PANTEL·LERIA, UNA ILLA MEDITERRÀNIA


Fa poc he mirat la pel·lícula franco-italiana A Bigger Splash , del director italià Luca Guadagnino i que reprén la versió anterior francesa La piscine (1969). Una estrella de rock es recupera d'una operació a les cordes vocals en un xalet de l'illa italiana de Pantel·leria, acompanyada del seu xicón, un documentalista amb un passat térbol. Se'ls hi afegirà un productor molt pesat i la seua filla. 

La pel·lícula m'ha permés de descobrir aquesta petita illa mediterrània que es troba a 60 quilòmetres i escaig de Tunísia, però que depén del municipi sicilià de Trapani, a 110 quilòmetres de l'illa. Hi viuen vora 8.000 persones i és un poc més gran que el terme de Xàtiva, tot i això, ha sigut un lloc molt valorat per la seua ubicació estratègica, com a plataforma comercial entre Àfrica i Europa i com a punt de venda d'esclaus. En l'actualitat a les seues costes arriben molts africans que tot just tracten de fugir de la misèria del continent. 



La seua població indígena és una barreja d'àrabs i amazics, com la veïna Malta, però d'ençà que la conquerí Roger de Sicília allà pel segle XII, el seu destí ha quedat unit al de l'illa de l'Etna. Això vol dir que també fou una de les possessions de la Corona d'Aragó. La seua llengua fins al segle XIX fou el pantesc, una llengua que deriva de l'àrab-sicilià i que estava emparentada amb el maltés. Tanmateix, a partir del huit-cents primer el sicilià i després l'italià desplacen la llengua fins a l'extinció. Hi romanen, però moltes traces d'aquesta llengua pantesca, fins i tot una curiositat fonètica, una fricativa que dins de les llengües romàniques sols té el castellà i que en aquest cas és herència semítica.

El nom de l'illa, anomenada Pantiddharìa en sicilià, prové del grec Patellaría, segons diuen perquè té forma de paella, tot passant a través del sedàs àrab Bint al-Rhiah, que literalment vol dir Filla del vent. Aquestes adaptacions fonètiques que fa l'àrab de noms preàrabs a fi de donar-los un significat no són gens estranyes. Per exemple, l'antiga Cartago Nova esdevingué Cartagena perquè en àrab -djina vol dir paradís, i així Qartadjina es podia entendre com a ciutat del paradís.



La presència amaziga i àrab es veu en la seua toponímia. Per exemple, hi ha un grapat de benis com ara Benicuvedi, Benidisè, Benimminardu, Benimingallu i un de molt especial perquè és idèntic a un topònim de Calp: Beniculà. En Calp la Benicolà normativitzada com a Benicolada. 

D'altres topònims són familiars: Cùddia (tossal, l'Alcúdia), Catràni (pont, Alcàntera), Fastùco (festuc), Favara i Favarotta (font, Favara i Favareta), Gadir (llacuna, Cadis), Gelfisser, Gelkamàr o Gibèle (muntanya, Javalambre, Gibraleón, Gebalsogra a la Valldigna), Khagiàr (pedra, Guadalajara), Khámma (aigua calenta, Alfama, hammam), Khandàqi (fossar, Fanàdics, Càndia a Creta), Maggiuluvèdi (prat del riu, marjal, Guadi), Lu Màrsi o Múrsia (el port, Marsala), Màsirah (molí, Almàssera), Mùgna (jardí, Almúnia), Rakháli (la propietat d'Alí, Rafal), Runcúni (racó), Sènia (sénia-hort), Triqbabibi (calçada de les portes, alababalà), Zitòn (oliva, aceituna), Zubèbi (panses, azebib el nom en valencià antic de les panses).

La llengua local també conserva molts arabismes com ara virkúku (albercoc o pruna), sòrra (sorra, la panxa de la tonyina), harrùba (arrova), saìmi (saïm), lùbbia (fesol, alubia), ballúta (bellota), kasèna (armari, alhacena).


Pel que fa als cognoms locals, alguns els podríem estirar fins al temps dels Habsburg com ara Almansa, Errera, Ferrandis. També hi ha el congom Valenza, molt escampat per Sicília i Sardenya i que bé podria vindre de la població de Valenza al Piemont o de la nostra València. D'altres són típicament àrabs i amazics com Khagiàr, Khaffèffi, Casano, Tatania. 

Per acabar, un altre dels elements que ens agermana són els màrgens de pedra seca, els abancalaments dels vessants de la muntanya per a poder cultivar, especialment vinya per a fer panses o el passito, un vi de moscatell.

 En definitiva, tot un descobriment de lloc que m'agradaria visitar. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL