ABSÈNCIA

L'absència es fa gran en les coses xicotetes. En el llit desfet que deixà en anar-se'n a l'hospital, el pijama doblat damunt de la cadira, un got d'aigua a mig beure amb una palleta, la seua bossa, la seua cartera, el mocador que li cobria el cap i que a poc a poc anava recuperant els cabells, les claus del cotxe que feia mesos que no havia conduït, la cadira de rodes, una bata que s'havia comprat en el mercat a penes feia dos setmanes.

L'absència es nota en tornar de la platja o de treballar i recorde quan parlàvem per telèfon, quan mire el mòbil i ja no hi ha cap perduda ni cap missatge, quan he oblidat preguntar-li o contar-li una cosa i he de véncer l'impuls de telefonar perquè a l'altre costat de la línia ja no hi ha ningú. Tots els papers pendents arxivar, correus que esperen ser llegits, fotos per mirar, somnis i plans de futur, viatges, projectes que ja ningú no complirà. Tots els objectes que guarden un record, totes les cançons que li agradaven. Deixa un buit en la cadira el dia de Nadal, del seu aniversari, del meu aniversari. L'absència és molt gran i no sabia que podia ocupar tant d'espai.