ETIMOLOGIES PERSES (XV) L'HOME I LA MORT

Home en persa es diu   مرد [mard] o мард en tadjik. La relació amb la resta de llengües indoeuropees és ben curiosa, però lògica ben mirada perquè ve d’una arrel *mer- amb el significat de morir. D’ací també el verb مردن [mordan] o мурдан en tadjik, morir. Del període mogol passà a l’hindi मर्द [mard] home o inclús, heroi, encara que també es pot dir  आदमी [admii] un altre manlleu persa que procedeix de l’àrab, آدم [adam] home, que també existeix en hebreu i que nosaltres tenim com un nom propi Adam, el primer home.

En les llengües germàniques tenim l’anglés murder , el neerlandés moord, l’alemany Mord, o el suec mord que es refereixen a un tipus específic de mort, en este cas d’un assassinat, quan la persona és morta amb premeditació i a més el seu cadàver era amagat perquè no poguera ser soterrat, que afegia dramatisme a la mort.

Entre les llengües eslaves trobem el rus мереть i l’ucraïnés мерти o el serbi-croat мријети / mrijeti que significa també morir, siga per causa natural o violenta.

Finalment, a l’àmbit llatí, el verb morior i el participi mortuus que es troben força representats i d’on ve mortal, mot que ens agermana més amb el persa: murire i mort en romanés, morire i morto en italià, mòriri i mortu en sicilià, mourir i mort en francés, morir i mort en català i en occità, morir i muerto en castellà i en aragonés, morrir i morto en portugués. Com a curiositat, l’aragonés i el portugués afigen un participi regular morrido i morito.

Al cap i a la fi, la relació entre la mort i els humans és molt estreta perquè tots morir en tant que som humans i mortals.