CIUTATS PER A VIURE



Dissabte de migdia agarre el tren a València en direcció a l'estació de Sants, Barcelona (Barna, Sants, València que cantava la Gossa Sorda en aquella mítica Camals Mullats, 2008) per a començar el meu periple per la Costa Brava i el Rosselló. Viatge amb la motxilla ben carregada: roba, farmaciola, productes d'higiene, el llibre electrònic, el diari on conte les coses que per ací no m'atreviria a dir, una llibreta de viatges que mai he arribat a utilitzar, un parell de bolígrafs, la documentació i els apunts d'art contemporani, amb la vana esperança que tindré temps per a escriure, reflexionar, llegir i estudiar, a banda de córrer, visitar i descobrir nous llocs. També va carregada d'expectatives i temors, manies que amb l'esdevenir dels anys van sumant-se i incorporant-se al meu tarannà.

Arribe a Barcelona prompte, de vesprada, però la ciutat comtal no és objecte de la meua visita, ja la tinc prou vista, de fet no fa ni quatre mesos que hi vaig ser i vaig tornar a casa amb un souvenir indesitjat. No, passe per Barcelona com a punt de partida cap al nord. El fet de ser un nus de comunicacions fa que siga una ciutat per la qual es travessen les vides de molta gent, un patrimoni que a alguns, que certament estan desbocats en els darrers temps, els pareix preocupant.

M'hostatge a ca un amic amb la intenció de prendre el tren cap a Girona al sendemà. Ell viu al barri de Sant Antoni i té un currículum esbalaïdor, que com una nina russa dins de cadascuna en trobes una altra, d'experiències i d'històries. D'origen valencià, però que ha fet de la ciutat del Llobregat sa casa. Quan isc del metro fa molta calor, encara que on no fa calor al ple de l'agost? És difícil de defugir-ne. Als carrers tot i que els plataners ofereixen recer, poc poden fer contra les temperatures de l'asfalt que amb facilitat arriben als 60°!

En deixar l'equipatge i desafiant la solana fem una volta pel raval i m'ensenya un edifici que no coneixia: el mercat de Sant Antoni. Restaurat de fa poc, en les obres s'ha trobat part del llenç de muralla d'un dels baluards que tancava la ciutat, construït al segle XVII per a protegir-la contra un eventual atac francés i que al segle XIX i en nom del progrés, fou enderrocat perquè constrenyia el creixement urbà. El glacis de l'estructura ha permés de crear un espai arrecerat del sol i ampli perquè els veïns i especialment el jovent puguen aprofitar-lo per a fer activitats diverses, amb una biblioteca i un supermercat, la llicència del qual ha possibilitat finançar les obres.

Prop del mercat també hi ha la fàbrica de cerveses Moritz, em diu l'amic Josep Vicent, tot i que me n'assabente a posteriori.




El mercat de Sant Antoni es construí a finals del segle XIX, vers els anys 1870-1880, segons projecte de l'arquitecte català Antoni Rovira i Trias, autor d'altres bastiments com ara el mercat de la Concepció i el d'Hostafrancs, a la ciutat mateix.

La seua estructura metàl·lica s'inspira en el desaparegut mercat dels Halles de París replicat en el mercat del Born. La idea de construir-hi un mercat pareix que va eixir de l'arquitecte Cerdà, per a dotar els habitants de l'Eixample d'un espai necessari i que fóra més higiènic que els vells mercats medievals: il·luminat i ben ventilat, tot evitant les pudors, ferums i contaminacions de deixalles. Consta de quatre naus en forma de creu que es troben en un espai central coronat per un cimbori gran. La decoració es conforma d'elements vegetals forjats de ferro o amb ceràmica vidrada de motius diversos. La coberta a diverses aigües és també de ceràmica vidrada en colors verds i terrosos i en cadascuna de les quatre entrades trobem una tipografia art nouveau i l'escut de la ciutat.
Encara funciona com a mercat, s'hi venen aliments i roba o estris i els diumenges, llibres. És una bona notícia que no acabe esdevenint un recinte per a hostaleria, com és el cas del mercat de Colom de València. Això sí, s'intenta evitar que es convertisca en un atractiu turístic més.

