VIATGES EN EL TEMPS

 Què és el temps? És un concepte natural que es pot mesurar de manera objectiva i un lloc, és una magnitud, és una creació humana i, per tant, inexistent més enllà de les nostres ments o ho és tot alhora? Esta pregunta té molt de sentit perquè de la resposta depén un dels conceptes més utilitzats per la ciència-ficció: els viatges en el temps. Viatjar arrere i avant en el temps implica que són llocs als quals hom pot entrar o dels quals en pot eixir. Però això també implica que passat i futur existeixen en algun indret determinat col·locat en una dimensió concreta, però invisible als ulls humans.

Tota esta introducció per a dir que fa poc he vist la pel·lícula Frequency i m’ha paregut interessant el concepte de temps que empren. Si no la coneixeu o no l’heu vista, tracta d’un policía que no ha pogut superar la mort de son pare quan ell era xiquet. El pare, bomber va morir en un fatídic incendi mentre tractava de rescatar unes víctimes. Un dia troba la vella ràdio de comunicación que emprava el pare i trastejant es posa en comunicació amb ell, gràcies al fet que una aurora boreal ha provocat un fenomen de ions que permeten a les ones viatjar en el temps.

Llavors el que fa el protagonista és salvar la vida de son pare que com que no va morir, altera tot el temps posterior. La conseqüència més immediata és la mort de sa mare a mans d’un assassí en série perquè en no morir el pare, la mare anà a treballar i en eixe dia just l’assassí s’hi va fixar. És molt rebuscat, però podria ser així, que algú canvie el nostre passat i de sobte, ja no estem on hauríem d’haver estat ni fem allò que hauríem fet i tot canvia. Però aleshores, això significa dues  coses: o que existeix un destí escrit o que la vida és fruit de l’atzar i d'una multiplicitat d’accions/reaccions que es produeixen sense cap finalitat concreta i en conseqüència, que res no té sentit.

En història hi ha molta literatura al respecte, tot i que una professora de la carrera ho tallava prompte tot dient que això era literatura de ficció i que resultava una pèrdua de temps. En part, té raó, per què els, i si…? Sols s’ocupen d’una o dues variables i no de tot l’infinit de variables a què dona lloc cada acció.

És una qüestió molt complexa que la literatura i el cinema han simplificat per raons d’espai, imagine i per a facilitar-se la tasca de narrar una història al voltant. Personalment, no tinc clar si m’agradaria viatjar en el temps. En el passat hi ha massa bacteris i virus contra els quals no estem immunitzats i hi havia massa olors nauseabundes. Tampoc m’agradaria conéixer el futur, lli llevaria la gràcia al present, com quan veus una pel·lícula i ja saps com acabarà. No és que el present siga molt millor, però imagine que és on ens ha tocat viure [Frase tagliatella per a acabar].