada dels refugiats d'Elx i elspermet quedar-se en la seua terra ofereix una nau per a anar-se'n a Itàlia. Dels milers de moriscos que foren expulsats de la seua terra i acabaren morts en la mar o en terra estranya no va haver-hi ni un esment.
I al final tot va lligat, a uns, que volen anar-se'n, garrot, als que no se'n volen anar, garrot també.
Dividit el capítol en dos fils argumentals, el primer girava al voltant de la figura de Simón Bolívar i una conspiració per a assassinar-lo. Per a salvar-lo, els agents del ministeri havien de viatjar a la Gran Colòmbia. Se suposa que una de les normes temporals de la mitologia de la série és que sols es pot viatjar a territoris "espanyols" però era molt golós situar l'acció en Veneçuela per a crear alarmisme sobre el règim polític, que total no era prou que els mitjans de comunicació es dedicaren dia i nit a fer això. A més Bolívar no sols és un veneçolà sinó també un independentista! ;) ;) ;) ;)
I en aquest escenari entra el personatge pitjor caracteritzat de tota la série, eixe soldat dels terços de Flandes que per la seua manera de pensar també passaria per ser director del País o del Mundo. Parlant d'honor, traïció, pàtria i orgull nacional, Alonso acusa els llibertadors de no ser més que espanyols (com els catalans) que volen la independència per a fer les seues pròpies mangarrufes i no per a alliberar els indígenes. Espereu que arriba l'indi Pachacútec desd'Espanya a defendre els drets dels indígenes. I fóra graciós si no fóra per l'esclavitud i l'espoli dels temps colonials.
De tota manera el subtext és el següent: com que els criolls són espanyols (qué pone en tu DNI?) tot el moviment emancipador americà queda invalidat perquè sí. Notícies fresques del segle XIX: els llibertadors no eren indígenes americans però tampoc eren espanyols metropolitans i molts d'ells eren burgesos, sorpresa, revolució liberal de principis del segle XIX, com els diputats de Cadis. Els guionistes del Ministerio haurien de fer-li una llegida a Hobsbawm o a Anderson abans de començar a parlar de nacionalisme. Vull dir, que nacionalisme és molt més que orgull, pàtria i bonobos apallissant la gent pel carrer amb impunitat.
Per cert, que en l'ABC aprofiten el capítol per a recordar-nos que Bolívar és un traidor que ens furtà l'imperi. A vore si més de dos-cents anys després comencen a assumir-ho.
L'altre argument tractava sobre un grup de refugiats moriscos d'Elx que acaben en el segle XXI enganyats per un carlí que pretén infiltrar-se en el ministeri per a fer explotar una bomba. Refugiats musulmans fent de cavall de Troia del terrorisme, espera, d'on trauen els guions? De forocoches? El delegat del govern vol desfer-se d'ells però els agents del ministeri que són molt humanitaris diuen que no, que primer han de ser atesos i després ja els faran fora a patades. Evitar genocidis no entra dins de les missions del ministeri.
Crec que en cap moment es va fer referència a perquè els moriscos eren expulsats, com si fóra d'allò més normal i pareixia com si tot es deguera al caprici de Felip III, el mateix Felip III que entregà el govern a Uceda i a Lerma, vull dir que hi ha una tendència en la història a carregar les responsabilitats sobre individus concrets i a obviar la complicitat de la societat del moment o els grups d'interessos que es troben al darrere d'eixes decisions. El cas és que al final Felip III s'apiada dels refugiats d'Elx i els
I al final tot va lligat, a uns, que volen anar-se'n, garrot, als que no se'n volen anar, garrot també.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada