DE PREMIS, POPULISMES I POLITITZACIONS

 Em passen una crítica literària prou destructiva sobre una novel·la valenciana i em crida l'atenció l'adjectiu "populista" i la frase "hui, qualsevol amb un bolígraf i un paper a la mà es creu legitimat per a escriure la seua història". Tot i que la crítica continua afegint-hi la idea de l'autoficció com a pretext per a amollar la seua biografia. Em pareix un punt de vista molt classista, perquè això que el crític diu populisme és donar la veu al poble, que també té somnis i aspiracions. Uns dies més tard, arran del premi en la Berlinale a una pel·lícula en català veig que un en twitter se'n queixa de la "politització" que se'n fa d'una pel·lícula espanyola. Emprar el terme politització per a mi és una bandera roja, però ja ho desenvoluparé més avant. Mire el seu perfil i veig que és un escriptor català i homosexual que ha publicat una novel·la en què conta la seua experiència com a addicte a les drogues i em torna a vindre al cap "hui, qualsevol amb un bolígraf i un paper a la mà es creu legitimat per a escriure la seua història" i em pareix trist que algú d'un col·lectiu que ha assolit els seus drets a través de la lluita política, utilitze la politització com a argument en contra i per a defensar l'estatut lingüístic vigent.

Comentaris

  1. dospoals23 de març del 2022, a les 9:13

    Dius en el text "Em pareix un punt de vista molt classista, perquè això que el crític diu populisme és donar la veu al poble, que també té somnis i aspiracions" i em ve al cap el text de la lleugeresa insuportable de viure, quan anotes la idea aquella de l'abundància de tesines. Doncs això és: tothom pot escriure i sobreabundància i qui controla tot açò si és que cal controlar-ho. També coincidisc amb tu que la crítica se'n va més per l'aspecte personal que no per la literària i agafa un regust d'atac personal que no de crítica literària (que no evita que certament possiblement la construcció de la trama, els diàlegs, etc. siguen carrinclons, força suats, i que no aporten gaire més de nou; te'n faré un equivalent: és com si en la poesia encara volguérem escriure de llençols estesos com un plor, etc. de l'Estellés -i tampoc passaria res!).

    Quant a la politització i dels col·lectius que han fet servir al política, doncs d'una banda mirem què diu el nostre Fuster: Tota política que no fem nosaltres serà feta contar nosaltres; de l'altra, que cal anar amb compte quan hom forma part d'un col·lectiu que no és heteropatriarcal criatianoblanc, és a dir, defenses un col·lectiu perquè hi pertanys però pots bel·ligerar contra un altre. Per exemple: col·lectiu de dones que està en contra del valencià.

    https://www.youtube.com/watch?v=HIMdpruORPE

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

Imatge
Els arabismes són un conjunt de mots manllevats a la llengua aràbiga a la nostra llengua per donar nom a idees o conceptes que originalment no existien o que ja no responen al mateix nom. Certament el català té menys arabismes comparats amb el castellà o el portugués i dialectalment el valencià en té molt més que el català oriental, per raons històriques. En castellà també són més fàcils de detectar perquè sovint conserven l'article al-. Ambtot el seu nombre va retrocedint perquè les paraules també s'extingeixen si els parlants no els donen un ús. Llavors aquí he posat algunes de les paraules que m'han semblat més interessants perquè continuen vives en la nostra realitat diària, això si hi ha moltes més paraules que he sentit dir als avis o a la gent major que a la gent jove. Al final també hi ha algunes expresions d'origen àrab que s'utilitzen cada vegada menys. Per trobar-ne més, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans és una bona ferramenta. Albe
Més informació

A LA VORETA DEL MAR

Lo mariner,  també coneguda com A la voreta del mar és una cançó tradicional valenciana i catalana que s'ha atribuït al rector tortosí Francesc Vicent Garcia (1578-1623),  tot i que allò que el poeta féu va ser posar per escrit una cançó que faria temps que se sentia arreu.  Si no coneixeu la cançó o no l'heu sentida mai ( Aquí està la versió de Paco Muñoz, interpretada juntament amb Pep Gimeno , la número 11) conta que a la vora de la mar hi ha una donzella brodant un vestit  per a la reina. Mentre broda comprova que li falta seda i casualment veu passar l'embarcació d'un comerciant. El mariner s'acosta a terra i ella li demana si té seda, llavors ell la fa entrar a la nau perquè es trie la seda que vulga. Sense que ella siga conscient, el mariner fa que la nau s'allunye mar endins. Quan se n'adona què ha ocorregut li prega que la torne a terra però ell es nega perquè fa anys que va buscant-la pel món per a casar-se amb ella. La donzella es lamenta del
Més informació

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL

Imatge
Quan va nàixer el meu interés per la història? No estic molt segur, però supose que en algun moment entre Érase una vez los inventores , les primeres classes d'història en eixe contenidor anomenat Coneixement del Medi i les pel·lícules de Disney Aladdin i El Geperut de Notre Dame . La meua estima per la història va lligada al moment exacte en què hom se n'adona que el temps passa i amb ell, les coses canvien. I en tot aquest període formatiu hi va haver una ciutat que em va fascinar, Aquisgrà. De menut m'encantava mirar els Atles de casa, repassar-los, aprendrem els països i les seues capitals, buscar els llocs en el mapa. En una d'eixes excursions cartogràfiques vaig trobar la ciutat d'Aquisgrà i em vaig sentir un poc torbat. Eixa ciutat existia realment?No sé perquè pensava que els llocs històrics pertanyien bé a un plànol fantàstic o desapareixien sense deixar rastre. Havia d'anar-hi algun dia. Eixe dia va arribar 15 anys més tard. Per fi podr
Més informació