A tocar del mercat es poden visitar algunes de les illes obertes del pla Cerdà que s'han anat recuperant. Quan l'urbanista va dissenyar el pla d'eixamplament urbà, concebí espais comunitaris per a lluitar contra la despersonalització i el desarrelament que comportava el creixement de les ciutats i que provocava altres problemes greus de tipus social. Ara bé,l'especulació immobiliària va considerar que ocupaven un sòl valuós per a cases i d'altres que es materialitzaren com una realitat, amb el pas dels anys acabaren per ser privatitzats. Com que a poc a poc va canviant la manera de concebre les ciutats, ha sorgit esta iniciativa municipal de recuperació d'illes obertes per a l'ús dels veïns.

A mesura que el sol declina, l'ambient és més respirable i ens allarguem fins a les Arenes, que no es troba gaire lluny. Entre mitges hem fet una parada tècnica al bar, però tampoc cal contar-ho tot. Este edifici fou inaugurat com a plaça de bous l'any 1900, els seus elements neomudèjars eren molt escaients per al tipus d'obra, tanmateix, a finals dels 70 s'hi va deixar de practicar la tauromàquia i el 2011 s'inaugurà com a centre comercial després de ser reformat. Val a dir que amb un èxit relatiu, tenint en compte que este model comercial nord-americà es troba de capa caiguda a molts llocs. A fora hi ha un ascensor per a guiris que et puja fins a la terrassa si ho pagues. No obstant això, es poden utilitzar els ascensors interiors del centre comercial que fan el mateix trajecte per zero unitats d'euro. Des de dalt s'albiren el Palau Nacional, actual seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, les quatre columnes que simbolitzen la senyera, la plaça d'Espanya i les torres venecianes que donaven entrada al recinte de l'Exposició Universal de 1929, un conjunt arquitectònic eclèctic i per què no dir-ho, prou coent. Quan Puig i Cadafalch el va dissenyar, ja parava vell en relació amb allò que els corrents internacionals defensaven.




El barri de Sant Antoni forma part de les superilles que l'ajuntament ha fomentat per a recuperar la ciutat per als vianants, tot alliberant-la de les garres dels cotxes, amb la idea de desenvolupar ciutats amables, ciutats per a viure-hi i no sols per a transitar-hi, lluny del model de ciutat-autopista nord-americana.

Ha sigut un projecte que des de posicions conservadores ha sigut molt criticat, però de la mateixa manera que hiperventilen quan es parla de transport públic, carrils per a bicis i conversió en zona de vianants. Un dels efectes que ja s'hi observen és l'ampliació de les terrasses dels locals d'hostaleria, tot i que s'hi han instal·lat mesuradors de soroll que busquen reduir la contaminació acústica. 

Per fi i després de passejar seiem a sopar ben afamats. L'amic treballa a una fundació alemanya que es dedica a impulsar la formació professional amb l'objectiu de millorar l'accés a un treball qualificat per a molts jóvens entre moltes altres actuacions. Ha estat recentment al Marroc i comentem la situació lingüística d'allà, la forta diglòssia que existeix entre l'àrab fusha i dariya i també respecte a les llengües amazigues que són oficials malgrat que no reben cap mena de suport ni de protecció per part de l'Estat marroquí. Hi existeix, sobretot al nord, un sentiment amazic en contra del centralisme de Rabat i la seua homogeneïtzació cultural, vaja que a tot arreu couen pa.



S'hi afigen uns altres amics seus i l'ambient és tot plegat molt distés, xarrem de desconeixement mutu entre el nord i el sud, més del nord cap al sud, de fusterianisme, blaverisme i terceres vies, del Procés i de les darreres notícies al respecte, de províncies i de territori. Ha sigut una visita breu, però profitosa, l'avantatge de conéixer una ciutat de la mà dels seus pobladors, perspectives diferents.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL