APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (XVI) LOCUCIONS I ADVERBIS

Tot i que els arabismes són més freqüents en el lèxic, també hi ha algunes locucions i adverbis que són d'origen àrab. 

Comencem per a la babalà que és una de les expressions més boniques que tenim i que ha mantingut viva el programa infantil homònim que es va retransmetre en Canal 9 des del 1990 fins al 2009. Les coses que es fan a la babalà, es fan arreu, sense mirar pèl. L'expressió que també admet les formes  es a la babal·là (aquesta més propera a l'àrab) o a la bovalà (pot ser per influència de bovalar, "lloc on pasturen els bous". Apareix també en la llengua sefardita com a a la babúla. 

Sobre la seua etimologia, prové de l'àrab ala baab allah على باب الله que significa literalment "en la porta de Déu" i que podríem interpretar com "a la voluntat de Déu" és a dir, sense que hi haja un control humà. Paraula per paraula ala és la preposició de lloc, baab significa porta i Allah és Al·là o Déu.

 Il o Al·là o El o Baal és una deïtat suprema entre els pobles semítics. Per exemple tenim en llengua acàdia (llengua semítica emparentada amb l'àrab o l'hebreu) el topònim Babilònia o Babel que vol dir "Porta de Déu", on baab és porta i ili és déu. Aquesta divinitat el o il no tenia forma i s'adorava a través d'objectes (roques, columnes, troncs) en què residia. Aquests objectes s'anomenen betils, mot que vol dir "casa d'Il" o del Déu. La paraula bet vol dir casa, per exemple la trobem en el topònim Betlem o en la lletra beta perquè en l'alfabet fenici la lletra B representava una casa. La forma -il o -el la trobem també en molts noms d'origen jueu com Daniel, Rafel, Manel, Gabriel...

Molt relacionada amb l'anterior i afegint-hi el matís de fer a mala gana o de trobar-se en una situació sense control, adoptar una actitud passiva és a la ronsa. Ronsa té el significat de peresa o vagància i encara que té un origen discutit, una de les propostes la fa derivar de l'àrab رمز (ramz), senyal o fer l'ullet. De fet tenim també el verb  arrunsar que és el que fem amb els ulls quan alguna cosa ens molesta o desconcerta i com que arrupim la cara per extensió s'aplica a altres situacions en què s'estira alguna cosa, així les persones que es deixen dur, que no presenten voluntat es fan arrunsar.

A les societats mediterrànies ens encanten els excessos, l'abundància, les coses a betzef. 

Provindria de l'àrab clàssic بلجزاف (bil jizaf, en abundància). El seu àmbit d'ús es redueix a les illes Balears i Federico Corriente feia notar que no era una expressió documentada en l'àrab andalusí així que pot ser, va arribar al mallorquí a través dels contactes comercials amb el nord d'Àfrica on sí que s'utilitza, fins i tot en el francés magrebí hi ha el mot bezzef. 

La majoria dels arabismes que tenim són fruit de segles i segles de coexistència amb la llengua aràbiga però hi ha alguns altres que ens arriben bé pel vocabulari internacional o com en aquest cas, des de la llengua criolla que es va gestar a la Mediterrània entre els pobles marins i comercials. 

Hi ha a betzef d'expressions amb significat paregut, per exemple també tenim a balquena que en àrab البقناعة (al balquena) significa sense frugalitat. 

De gaidó / de gairó: de costat. Segons Federico Corriente deriva de l'àrab andalusí gaydún format per derivació de l'augmentatiu gay'id que vol dir traure aigua i que era un nom que s'aplicava als cadufos i per metonímia ha donat aquest mot que també és present en l'aragonés de gaidón i que també podria haver-se contaminat del català cairó, "quadrat".  

Debades els frares peguen cabotades, diu el refrany valencià per a referir-se al fet que ningú fa res gratuïtament o sense traure'n profit. Ve de l'àrab باطل‎ (batil), gratis, inútil, fals i també el trobem en el portugués o en el castellà de balde, en balde quan les coses no trauen profit.

S'hi relaciona el verb baldar, fer inútil, fer malbé. Quan ens quedem  baldats ja no estem per a res per la baldadura que tenim. Baldar se'n deriva de بَطَل  (batala), ser va, ser inútil.